Me

En la mitologia sumèria i babilònica, un me (en idioma sumeri, convencionalment pronunciat mɛ o mei, o ñe [ŋɛ] o parellşo; en idioma acadio, parsˤo) és un dels decrets preordenats immutables dels deus o força impersonal que fonamenta les institucions socials, les pràctiques religioses, les tecnologies, els comportaments, costums i les condicions humanes que fan possible la civilisació, tal com els sumeris l'entenien.

Són lleis fonamentals per a que els sumeris entenguen la relació entre els humans i els deus i garantisen l'equilibri de l'univers i en això, la societat.

Els me eren posseïts originalment pel deu Enlil i posteriorment entregats per a la seua custòdia al deu del saber Enki, qui els gestionava en els distints centres sumeris començant en la seua pròpia ciutat d'Eridu i continuant en Ur, Meluhha i Dilmun.

Referències

• Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
• Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
• Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

Bibliografia

• Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
• Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
• Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
• Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
• Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam's Sons. p. 648
• Kramer, Samuel Noah (1963). The Sumerians: their history, culture, and character. Chicago: The University of Chicago Press. ISBN 0-226-45238-7
• Ringgren, Helmer (1973). Religions of The Ancient Near East (John Sturdy, trad.). Westminster Press. p. 67. ISBN 9780664209537