Omaguaca
Els omaguacas foren un poble indigena que habitava l'actual zona de la trencall d'Humahuaca, en la provincia de Jujuy,Argentina. En el periodo prehispanic la regio omaguaca comprenia la vasta zona dels afluents i rius de les conques dels rius Grans, Lavayen, Sant Francesc (en la provincia argentina de Jujuy), Zenta, Iruya, Lipeo, Bermejo (en la provincia argentina de Salta); Tarija i Bermejo (en el departament de Tarija, en Bolivia) i coincidia en la denominada cultura Humahuaca.
Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'Imperi inca que s'assentà en les seues ciutats. Les caracteristiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon regim de pluges i vegetacio, en tant que el nort es de gran sequea i en caracteristiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat guaraní dels chiriguanos.
A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien caracteristiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademes de la poblacio original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "chichas" de Bolivia tals com els churumatas, paypayas i atres, que serviren com via de penetracio incaica al ser portador de la llengua quechua.
La guerra i el comerç apareixen com vehiculs de comunicacio en les atres comunitats. El caracter estrategic de la Trencall d'Humahuaca feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats pucara, des de els quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i boleadoras. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.
Llengua
No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen era l'aymara, atres una llengua afí a les chichas del sur de Bolivia, i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetracio de la llengua quechua, poc despres de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta.
Aspecte fisic i vestimenta
Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven el deformacio cranea del tipo "tabular obliqüe".
Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els homens i arribava al turmell en les dones. Ponchos, mantes i cinturons tambe eren comunes, confeccionades en llana de vicunya o llama, tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita.
Vivenda
Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comu eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals son tardans. Segons els restants arqueologics el mes important fon el de Tilcara, sobre el marge esquerre del riu Gran en un cerro a on, a mes de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.
Agricultura i ganaderia
Era un poble essencialment agricultor, la seua principal cultiu era la dacsa, i en menor proporcio la papa i quinoa. La trencament del sol se realisava en un llaurat puntual i manual cridat "chakitaklia", en el qual el simple colp sobre la terra i una rostaria correcta, permet la sembrada conservant intacte el restant del sol.
Construien andenes de cultius i sistemes d'irrigacio a la manera incaica, els jaciments arqueologics de Coctaca i Alfarcito son testics del desenroll tecnologic atrapat.
Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters. Collien la garrofa, domesticaren la llama i practicaven la caça del guanac i el suri(ñandú).
Artesanies
La seua produccio ceramiste era de regular calitat, presentava del fondo roig en decoracions en negre. Encara que les formes eren predominantment `chicotetes (cantaritos, ollitas, vaixells), elaboraven grans canters de forma redona i els cridats "gots-timbals" en reminiscencies de la cultura de Tihuanaco, en profusa decoracio geometrica. En Tilcara les produccions tenen gran influencia incaica. Habils metalurgics, treballaren el coure, l'estany, l'argent i l'or. Fondían el bronze, en el que feen armes i atres instruments. Tenien un bon desenroll en l'industria textil. S'han trobat instruments musicals, com flaütes, cornetes i cascavells.
Societat
Les diferents parcialitats estaven a carrec d'un cacic i totes elles a la seua volta respondían al cacic general dels omaguacas. El cacic ademes de ser el cap politic - militar, tambe tenia caracter religios. Entre ells per la seua resistencia a l'entrada dels espanyols se destacà Viltipoco, curaca de Purmamamarca.
Braus guerrers, se diu que els seus rivals els tenien panic, ya que tallaven els caps dels seus enemics i les colocaven com arreu i advertiment.
Cosmovisió
Soles trobem vestigis en la seua funeraria que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els oss frontals i occipital.
La coca, sumament valorada, era portada des de Bolivia i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hague enterraments de chiquets en urnes.