Leptictidium tobieni
Leptictidium tobieni és una espècie extinta de mamífer euterio del gènero Leptictidium.
L'espècie va ser descrita per Wighart von Koenigswald i Gerhard Storch en 1987. En noranta centímetros de llongitut, era l'espècie més gran del seu gènero, i els seus ossos llarcs de les seues extremitats eren entre un 9% i un 15% més llarcs que els de L. nasutum''. És una de les espècies trobades en el lloc fosilífero de Messel, en estrats del Lutetiano (Eoceno inferior).[1] El nom de l'espècie prové del paleontòlec alemà Heinz Tobien, qui va descriure el gènero Leptictidium i va impulsar l'investigació en Messel durant la década de 1960. El holotip és un esquelet complet i perfectament preservat d'un eixemplar adult que va ser trobat en setembre de 1984 i que es troba en el Hessisches Landesmuseum Darmstadt.[2] El paratipo és un eixemplar incomplet i mal conservat que es troba en el Real Institut Belga de Ciències Naturals.
Posseïx una mandíbula relativament robusta, alguna cosa poc comuna dins del gènero Leptictidium. En canvi, els molarés i premolarés estan encara més atrofiados que en l'espècie L. nasutum. Els premolars molariformes són una característica del gènero Leptictidium que queda molt marcada en els premolars P4 de l'espècie L. tobieni. El desenrollat mesostilo i la disposició travessera dels molar superiors són unes atres de les característiques d'esta espècie, que permeten distinguir-ho a primera vista de l'espècie L. nasutum.[2] De fet, el mosostilo de L. tobieni és el més gran de totes les espècies del gènero. Continuant la comparació en L. nasutum, els seus premolars tenen una llongitut molt similar, pero L. tobieni els tenia una miqueta més amplis. En l'molar M1, L. tobieni solament posseïx una miqueta més de llongitut, pero sobre amplitut la diferència aumenta. Finalment, l'molar M3 és també alguna cosa més gran en L. tobieni que en L. nasutum.
En contrast en els seus dèbils molar i premolars, les dents anteriors de L. tobieni són relativament forts. El dent canino C1 destaca tant per la seua llongitut, com per la seua altura.[2]