Notomys macrotis
La rata saltadora d'orelles grans (Notomys macrotis) és una espècie extinta de rosegador de la família Muridae la distribució de la qual es restringia a l'àrea del riu Moore en el suroest d'Austràlia.
Descripció
[editar | editar còdic]En un pes de 55 grams, era un animal menut (del tamany d'una rata promig) l'apariència del qual recordava a un cangur diminut. El seu cap en conjunt en el cos tenien una llongitut de 118 mm. Era posseïdor d'ulls i orelles grans (medint estes últimes 26 mm), i la seua coa presentava al final de la mateixa un mechón de pèl, sent prou llarga (en 140 mm). La part superior de la rata exhibia un pelaje de color marró grisáceo, mentres que l'inferior mostrava tonalitats blanquecinas. Quan es desplaçava llentament, Notomys macrotis feya us de les seues quatre pates, mentres que per a traslladar-se de forma ràpida botava sobre les seues llargues (i acolchonadas) extremitats atrasseres (de 40 mm de llongitut). La rata saltadora d'orelles grans passava la major part de temps en les dunes d'arena o en els nius que realisava en fulls i atres materials orgànics. La seua gran coa i les seues llargues extremitats atrasseres eren precisament "adaptacions morfològiques i fisiològiques" per a dotar d'agilitat a l'animal en l'entorn en que vivia.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'absència de l'espècie en el gran número de subfósiles colectados sugerix que estava restringida a la zona oriental de Wheatbelt en Austràlia Occidental (en lo que és el suroest d'Austràlia).[2] L'única ubicació de captura que es coneix de l'animal se situa en les afores del riu Moore. Es desconeix en específic l'hàbitat de Notomys macrotis. El paisage que originalment rodejava al riu susodicho consistia en brezales costers i boscs oberts.
Extinció
[editar | editar còdic]L'espècie només es coneix per dos #espècimen recolectats (hui en mal estat, depositats en el Museu d'Història Natural de Londres): un del que es desconeix l'ubicació exacta en la qual es va trobar, i un atre capturat en juliol de 1843 pel naturaliste britànic John Gilbert (qui treballava per al també naturaliste John Gould) en les rodalies del riu Moore, pròxim a a on ara es troba Nova Norcia, no havent albiraments de la mateixa des de llavors.[2] És possible que Notomys macrotis haja sobrevixcut més allà de la data de l'últim registre, prenent en conte la falta d'estudis científics en l'àrea de distribució en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
.[2] La causa principal d'extinció de l'animal s'atribuïx, en major mida, a la depredación eixercida per gats ferales (els quals havien invadit Austràlia Occidental para mediats de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
). Es creu que la rata saltadora d'orelles grans ya estava extint quan el rabosot roig va arribar a l'estat mencionat.[2] De la mateixa manera, va poder haver tingut un dany perjudicial les malalties introduïdes i la degradació de l'hàbitat per l'impacte de la ganaderia i els herbívors exòtics, i certa influència (encara que en menor grau) l'intervenció de l'home en la modificació del mateix (hàbitat).[2] Es considera que Notomys macrotis va ser el primer mamífer australià en sucumbir a l'arribada dels colonizadores europeus.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Menkhorst, Peter (2001). A Field Guide to the Mammals of Austràlia, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-550870-3.