Anar al contingut

Moviment revolucionari conservador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El moviment revolucionari conservador (conegut en Alemània com Konservative Revolution) fon un moviment del conservadurisme nacionaliste alemà en els anys que varen seguir a la Primera Guerra Mundial. L'escola de pensament revolucionari conservador va advocar per un conservadurisme i nacionalisme nou, que fora específicament alemà, o, més específicament, prussià. De la mateixa manera que atres moviments conservadors en el mateix periodo, varen tractar de posar fi a la creixent marea del comunisme, proponent la seua pròpia versió de "socialisme conservador", basat en el “cristianisme aplicat” o “socialisme d'estat” bismarckià.

La Revolució Conservadora va mantindre una relació ambigua en el nazisme des dels anys vint fins a principis dels trenta, #lo que ha dut als acadèmics a descriure-la com una forma de "prefascisme alemà" o "fascisme no nazi".[1]Encara que compartixen raïls comunes en les ideologies contràries a l'ilustració del sigle XIX, este moviment dispar no pot confondre's fàcilment en el nazisme.[2]Els revolucionaris conservadors no eren necessàriament racistes, ya que el moviment no pot reduir-se únicament al seu component völkisch.[3]Encara que varen participar en la preparació de la societat alemana per al govern del Partit Nazi en les seues teories antidemocràtiques i organicistes,[4] i no es varen opondre realment al seu ascens al poder,[2]el moviment fon doblegat com el restant de la societat quan Hitler va prendre el poder en 1933, culminant en l'assessinat del destacat pensador Edgar Jung a mans dels nazis durant la Nit dels Gavinets Llarcs de l'any següent.[5]Molts d'ells varen acabar rebujant la naturalea antisemita o totalitària del règim nazi, en la notable excepció de Carl Schmitt i alguns atres.[6]

A partir dels anys 1960-1970, el moviment revolucionari conservador va influir en gran mida en la Nova Dreta europea, en particular en la Nouvelle Droite francesa i la Neue Rechte alemana,[7]i a través d'elles en el moviment identitari europeu contemporàneu.[8][9]