Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
{{Esbos}}
+
Festa en arraïls molt fortes de la [[Comunitat Valenciana]], en especial en les comarques centrals.
  
 +
== Orígens ==
  
Festa en arraïls molt fortes de la Comunitat Valenciana,en especial en les comarques centrals.
+
Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos  fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de [[Reconquista]], el be i el mal es representa en els cristians i els moros.
 
+
Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.   
==Orígens==
 
 
 
Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos  fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros.
 
Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.   
 
  
 
==Festa==
 
==Festa==

Revisió de 22:10 18 jun 2009

Festa en arraïls molt fortes de la Comunitat Valenciana, en especial en les comarques centrals.

Orígens

Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-mos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.

Festa

Les festes es componen de diferents actes, pero sempre en:

Entrades, Embaixades i dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutat, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars dels Alforins)

Música

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.