Diferència entre les revisions de "Llengües de la Corona d'Aragó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 13: Llínea 13:
 
[[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|<center>Extensió del [[Regne de Valéncia]].</center>]]
 
[[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|<center>Extensió del [[Regne de Valéncia]].</center>]]
 
{{AP|Idioma valencià}}
 
{{AP|Idioma valencià}}
Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Sigle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]].
+
Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribada i imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Segle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]].
  
 
== Idioma mallorquí ==
 
== Idioma mallorquí ==

Revisió de 18:16 25 març 2010

Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'aragonés, valencià, català, mallorquí, italià, grec, occità i tenia també oficialitat el llatí.

Idioma aragonés

Artícul principal → Idioma aragonés.

L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els pirineus Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el tortosí i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.

Idioma català

Artícul principal → Idioma català.

Català és la denominació de la llengua dels Comtats Catalans. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien préstams de l'occità, els dialectes nort-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.[1]

Idioma valencià

Artícul principal → Idioma valencià.

Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el Regne de Valéncia, fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i Múrcia fins l'arribada i imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer Segle d'Or de les llengües romàniques en Europa.

Idioma mallorquí

Artícul principal → Idioma balear.

Es l'idioma que recivix també les denominacions general de Balear, i segons l'illa: Mallorquí, Eivissenc i Menorquí. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.

Idioma italià

Artícul principal → Idioma italià.
Artícul principal → Idioma sicilià.
Artícul principal → Idioma napolità.

Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaven baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el napolità i el sicilià.

Idioma grec

Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat pertanygué a la Corona.

Idioma occità

Parlat en la Val d'Aran i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei Jaume I que naixqué en Montpelier.

Vore també

Referències