MetroValencia
.jpg)
Metrovalencia és la marca comercial en que l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les llínees de ferrocarril metropolità i tramvia de la Ciutat de Valéncia i l'àrea metropolitana.
L'actual ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en Valéncia és hereua de l'antiga ret de ferrocarrils suburbans de Valéncia, coneguda popularment com el Trenet de Valéncia, que unia la capital en les poblacions pròximes. Dita ret de via estreta s'havia construït en la seua major part durant el final del sigle XIX, i fon gestionada successivament per la Societat Valenciana de Tramvies, posteriorment per la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia i finalment per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta.
La modernisació de l'antiga ret, durant els anys 80 del sigle XX, i la seua ampliació i conversió en un modern ferrocarril metropolità, han originat la ret de Metrovalencia que en l'actualitat (2009) dispon de tres llínees de metro i dos de tramvia en superfície. En l'inauguració de les llínees subterrànees 1 i 2, Valéncia es convertí en la tercera ciutat espanyola en posar en marcha un servici de ferrocarril metropolità.
En l'any 2006 aplegà tristament a les primeres planes dels diaris del món per sofrir u dels pijors accidents de ferrocarril en l'història ferroviària d'Espanya en el qual moriren quarantatrés persones i quarantasset resultaren ferides.
Llínees en funcionament[editar | editar còdic]
| Llínea | Capçaleres | Tipo | Estacions | Llongitut (km) | Viagers (2019)[1] | |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
Bétera | Vilanova de Castelló | Metro + Tren de rodalies | 40 | 72,145 | 9.808.295 |
|
Llíria | Torrent Avinguda | Metro + Tren de rodalies | 33 | 39,445 | 9.124.791 |
|
Rafelbunyol | Aeroport | Metro + Tren de rodalies | 27 | 24,691 | 14.147.324 |
|
Mas del Rosari Lloma Llarga-Terramelar |
Doctor Lluch | Tramvia | 33 | 16,999 | 6.644.251 |
|
Marítim-Serrería | Aeroport | Metro | 18 | 13,293 | 10.774.501 |
|
Tossal del Rei | Marítim-Serrería | Tramvia | 21 | 10,067 | 2.112.300 |
|
Marítim-Serrería | Torrent Avinguda | Metro + Tren de rodalies | 16 | 15,497 | 7.702.423 |
|
Marina Real Joan Carles I | Marítim-Serrería | Tramvia | 4 | 1,230 | 433.213 |
|
Alboraya-Peris Aragó | Ribarroja del Túria | Metro + Tren de rodalies | 23 | 24,859 | 8.695.441 |
|
Alacant | Nazaret (Marina Valéncia) |
Metro + Tramvia | 8 (11) |
5,320 (7,610) |
 Oberta en l'any 2022.
|
|
Ciutat de les Ciències | Marina Valéncia per carrer Menorca i Joan Verdeguer |
Metro + Tramvia | 6 | 3,320 | Oberta en l'any 2022.
|
|
Alacant | Nou Hospital La Fe | Metro + Tramvia | 6 | 4,1 | Previst per a 2022/2023
|
Llínees en proyecte o construcció[editar | editar còdic]
| Llínea | Nom | Llongitut | Estacions | Estat |
|---|---|---|---|---|
 |
Museus - Nazaret | 7,5 km. | 12 | En construcció |
|
Tavernes Blanques - Museus | - | - | En proyecte |
|
Tramvia Circular | - | - | En proyecte |
|
Metro Ribera[1] | 64,7 km. | 31 | En proyecte |
|
Tramvia de L'Horta Sur | - | - | En proyecte |
|
Tramvia de la Costa | - | - | En proyecte |
| TOTAL (llínees de Metro i Tramvia) | 236,8 km | — | — | |
La ret[editar | editar còdic]
Línea 1[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 1 (MetroValencia).
Històricament la llínea 1 prové de les llínees de Valéncia-Jesús a Vilanova de Castelló, i de Valéncia-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.
La llínea 1 prové de les llínees de FEVE Jesús - Villanueva de Castelló i Pont de Fusta - Bétera. Conta en 40 estacions, de les quals 9 són subterrànees (les compreses entre les estacions de Beniferri i Safranar).
En giner de l'any 2021 es varen recomençar les obres de soterrament del tram comprés entre l'estació de Empalme i la de Burjassot que es trobaven paralisades des de l'any 2011.
Ademés de Bétera i Villanueva de Castelló, la llínea 1 presta servicis curts fins a atres estacions intermiges en major demanda de viagers. Estes atres estacions terminals són: Seminari-*CEU, Empalme, Torrent, Picassent i L'Alcúdia.
Les estacions en major afluència de passagers són Empalme, Àngel Guimerà, Plaça d'*Espanya i Jesús. Esta última es troba a uns 150 metros de l'estació de Valéncia-Joaquín Sorolla d'Adif.
