Anar al contingut

Paleoparadoxia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Palaeoparadoxia.jpg
Paleoparadoxia (Paleoparadoxia)


Paleoparadoxia ("antiga paradoxa") és un gènero extint de grans mamífers del orde Desmostylia. Eren herbívors marins que varen habitar la costa nort del Oceà Pacífic durant el periodo Mioceno (fa 10- 20 millons d'anys). La seua distribució va ser de les mars del Japó (Tsuyama i Yanagawa) fins a Alaska pel nort, i cap al sur fins a Baixa Califòrnia (Mèxic). Paleoparadoxia media prop de 2.2 metros de llongitut.[1]

Es creu que Paleoparadoxia s'alimentava principalment de macroalgas i de praderies marines. Les mandíbulas i l'àngul de les dents s'assemblen a un cullerot d'una retroexcavadora. El seu cos abultat estava ben adaptat per a nadar i recolectar el seu menjar baix l'aigua, pero no per al bucege profunt o internar-se en la mar oberta. Com els pinípedos de l'actualitat, Paleoparadoxia provablement retornava a les costes per a la reproducció i per a calfar-se al sol. També era molt semblant a Desmostylus.

Tokunaga 1939 va nomenar al gènero Cornwallius pero Reinhart 1959 lo renombró com Paleoparadoxia.[2]

Esquelets de Paleoparadoxia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kemp 2005, p. 254
  2. . ICZN. Consultat el març de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons