Pseudorhyncocyonidae
Els pseudorincociónidos (Pseudorhyncocyonidae) són una de les tres famílies del orde extint Leptictida. Conté els gèneros Leptictidium i Pseudorhyncocyon, originaris d'Europa, dels quals s'han trobat multitut de fòssilés en varis jaciments paleontológicos de França i Alemània. Va ser descrita per primera volta per Bernard Sigé en 1974.[1]
Els animals que conformaven esta família eren menuts euterios primitius, en unes dimensions màximes de fins a noranta centímetros (Leptictidium tobieni). Eren omnívoros, i en la seua dieta s'incloïen les lagartijas, els menuts mamífers, i alguns insectes, a els qui trencaven el exoesquelet en el seu dentadura.[2]
Es coneixen molts més senyes del gènero Leptictidium que del gènero Pseudorhyncocyon, ya que d'este últim s'han trobat molt pocs fòssilés. De fet, el primer eixemplar de Pseudorhyncocyon, nom que Henri Filhol va utilisar per a definir el gènero i que Sigé va denominar P. cayluxi en 1978, va acabar sent un Leptictidium ginsburgi segons l'anàlisis de Christian Mathis en 1989.[1] Més vesprada, un atre supòsit eixemplar de P. cayluxi va acabar sent renombrado, també per Mathis, com Leptictidium sigei. Ademés, només s'han trobat unes poques dents de Pseudorhyncocyon, no obstant, en el Lloc fosilífero de Messel, en Alemània, s'han trobat sengles esquelets complets i casi complets del gènero Leptictidium.
- ↑ 1,0 1,1 C. Mathis(1989).Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle de Paris.11(1)
- ↑ Tim Haines (2001). «New Dawn», Walking with Beasts, BBC Books, Londres..