En l'any 1986 començaren els treballs de construcció d'un túnel que passara per baix de Valéncia per a unir les antigues llínees que discorrien entre Vilanova de Castelló i l'estació de Jesús (en el sur de la Ciutat de Valéncia) en la qual comunicava la ciutat en les localitats de Llíria i Bétera. Dit túnel s'inaugurà el 8 d'octubre de 1988 i comprén la secció entre les estacions d'Ademús ('Empalme' abans de 1988 i despuix de març de 2001) i Sant Isidre.
Despuix de l'inauguració es decidí gestionar els ramals de Bétera i Llíria de manera independent, sent conegut el segon d'ells com a llínea 2, identificada en el color vert encara que posteriorment se decidí explotar tota ella com una sola llínea.
Per l'inauguració del túnel, se modificà el trayecte de les antigues llínees a Llíria i Bétera, perque les dos tenien com a capçalera l'estació del Pont de fusta, en el centre de la ciutat per lo que despuix d'un breu periodo el tram entre l'Empalme i el Pont de fusta es tancà l'1 de febrer de 1991 per a ser convertit en un modern tramvia que actualment constituïx la llínea T-4 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
La Llínea 1 discorre pràcticament en superfície excepte en els trams compresos entre Hospital i Beniferri i el ramal d'accés a Torrent-Avinguda.
Els trens que presten el servici de la llínea 1 són les unitats UTA (Unitat de Tren Articulada) série 3700 i les unitats UT (Unitat de Tren) série 3600 i les noves UTE (Unitat de Tren Elèctric) série 4300 construïdes per Vossloh. En un futur estes unitats seran substituïdes en la seua totalitat per les noves unitats 4300 que construïx Vossloh en la factoria d'Albuixech.
La prolongació en forma de ramal entre les estacions de Torrent i Torrent Avinguda, inaugurat el 22 de setembre de 2004 oferix una conexió directa en el centre de la ciutat de Torrent.
El 3 de juliol de 2006 en el tram compres entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya se produí u dels més greus accidents de ferrocarril en Espanya, que se saldà en 44 persones mortes i 52 ferits de diversa consideració. Actualment s'ha iniciat el proyecte per al soterrament del tram compres entre les estacions d'Empalme i Burjassot i entre Burjassot i Godella.
El dia 22 de setembre de 2007 s'inaugurà l'abaixador "Torre del Virrei" de la Llínea 1 que situat entre les estacions de "L'Eliana" i "La Pobla de Vallbona" dona servici a l'urbanisació de similar nom.
La Llínea 1 conta en 58 estacions de les quals a soles 9 les fa baix terra. Huit d'elles corresponen al tram entre Beniferri i Hospital i la novena és l'estació de Torrent-Avinguda.
És la llínea del metropolità de Valéncia més antiga, estant composta per l'unió de lo que antigament era la llínea 1 a Bétera i la llínea 2 a Llíria. Posteriorment s'unificaren les línees i passà a tindre dos ramals.
És també l'única llínea en abaixadors per lo que els seus coches de passagers conten en un sistema per a solicitar parades en els abaixadors. Estos abaixadors corresponen en la seua majoria a estacions situades en urbanisacions o pobles alluntats de la capital i en un número escàs d'usuaris concentrats en hores punta.
Ademés de Llíria, Bétera i Vilanova de Castelló, la Llínea 1 presta servicis curts fins a atres estacions situades en trams en major demanda de viagers. Estes atres estacions en final de trayecte son: Seminari-CEU, Empalme, Torrent, Torrent Avinguda, Paterna, Picassent, L'Alcúdia i Valéncia-Sur (I esporàdicament alguns servicis tenen com final de trayecte les estacions de La Canyada o L'Eliana).
Les estacions en major afluència de passagers són Empalme (correspondència en la llínea T-4, tramvia i MetroBus), Àngel Guimerà (correspondència en les llínees 3 i 5) i Jesús (correspondència en la llínea 5).
Esta llínea dona servici a:
- Fira de Mostres de Valéncia - Les Carolines-Fira/Benimàmet (Fira)
- Palau de Congressos de Valéncia - Beniferri i Empalme
- C.C. Nuevo Centro, estació central d'Autobusos - Túria
- Comandància Central de Policia i Biblioteca pública general - Àngel Guimerà
- Estació del Nort - Plaça d'Espanya
- Comandància Central de Tràfic - Jesús
- Hospital Doctor Peset Aleixandre - Hospital i Patraix
- Rodalies a Utiel i Chirivella afectats per les obres de l'AVE - Sant Isidre
Canvis de denominació :
- Ademús -> Empalme'
Llínea 2[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 2 (MetroValencia).
L'orige de la llínea prové de les antigues llínees del trenet que conectaven les estacions : Valéncia - Pont de Fusta en Llíria (Zona nort) i Valéncia - Jesús fins a Torrent (Zona sur).
