Marxisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques i filosòfiques derivades de l'obra de Karl Max, filòsof i periodiste revolucionari alemany, qui va contribuir en camps com la sociologia, l'economia i l'història, i del seu amic Friedrich Engels, qui li ajudà en molts dels seus avanços en les seues teories.

Marx i Engels es van basar en la filosofia alemanya de Hegel i de Feuerbach, l'economia política anglesa d'Adam Smith i de David Ricardo, i el socialisme i comunisme francés de Saint-simon i Babeuf respectivament, per a desenvolupar una crítica de la societat que fóra tant científica com revolucionària. Esta crítica va aconseguir la seua expressió més sistemàtica en la seua obra més important dedicada a la societat capitalista, El capital: crítica de l'economia política.

A més de les arrels mencionades, alguns pensadors marxistes del segle XX, com Louis Althusser o Miguel Abensour, han assenyalat en l'obra de Marx, el desenrotllament de temes presents en l'obra de Maquiavel o Spinoza. També diversos sociòlegs i filòsofs, com Raymond Aron i Michel Foucault, han rastrejat en la visió marxista del final del feudalisme com a començament de l'absolutisme i la separació de l'Estat i la societat civil, la influència de Montesquieu i Tocqueville, en particular en les seues obres sobre el bonapartisme i la lluita de classes a França.

Des de la mort de Marx en 1883, diversos grups del món sancer han apel•lat al marxisme com a base intel•lectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i oposades. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats socialdemòcrates, que al•legaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que al•legaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La socialdemocràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, entre altres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en 1918 a Rússia, previ a la formació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, dimanen 2 partits del Partit Obrer Social Demòcrata de Rússia: el Partit Comunista, formació comunista, i el Partit Social Demòcrata de Rússia. Encara continua havent-hi molts moviments revolucionaris i partits polítics en tot el món, des del final de la Unió Soviètica, encara que l'internacionalisme obrer ha patit una greu crisi. Encara que hi ha partits socialdemòcrates en el poder en diverses nacions d'Occident, fa molt que es van distanciar en aspectes rellevants dels seus llaços històrics amb Marx i les seues idees. En l'actualitat a Laos, Corea del Nord, Vietnam, Cuba, la República Popular Xina i Moldàvia hi ha en el poder governs que s'autoproclamen marxistes.