Muralles d'Albaida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:23 16 nov 2013 per Millonety (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|270px|Porta de la Vila La '''muralla urbana d'Albaida''' és troba en la localitat d'Albaida, en la comarca de...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La muralla urbana d'Albaida és troba en la localitat d'Albaida, en la comarca de la Vall d'Albaida, en la província de València. Les seues restes es localisen fonamentalment en les proximitats de l'iglésia parroquial.

Esta catalogada com Be d'Interes Cultural, el 15/3/2011.

Entre les escasses restes d'esta muralla d'orige almohade (segle XIII) es troben tres de les seues portes: la Porta de València o Porta D’Aljorf, la Porta d'Ontinyent i la Porta de Vila, la mes majestuosa.

Historia

Albaida mostra vestigis de poblament des d'epoca íbera, encara que la ciutat com tal te orige musulmà, passant a formar part de la Corona d'Aragó en 1244, expulsant al poc temps als musulmans de la vila i repoblant-se de cristians. En 1604, passà a formar part del Marquesat d'Albaida del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. Adquirí un gran protagonisme durant la Guerra de l'Independència per la seua resistència contra els francesos. La muralla d'Albaida es d'amijans del segle XII, encara que fon reformada en els segles XIII-XVII. El seu orige es situa en el periodo almohade, quan és disposa la construcció d'una fortificació més solida i emplaçada en un lloc mes baix com es el Tossal de la Vila. Reconquistada Albaida en 1244, Jaume I en 1248 manà construir les primeres cases en el menut recint amurallat, cridat Clos de la Vila, aixina com també en la part inferior del Tossal, a on és forma el Raval Jussà. És una estructura defensiva d'àmbit urbà. La construcció està datada cronològicament en la primera mitat del segle XIII, en época islàmica, encara que fon posteriorment tornada a aprofitar durant l'época feudal. En l'actualitat, del perímetro de la muralla és conserven alguns restants de torres i murs integrats en espais arquitectònics posteriors, com poden ser edificis de vivendes.