La llínea 2 va ser inaugurada en octubre de 1988, realisant el trayecte entre Llíria i Valéncia Sur. Posteriorment va ser suprimida, quedant el tram entre Llíria i Empalme (llavors nomenada Ademús) com un ramal de la llínea 1. En la remodelació de tota la ret que es va realisar en 2015, la llínea 2 va ser recuperada de nou en un traçat similar a l'original, ya que actualment discorre entre Llíria i Torrent Avinguda.
Esta llínea conta en 33 estacions, de les quals 11 són subterrànees (8 d'elles corresponen al tram entre Beniferri i Safranar, la novena és l'estació de Torrent-Avinguda i les dos últimes són Les Carolines-Fira i Benimàmet).
Ademés de Llíria i Torrent Avinguda, la llínea 2 presta servicis curts fins a atres estacions situades en trams en major demanda de viagers. Estes atres estacions en final de trayecte són Paterna i Empalme.
Les estacions en major afluència de passagers són Empalme, Àngel Guimerà, Plaça d'Espanya i Jesús.
En novembre de 2020, es va licitar la redacció del proyecte de desdoblament de la via en el tram Paterna-Font del Gerro.
- Institut Valencià d'Art Modern IVAM (Centre del Carme)- Museus
- Mercat Central i Llonja - Mercat
- Ajuntament de Valéncia - Alacant
- Estació del Nort i Plaça de Bous - Alacant
- C.C. El Saler, Ciutat de la Justícia i Ciutat de les Arts i les Ciències - Ciutat de les Arts i les Ciències
- Parc Oceanogràfic - Oceanogràfic
Llínea 3[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 3 (MetroValencia).
La llínea 3, està basada en l'antiga llínea del trenet que conectava l'estació de 'Valéncia-Central' (décades més tart Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.
En el fi de fer aplegar la llínea 3 fins al centre de la ciutat de Valéncia i aixina conectar importants núcleus comercials, i culturals, se concebí un proyecte de túnel baix la ciutat en l'any 1992, construint-se a partir de 1993 i inaugurant-se la primera secció del proyecte el 5 de maig de 1995 entre l'estació de Palmaret (encara en l'exterior i situada en la localitat d'Alboraya i la de l'Alameda situada baix el Pont de l'exposició (conegut popularment com la Pinta) construït per Santiago Calatrava.
Posteriorment esta llínea fon ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació de Avinguda del Cid. En esta ampliació se construí també un ramal tècnic entre l'estació de Colon i Jesús que l'unia a la llínea 1.
El 20 de maig de 1999 se dugué a cap la prolongació fins a l'estació de 'Mislata-Almassil' en la veïna localitat de Mislata.
En Abril de l'any 2007 s'obri al públic el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i el Aeroport de Manises. El nou tram conta en sis estacions (Faitanar, Quart de Poblet, Salt de l'Aigua, Roses i Aeroport).
A principis de l'any 2008 començà el soterrament de les vies de la Llínea 3 de MetroValencia al seu pas per la localitat d'Alboraya, donant lloc a dos estacions subterrànees (Palmaret i Alboraya), deguen-se abans demolir la recent (11 anys de funcionament) estació de Palmaret. La llínea tornarà a eixir a la superfície al passar la localitat, a l'altura del Barranc del Carraixet. Este proyecte està denominat com: Baix els teus peus, la Llínea 3.
La llínea 3 (la segona de més afluència de passagers) discorre en superfície des de Rafelbunyol fins a l'estació de El Palmaret i baix terra des de Machado fins al final de llínea, en Mislata-Almassil. Els túnels de la llínea 3 son diferents en distints trams de la llínea. Des de El Palmaret fins a Alameda, el túnel és ample i de doble via. A partir d'Alameda, la llínea 3 compartix infraestructura en la 5 i ací els túnels passen a ser circulars i discorren en paralel (o superposts, estació de Xàtiva) albergant una única via. Esta configuració se manté fins a l'estació de Av. del Cid on a partir d'ací i fins a Mislata-Almassil, torna a ser ample i de doble via.
Les unitats UTE (Unitat de Tren Elèctric) série 3900 presten servici a esta llínea, recollint la tensió per als motors de tracció a través dels pantógrafs situats en els coches motors de cada unitat. El sistema de catenària en els túnels circulars és a través d'un raïl fix en les voltes dels mateixos, mentres que en els túnels amples de doble via i en superfície, el sistema de catenària és convencional.
Esta llínea dona servici a:
- Campus de Blasco Ibañez (Universitat de Valéncia), Hospital Clínic i Clínica Quirón - Facultats
- Zona Comercial - Colon
- Estació del Nort i Plaça de Bous - Xàtiva
- Comandància Central de Policia, Biblioteca General - Àngel Guimerà
- Hospital General - Avinguda del Cid
- Aeroport de Valéncia - Aeroport
Llínea 4[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 4 (MetroValencia).
Esta llínea sorgí de la conversió en un tramvia modern (la primera ciutat d'Espanya que reintroduí este sistema de transport) del ramal que havia quedat entre l'estació d'Ademús i la del Pont de fusta degut a la creació de la llínea 1 i de l'antiga llínea del trenet que conectava esta última estació en el barri del Grau. L'inauguració d'esta llínea se produí el 21 de maig de 1994.
Esta llínea ha sofrit diverses ampliacions en la seua zona este, en concret s'inaugurà un ramal en març de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de l'Universitat de Valéncia . En setembre de 1999 s'inaugurà un ramal que conectava l'estació de TVV en la fira de mostres. El 23 de setembre de 2005 s'inaugurà el tram que unix l'estació de TVV en la de Mas del Rosari en el barri de la Coma en Paterna d'uns 3 quilómetros de llongitut i el 20 de decembre de 2005 el ramal que dona servici als barris de Valterna, Lloma Llarga i Terramelar, també en Paterna.
En la llínea T4 el servici de viagers se presta en dos tipos de tramvia diferents:
- Siemens-Düwag UT-3800 (Monocabina)
- Bombardier Flexity Outlook (Bicabina)
Esta llínea dona servici a:
- Fira de Mostres de Valéncia - Fira
- Campus de Burjassot (Universitat de Valéncia) - Vicent Andrés Estellés i Campus de Burjassot
- Radio-Televisió Valenciana - TVV
- Campus de Paterna (Universitat de Valéncia) - Santa Gemma
- Palau de Congressos - Palau de Congressos
- Comandància Policia Autonòmica - Pont de Fusta
- Universitat Politècnica de Valéncia i Campus de Tarongers (Universitat de Valéncia)- Universitat Politècnica, La Carrasca i Tarongers
- Plaja de Les Arenes - Les Arenes i Eugènia Viñes
Llínea 5[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 5 (MetroValencia).
La llínea 5 unix el port en l'aeroport. El primer tram que s'inaugurà fon el compres entre l'estació de l'Alameda i la d'Ayora el 30 de abril de 2003. El 22 de setembre de 2004 s'inaugurà un ramal compartit en la llínea 1 que realisa una penetració en subterràneu en la localitat de Torrent partint de l'estació en superfície de Torrent fins a la nova estació de Torrent Avinguda molt més cèntrica que l'anterior. Un any despuix, el 3 d'octubre de 2005 se creà l'estació de Bailén en el ramal que unia les llínees 1 i 5 entre les de Colon i Jesús. El 2 d'abril de 2007 entrà en servici l'estació Marítim-Serreria, una estació intermodal dissenyada per a unir la llínea 5 en el tramvia al port i a la llínea 4. Per últim, el 18 d'abril de 2007 s'obri el tram compres entre Mislata-Almassil i l'Aeroport de Manises.
Actualment està en fase de redacció de proyecte el tram Roses - Ribarroja del Túria - Vilamarchant que permetrà als habitants de Ribarroja del Túria i Vilamarchant recuperar el tren directe a Valéncia, perdut en la primera població en l'any 2005 i en el 1985 en la segona població. Donat que l'estació d'Aeroport és subterrànea i esta situada baix la terminal regional, no permet la seua continuació per baix de la pista 04/22 de l'Aeroport, ni pel carrer de rodament H ('Hotel'), ni baix la rampa de carrega; esta prolongació deurà eixir d'un culató contigu a l'estació Aeroport per a continuar per la traça del ya desmantellat ferrocarril de Valéncia a Llíria de Renfe, que fins als nostres dies ha aplegat en forma de llínea C-4 de Rodalies Renfe.
Esta llínea dona servici a:
- Port de Valéncia - Neptú i Grau
- Jardí d'Ayora (Ayora i amistat) - Ayora
- Estadi de Fútbol del Valéncia-CF (Mestalla) - Aragó
- Zona Comercial - Colon
- Estació del Nort i Plaça de Bous - Xàtiva i Bailén
- Comandància Central de Policia, Biblioteca General - Àngel Guimerà
- Hospital General - Nou d'Octubre
- Aeroport de Valéncia - Aeroport
- Comandància Central de Tràfic - Jesús
- Hospital Peset Aleixandre - Hospital i Patraix
- Rodalies a Utiel i Chirivella afectats per les obres de l'AVE - Sant Isidre
Llínea 6[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 6 (MetroValencia).
La Llínea T-6 unix els barris d'Orriols i Torrefiel en el barri marítim de Valéncia. El primer tram que s'ha inaugurat, de 9,2 quilómetros, ha segut el tram "Tossal del Rei - Marítim Serrería" (compartint via en la T4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch). Se preveu que esta llínea siga circular en un futur.
