Diferència entre les revisions de "País Valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 10: Llínea 10:
 
"''... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano...''"
 
"''... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano...''"
  
Atre eixemple posterior, per [[Manuel Sanchis i Guarner|Sanchis Guarner]] e la seua obra "''La llengua dels valencians''" on es confirma l'existència del document satíric del [[1767]] en el títul:
+
Atre eixemple posterior, trobat per [[Manuel Sanchis i Guarner|Sanchis Guarner]] i publicat en la seua obra "''La llengua dels valencians''" on es confirma l'existència del document satíric del [[1767]] en el títul:
  
 
: "''Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià''"
 
: "''Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià''"

Revisió de 19:03 15 maig 2013

País Valencià és un terme, essencialment geogràfic, que actualment utilisa el catalanisme, que se li conferix a Valéncia junt en el de Regne de Valéncia i Comunitat Valenciana.

Encara que este terme s'escomençà a utilisar en els anys 30, durant la II República Espanyola (en una connotació diferent a l'actual) i estava inclòs en la redacció dels primers Estatuts d'Autonomia i mes tart durant la transició democràtica i la pre-autonomia, actualment és amprat únicament pel moviment catalaniste, per analogia en "País" (singular) Països Catalans (plural). En la redacció de l'Estatut d'Autonomia Valencià de 1982 en substitució de País Valencià s'oferí el despersonalisador nom de Comunitat Valenciana, en contra abdós noms dels tradicionals i històrics Regne de Valéncia o Valéncia.

Els sectors valencianistes aduïxen ademés que este terme resulta despersonalisador, ya que desposseïx a Valéncia del seu nom històric i real de Regne de Valéncia, quan per eixemple en Catalunya si s'utilisa molt habitualment el nom històric de Principat de Catalunya o El Principat a soles o inclús els asturians gasten el nom oficial de Principat d'Astúries, etc.

País Valencià en l'història

Pese a que Regne de Valéncia és la denominació més tradicional, trobada per primera vegada en 1238, la denominació de "País Valencià" fon utilisada pel frare Agustín Bella en la seua obra "Vida de fra Agustín Antonio Pascual"[1] afirmava en 1699, encara estant vigent les institucions forals del Regne de Valéncia, que:

"... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano..."

Atre eixemple posterior, trobat per Sanchis Guarner i publicat en la seua obra "La llengua dels valencians" on es confirma l'existència del document satíric del 1767 en el títul:

"Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià"

País Valencià en l'estatut d'autonomia de Benicàssim (Estatut rebujat)

TÍTUL 1. Artícul 1:

  • 1. El pueblo valenciano, cuya forma histórica de institucionalización política fue el Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma de acuerdo con lo dispuesto en la Constitución y en el presente Estatuto, con la denominación del Pais Valenciano.
  • 2. El País Valenciano es la expresión de la voluntad democrática y del derecho del autogobierno del Pueblo Valenciano, y se rige por el presente Estatuto, que es su norma institucional básica.
  • 3. El País Valenciano, en el marco de la Constitución de España, tiene por objeto reforzar la democracia y garantizar la participación de todos los ciudadanos en la realización de sus fines.

Vore també

Referències

  1. Agustín Bella, Vida del venerable i apostòlic serf de Deu el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., Valéncia 1699, pàg. 41, impremta de Vicente Cabrera. Biblioteca Nacional d'Espanya: 3/64918. Reproducció: DGmicro/21722.