Omar
Omar ibn al-Jattāb (en àrap: عمر بن الخطاب) o simplement Omar fon el segon dels dits «califes ortodoxos», la primera série de gobernants que tingué l'imperi islàmic a la mort de Mahoma i adés de l'establiment del Califat Omeya. Omar succeí a Abu Bakr i gobernà entre els anys 634 i 644.
Està considerat com un dels líders més famosos, importants i influents de l'història islàmica, pese a que els chiítes no el consideren com una figura digna d'admiració. Se li crida històricament Omar I, en contrast en el califa omeya Omar II.
Va pertànyer al clan Banu Adi, i va ser responsable de l'arbitrage entre les tribus, cap a l'any 581. Va combatre en un primer moment contra Mahoma i els fidels de la nova religió, pero més tart, en l'any 615, es va convertir a l'islam, en una reversió que és valorada i dramatisada en la tradició.
Durant el seu regnat, Umar va expandir el califat en gran èxit, governant des de l'Imperi Sasánida, fins a més de dos terços de l'Imperi Bizantí. Es va enfrontar als sasánides, conseguint conquistar Pèrsia en només dos anys, entre els anys 642 i 644. La tradició judeua li va atribuir el permís als judeus per a ingressar a Jerusalem en pelegrinage, permetent-los adorar la ciutat. Va ser assessinat el 7 de novembre de l'any 644.
Referències[editar | editar còdic]
- As-Suyuti, The History of Khalifahs Who Took The Right Way (Londres, 1995), pp. 107-108.
- Bearman, P. J. (Peri (2012). Encyclopaedia of Islam. Koninklijke Brill NV. OCLC 946615208
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Donner, Fred, The Early Islamic Conquests, Princeton University Press, 1981
- Guillaume, A., The Life of Muhammad, Oxford University Press, 1955
- Previte-Orton, C. W (1971). The Shorter Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Omar.