La nova llínea de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que s'ha obert en la capital valenciana, servix d'unió entre Torrefiel i la plaja i entre este barri i el Carrer Colon, a la que se pot aplegar en algo més de 25 minuts, sempre que se realise transbordo a la llínea 3 en l'estació de Benimaclet. Torrefiel i Orriols tingueren estació en Sant Llorenç , fins que se tancà la llínea 3 en superfície.
Esta llínea dona servici a:
- Estadi del Llevant - Estadi del Llevant
- Universitat Politècnica i Campus de Tarongers (Universitat de Valéncia)- Universitat Politècnica, La Carrasca i Tarongers
- Plaja de Les Arenes - Les Arenes i Eugènia Viñes
Llínea 7[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 7 (MetroValencia).
La llínea 7 de Metrovalencia és un antic ramal de la llínea 5 que unia l'estació de Torrent en Marítim-Serrería.
Posteriorment, es va inaugurar l'ampliació fins a Torrent Avinguda i este ramal va començar a formar part de la llínea 5. És el ramal que va de Torrent Avinguda a l'estació de Marítim-Serrería (passant per l'estació intermodal de Bailén) que en març de 2015 va començar a formar part de la nova llínea 7.
La seua història va començar el 22 de setembre de 2004, quan es va inaugurar el ramal que realisa una penetració en subterràneu en la localitat de Torrent partint de l'estació en superfície de Torrent fins a la nova estació en subterràneu de Torrent Avinguda, més cèntrica que l'anterior.
Un any despuix, el 3 d'octubre de 2005, es va inaugurar l'estació de Bailén en el ramal que unia les llínees 1 i 5 entre les de Colón i Jesús. El 2 d'abril de 2007 va entrar en servici l'Estació de Marítim-Serrería, una estació intermodal dissenyada per a unir les llínees 5 i 7 en el tramvia de la llínea 8 al port.
Conta en 16 estacions de les quals l'única que no compartix en atres llínees és la de Bailén.
Llínea 8[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 8 (MetroValencia).
Esta llínea és la més curta de totes i és, en la seua totalitat, el tram tranviario de l'originària llínea 5.
Este tram es troba en funcionament, encara que en atres denominacions, des de que el 2 d'abril de l¡any 2007 va entrar en servici l'estació de Marítim-Serrería, una estació intermodal dissenyada per a unir les llínees 5 i 7 en el tramvia al port d'esta llínea (la llínea 8), tramvia que es va inaugurar el 16 d'abril de 2007 entre les estacions de Marítim-Serrería i Neptú (actual Marina Reial Joan Carles I). Té 4 parades.
En febrer de 2021 es va presentar el Pla de Millora de Freqüències de la Ret de Metrovalencia que contempla la supressió de la llínea 8 en el seu actual recorregut que seria absorbit per la llínea 6.
Llínea 9[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 9 (MetroValencia).
La llínea 9 de Metrovalencia va entrar en funcionament el 6 de març de 2015. Esta llínea comença en Alboraya Peris Aragó i té un traçat comú en les llínees 3 i 5 de les que se separa en l'estació Roses per a continuar fins a Ribarroja del Túria per la traça del ya desmantellat ferrocarril de Valéncia a Llíria de Renfe, que abans de la seua clausura era recorregut per la llínea C-4 de Rodalies Renfe.
El 31 de juliol de 2018 es va inaugurar l'abaixador Valéncia la Vella, per lo que esta llínea conta actualment en 23 estacions.
Proyectes d'ampliació[editar | editar còdic]
En l'actualitat es troben en funcionament les Llínees 10 i 11 i en proyecte la Llínea 12.[2]
Línea 10: Alacant - Nazaret[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 10 (Metrovalencia).
La Llínea 10 de Metrovalencia, (anteriorment coneguda com a T2) tindrà inicialment una llongitut total de 5,32 quilómetros des del carrer Alacant fins al barri de *Nazaret i contarà en huit estacions i parades [3] El tram subterràneu medix 2,35 quilómetros en tres estacions (Alacant, Russafa i Amat Granell), mentres que el traçat en superfície, de 2,97 quilómetros, contarà en cinc parades: Germans Maristes, Ciutat de les Arts i les Ciències, Oceanogràfic, Moreres i Nazaret. [4]
El 20 de febrer de 2021 es va anunciar el proyecte d'ampliació de la llínea 10 des de Nazaret fins a la parada Grau-Canyamelar de les L6 i L8 a través del Pont de Darassanes i la frontera marítima del port donant servici a l'Edifici del Rellonge.
Llínea 11: Ciutat de les Ciències - Marina Real[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llínea 11 (Metrovalencia).
El 20 de febrer de 2021 es va anunciar que el traçat de la L11 discorrerà des de la Ciutat de les Ciències, pel pont de L'Assut de l'Or i l'Avinguda de Menorca per a donar servici al Corte Inglés i al Centre Comercial Aqua, seguint per l'avinguda de Juan Verdeguer fins a trobar-se novament en la L10 en l'actual parada Grau-Canyamelar de les L6 i L8, terminant en la Marina Real.
