Anar al contingut

Musophagidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
musofágidos (Musophagidae)


Els musofágidos (Musophagidae) són una família d'aus, l'única del orde Musophagiformes, coneguts vulgarmente com turacos. El seu nom es construïx a partir de dos idiomes distints: la paraula musa prové de l'àrap موزة (mawza, pronunciat mūza) que el llatí translitera com a musa, para banano i un atre terme grec, φαγειν (phagein) = "menjar". Musophaga significa "menjador de banano".[1] Són un grup d'aus de menut a mijà tamany, totes pròpies d'Àfrica, que s'identifiquen per presentar els vívidos colors d'un pigment característic. Els turacos també prenen el nom de pardals errantes i menjadors de bananas, este últim nom derivat del significat del seu nom científic (Musophagidae).

Musophagidae és una de les poques famílies d'aus endèmiques d'Àfrica,[2] una atra és la dels pardals rata, Colliidae. Totes les espècies són frugívoras, pero també mengen fulls, brots i flors. Les figues comunes són una part important de la seua dieta. Tenen les ales redonejades i la coa llarga i les pates fortes, per #lo que són mals voladores, pero bons corredors.

Els turacos són aus arborícolas de tamany mig endèmiques del Àfrica subsahariana, a on viuen en boscs, arboledas i sabanes. Els turacos poden trobar-se ocasionalment fòra de la seua àrea de distribució nativa com escapats del seu captiveri[3]

Són aus gregarias, no migratòries, que es mouen en grups familiars de fins a 10 individus. Moltes espècies són sorolloses pels seus penetrants cridades d'alarma, que alerten a una atra fauna de la presència de depredadors; el seu nom comú és una onomatopeya d'açò. Els musofágidos construïxen grans nius de pals en els arbres i posen 2 o 3 ous. Les cria naixen en un gros plumón i els ulls oberts, o casi oberts.[4]

  1. Minelli, Alessandro (1985). Manuel Arbolí (ed.). NOVA ENCICLOPÈDIA DEL REGNE ANIMAL - Aus 2 (en espanyol), Mèxic: Promexa, p. 171. ISBN 968-34-0404-9.
  2. Holzman, Barbara A.. Tropical forest biomes, Greenwood Press. OCLC 470649845. ISBN 978-0-313-33840-3.
  3. «Lost and Found».
  4. Marchant, S. (1991). Forshaw, Joseph (ed.). Enciclopèdia d'Animals: Birds, London: Merehurst Press, pp. 125. ISBN 978-1-85391-186-6.