Edició de «Picaport»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Els primers picaports en l'[[Edat Mija]] consistien en martellets suspesos dels fulls de les portes per la part exterior. La forma més típica i més antiga és la d'argolla o rogle, de ferro en les més antigues, generalment unida a un cap de bronze. Es colpejava en elles sobre un cap de tacha prou grossa. Estos picaports servien ademés com a tiradors i en les portes d'algunes iglésies eren un signe d'asil que es requeria agarrant-se de dita anella. | Els primers picaports en l'[[Edat Mija]] consistien en martellets suspesos dels fulls de les portes per la part exterior. La forma més típica i més antiga és la d'argolla o rogle, de ferro en les més antigues, generalment unida a un cap de bronze. Es colpejava en elles sobre un cap de tacha prou grossa. Estos picaports servien ademés com a tiradors i en les portes d'algunes iglésies eren un signe d'asil que es requeria agarrant-se de dita anella. | ||
| − | La forma de martell es va usar més en les cases particulars. Els més antics eren senzillíssims i estaven adornats en gravats a burí. Del [[sigle XV]], existixen molts eixemplars de ferro forjat entre els quals els hi ha preciosos, delicadament forjats i cisellats, i en escut heràldic pintat dels colors corresponents. En el pas del temps estos picaports varen caure en desús i a soles es varen conservar per a les portes de les habitacions rurals. Se sap que en les portes dels castells va haver picaports sense dubte no | + | La forma de martell es va usar més en les cases particulars. Els més antics eren senzillíssims i estaven adornats en gravats a burí. Del [[sigle XV]], existixen molts eixemplars de ferro forjat entre els quals els hi ha preciosos, delicadament forjats i cisellats, i en escut heràldic pintat dels colors corresponents. En el pas del temps estos picaports varen caure en desús i a soles es varen conservar per a les portes de les habitacions rurals. Se sap que en les portes dels castells va haver picaports sense dubte no adherids més que als fulls de les poternes sense pont llevadiç o a les portes de les muralles exteriors. |
En [[Espanya]] es conserven encara moltes portes d'iglésies i de cases senyorials en notabilíssims eixemples de picaports, molts d'ells de valor artístic. La forma més antiga i també més usual fon la d'argolla suspesa be d'una anella o be d'un cap de lleó o aixeta que es destaca en el centre d'una placa circular o en el vèrtiç d'un con la base del qual està sobre la porta. L'argolla sol estar facetada de quatre cares adornades en llabor llineal gravada que es repetix generalment en el disc. Es descobrix en tots els caràcters d'estos picaports una influència de l'art àrap. | En [[Espanya]] es conserven encara moltes portes d'iglésies i de cases senyorials en notabilíssims eixemples de picaports, molts d'ells de valor artístic. La forma més antiga i també més usual fon la d'argolla suspesa be d'una anella o be d'un cap de lleó o aixeta que es destaca en el centre d'una placa circular o en el vèrtiç d'un con la base del qual està sobre la porta. L'argolla sol estar facetada de quatre cares adornades en llabor llineal gravada que es repetix generalment en el disc. Es descobrix en tots els caràcters d'estos picaports una influència de l'art àrap. | ||