[5]
Línea 12: Alacant - Hospital La Fe[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Línea 12 (Metrovalencia).
La Llínea 12 de Metrovalencia unirà la Llínea 10, que entrarà en servici en l'any 2022, en l'Hospital La Fe. La nova Llínea 12 permetrà enllaçar la Llínea 10, entre les parades d'Amat Granell i Germans Maristes, en l'Hospital La Fe de Valéncia. Discorrerà per la pròpia avinguda Germans Marists i creuarà l'avinguda Ausiàs March, fins a enllaçar en la calle Illa Cabrera i seguir pel carrer Vicent Marco Miranda i aplegar fins a l'avinguda Fernando Abril Martorell, a on es troba el centre hospitalari La Fe. El recorregut constarà d'aproximadament 4,1 quilómetros de llongitut, d'els que 2,2 seran comunes en la Llínea 10 partint de l'estació del carrer Alacant.
[6][7][8][9]
Cronologia[editar | editar còdic]
Fins a l'any 1988 lo que ara és la Llínea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana estava funcionant com llínea de suburbà i rodalies entre els pobles del nort de la ciutat de Valéncia. En 1988 en la inauguració del túnel passant baix la ciutat de Valéncia, s'unix l'aïllat tram nort de la llínea 1 (nomenat popularment El Trenet) en el traçat actual del Ferrocarril de Valéncia a Vilanova de Castelló i a les Mines de Turís i Dosaigües. Sorgint aixina l'actual llínea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, continuant prestant servici de suburbà, com sempre, puix aixina està concebuda la concessió i el règim d'explotació per a dita llínea.
- 8 d'octubre de 1988 . Inauguració del túnel de 6,7 quilómetros entre Hospital i Ademús (ara 'Empalme') en la llínea 1.
- 21 de maig de 1994 . Inauguració de la llínea 4. El tram entre Ademús i Doctor Lluch en una llongitut de 9,7 quilómetros
- 5 de maig de 1995 . Inauguració del túnel de 3 quilómetros entre l'estació de el Palmaret i la de Alameda en la llínea 3.
- 16 de setembre de 1998 . Inauguració del túnel de 3,2 quilómetros entre l'Alameda i Avinguda del Cid i de la posta en servici del ramal de 2,4 quilómetros entre Colon i Jesús, abdós en la llínea 3.
- Març de 1999 . Ampliació de la llínea 4 des del Empalme fins a 'RTVV' (Radio Televisió Valenciana)
- 20 de maig de 1999. Inauguració del túnel de 2,4 quilómetros entre l'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil en la llínea 3.
- Setembre de 1999. Construcció del ramal del tramvia entre RTVV i Fira de Valéncia.
- 30 d'abril de 2003 . Inauguració del primer tram de la llínea 5 entre l'Alameda i Ayora en una llongitut de 2,3 quilómetros.
- 22 de setembre de 2004 . Inauguració del ramal entre l'estació de Torrent i Torrent Avinguda de 2,3 quilómetros.
- 23 de setembre de 2005 . Inauguració del ramal de la llínea 4 entre TVV i Mas del Rosari de 3 quilómetros.
- 3 d'octubre de 2005. Inauguració de l'estació de Bailén entre les de Colon i Jesús.
- 20 de decembre de 2005. Inauguració del ramal entre TVV i Lloma Larga/Terramelar
- 3 de juliol de 2006. Greu accident entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya. El número de víctimes mortals ascendix a 43 i el de ferits a 46. El teloc (registrador de paràmetros o caixa negra) revelà que el tren circulava en una curva a una velocitat de 80km/h, el doble de la velocitat permesa per a eixe tram i a la velocitat màxima permesa per a este tipo d'unitats.
- 2 d'abril de 2007 . Inauguració de l'estació "Maritim-Serrería" de la llínea 5.
- 16 d'abril de 2007 . Posta en servici del tram tramviari de la llínea 5 " Marítim-Serreria - Neptú ".
- 18 d'abril de 2007 . Posta en servici del tram de 4,9 quilómetros "Mislata Almassil-Aeroport" de les llínees 3 i 5.
- 27 de setembre de 2007 . Inauguració de la Llínea 6 (tramvia) de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana que en un principi cobrix el trayecte entre Tossal del Rei i Maritim Serrería passant les universitats junt en la llínea 4 i aplegant al recentment estrenat tramvia de la llínea 5. En un futur la llínea s'ampliara i serà circular (Empalme, Patraix i Ciutat de les Arts i de les Ciències).
- 1 de giner de 2009 . Posta en funcionament de les targetes inteligents en chip Móbilis.
Passagers[editar | editar còdic]
.png)
La cantitat de viagers transportats per MetroValencia en l'any 2008 és de 68.275.486.[10] Les estacions en més volum de passagers (en millons) durant dit any son:[11]
- Xàtiva: Aproximadament 6.000.000
- Colon: Més de 5.600.000
- Benimaclet: Més de 3.200.000
L'us de la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en continu creiximent en un creiximent del 154% acumulat en els últims anys degut tant a les continues inauguracions de nous trams, la supressió i empijorament de llínees d'autobusos de Metrobús i l'EMT i el creiximent del número d'habitants de l'àrea metropolitana de Valéncia. Durant 2008 se produí un llauger creiximent d'un 0'84% del número de passagers que fon condicionat per les diverses folgues convocades durant l'any pels maquinistes de MetroValencia.
El total de viagers per anys:
- 2008: 68.275.900
- 2007: 67.745.200
- 2006: 64.588.903
- 2005: 61.395.294
- 2004: 57.586.069
- 2003: 51.026.260
Senyes[editar | editar còdic]
Propietari de l'infraestructura: Generalitat Valenciana
Empresa explotadora de la ret: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Marca comercial per a l'explotació de la ret de FGV en la Ciutat de Valéncia: MetroValencia
Empresa propietaria de tots els vehículs ferroviaris: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Característiques d'explotació de les llínees de ferrocarril (sense incloure tramvies): Ferrocarril metropolità o suburbà
Característiques d'explotació de les llínees de ferrocarril tramviari : Tramvia
Sistemes de seguritat utilisats:
- Llínea 1: FAP/DIMFAP (Frenat Automàtic Puntual)
- Llínees 3 i 5: ATP (Automatic Train Protection) en preinstalació de ATO i soport de FAP en tots els trens que circulen per elles.
- Llínees T4,T5 i T6: SAE (Sistema d'Ajuda a l'Explotació), instalada prioritat semafòrica, pero sense us en la Ciutat de Valéncia.
- Comunicacions tren-terra segons normes UIC
- Comunicacions tren-terra per mig de sistema TETRA o GSM-R
Bloquejos utilisats (per llínea i tram):
- Llínea 1:
- Tram Vilanova de Castelló - Torrent: BAU en CTC.
- Tram Torrent-Paterna/Seminari-CEU: BAD en CTC.
- Tram Seminari-CEU-Bétera: BAU en CTC.
- Tram Paterna-Entrepins: BAU en CTC.
- Tram Entrepins-L'Eliana: BAD con CTC.
- Tram L'Eliana-Llíria: BAU en CTC i BTC.
- Llínea 3:
- Tram Rafelbunyol - Palmaret: BAU en CTC.
- Tram Palmaret - Aeroport: BAD en CTC.
- Llínees T4, T5 i T6: Marcha a la vista.
- Llínea 5:
- Tota la llínea: BAD en CTC.
Explicació d'abreviatures de bloquejos:
- BAU -> Bloqueig Automàtic en Via Única.
- BAD -> Bloqueig Automàtic en Via Doble (sense balisar).
- CTC -> Control de Tràfic Centralisat.
- BTC -> Bloqueig Telefònic Centralisat.
Trens per series:
- UT 3600: 10 unitats, 2 d'elles reformades. Desguaixada tota la série excepte la 3602 (reformada), la 3604 i la 3609 (en estat original), estant apartades en els antics tallers de Torrent.
- UTA 3700: 40 unitats, 36 en servici. Desguaixades les UTA 3729, 3736 i 3739 i apartada del servici la 3722.
- UT 3800 (tramvia): 25 unitats, 25 en servici.
- UTE 3900: 18 unitats, 18 en servici.
- UT 4200 (tramvia): 30 unitats, 19 en servici (Les 11 unitats restants presten servici en la ret de FGV Alacant).
- UTE 4300: 60 unitats, 25 unitats en servici (en espera de rebre unitats de fàbrica).
- Billard 2100 (vehículs de treballs-taller): 3 automotors (2 motors i 1 remolque) 15-01 a 15-03
- Locomotora Rolls-Roice Naval série 1300 ex-FEVE.
- Dresines de manteniment de via i catenària: 2 unitats.
- Tolves procedents del Ferrocarril Serra Menera: 5 tolves, en servici.
- Material històric: Prop de 30 vehículs de diferents series i en diferents estats de conservació.
- Número de llínees: 5 (Tres llínees de ferrocarril metropolità (L1, L3 i L5) i 2 de tramvia (T4 i T6).
- Quilómetros de ret: 146,797.
- Quilómetros en túnel: 24,178.
- Quilómetros en superfície: 122,619.
- Nº d'estacions i abaixadors: 133.
- Nº d'estacions subterrànees: 31.
- Nº d'estacions en superfície: 102.
- Nº d'escales mecàniques: 130.
- Nº d'ascensors: 65.
Curiositats[editar | editar còdic]
- En els seus inicis, el tram que conectava les estacions de Colon i Jesús se nominava Ramal Tècnic, pero al donar-se conte del potencial que oferia este curt ramal, s'incorporà a la llínea 3. Al inaugurar el tram entre Alameda i Ayora, la gestió de les llínees canvia i el recorregut que fea la llínea 3 des de Colon fins a Jesús passà a realisar-se per la llínea 5.
- El recorregut del tramvia esta preparat per a que al aproximar-se als semàfors, estos canvien a vert i detinga el tràfic dels innumerables carrers que creuen el seu recorregut (no és un tramvia integrat en el tràfic) i que fa que, en moltes ocasions, recórrer el recorregut siga més lent de lo recomanable. L'ajuntament de Valéncia no ha considerat oportú activar este sistema per a millorar la rapidea de la llínea (en Burjassot sí esta activat el sistema).
- En Valéncia el nivell freàtic és tan alt, que en la majoria de zones deuen d'utilisar constantment bombes d'aigua durant la seua construcció. A diferencia d'atres llocs com Madrit on la terra és de roca, en Valéncia és argila i complica moltes vegades les llabors d'estanqueitat i resistència.
- L'actual llínea 1 (Vilanova de Castelló/Torrent.-Llíria/Bétera) està formada per les primitives llínees 1 i 2 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i que seguiren esta denominació fins a setembre de 1998 (inauguració de la prolongació de la llínea 3 des de Alameda fins a Avinguda del Cid i canvi a denominació MetroValencia).
Estant formades per les següents llínees
- L1: Vilanova de Castelló-Bétera.
- L2: Llíria- Valéncia-Sur – Torrent.
Futur[editar | editar còdic]
Llínea 2[editar | editar còdic]
Nou tramvia que unirà el nort, centre i sur de la ciutat. Des de Tavernes Blanques fins a Nazaret, passant per Museus, El Carme, Xàtiva, Alacant, Russafa o Ciutat de les Arts i les Ciències entre atres estacions.
El seu recorregut és en superfície excepte en el tram central entre Museus i General Urrutia. Este serà el túnel a major profunditat de la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
Està previst, encara que posteriorment puga ser utilisat per atres llínees, la creació de dos ramals nort (Empalme - Marchalenes - Museus i Tavernes Blanques - Pont de Fusta-Museus) i dos sur (C.A.C. - Marítim Serrería i C.A.C. - Natzaret) quedant la T2 com: Empalme (L1,T4,T6)/Tavernes Blanques - Marítim Serrería (L5,T6,T10)/Nazaret (T10))
Llínea 10[editar | editar còdic]
Tramvia de la costa: Recorre per complet la costa valenciana, des de Port Saplaya fins a El Palmar passant per la Malvarrosa, Les Arenes (T4), Grau, Nazaret (T2),Pinedo, El Saler, El Palmar i El Perellonet.
Actualment una part del seu recorregut l'efectua la T5.
Les primeres obres de la fase nort entre Serrería (T4) i Port Saplaya s'efectuaran baix la denominació de T4.
Tindrà 4 finals de llínea: Port Saplaya, Neptú, Marítim Serreria i El Palmar. El tram sur finalisarà en Nazaret (T2) que posteriorment passara per les plages de Pinedo, El Saler i l'Albufera, per a passar per El Palmar i acabar en El Perellonet.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ https://www.metrovalencia.es/page.php?page=200&id=4249
- ↑ https://www.20minutos.es/noticia/4696805/0/anais-menguzzato-la-prolongacion-de-la-l10-y-las-nuevas-l11-y-l12-de-metrovalencia-costaran-55-millones/
- ↑ https://www.20minutos.es/noticia/3778311/0/fgv-linea-10-estimacion-viajeros-valencia/
- ↑ https://www.20minutos.es/noticia/3537935/0/obras-linea-10-metro-empezaran-abril-valencia/
- ↑ https://www.20minutos.es/noticia/4594780/0/la-futura-linea-11-del-tranvia-se-construira-a-la-vez-que-se-prolonga-la-10/
- ↑ https://www.20minutos.es/noticia/3287780/0/proyectos-linea-metro-ayuntamiento-mercat-valencia/
- ↑ https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/fgv-no-contempla-prolongar-linea-10-centro-valencia-busca-alternativas-estacion-mercat-central_1_7298964.html
- ↑ https://officialpress.es/la-nueva-linea-12-habra-tranvia-entre-la-fe-y-el-centro-de-valencia/
- ↑ https://politicaterritorial.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=951422
- ↑ «Cuatro millones de alicantinos utilizaron el TRAM en 2008. Las Provincias».
- ↑ «El ferrocarril autonòmic supera els 72 millons de viagers. Las Provincias».
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/MetroValencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre MetroValencia.- Portal web de Metrovalencia
- Web oficial de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
- Portal web de Tram (Metropolità d'Alacant)
- Urbanrail
- La Màquina del Metro (Toni A. Martínez)
| |||||||||||||||||||||||||||||||