Anar al contingut

Leptictidium nasutum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Leptictidium nasutum (Leptictidium nasutum)

Leptictidium nasutum és una espècie extinta de mamífer euterio del gènero Leptictidium.

L'espècie va ser descrita per Adrian Lister i Gerhard Storch en 1985. Tenia un tamany mig i media setenta y cinco centímetros de llongitut. S'han trobat esquelets en el lloc fosilífero de Messel,[1] en estrats del Lutetiano (Eoceno inferior). La coa d'esta espècie contenia quaranta vèrtebras, més que qualsevol un atre mamífer conegut.[2] Les dents molarés i premolarés eren molt menuts en relació en el conjunt de la dentició. El nom de l'espècie fa referència a la nas de l'animal (nasus en llatí). El holotip de l'espècie és l'esquelet complet d'un eixemplar adult, visible del costat dret. Este fòssil té el neurocràneu prou afonat i en els maxilars inferiors i superiors en oclusió. Es pot trobar baix el còdic "SMF EM 1143" en el Forschungsinstitut Senckenberg de Darmstadt. Existixen diversos paratipos en diferents graus de completitud.[3]

Quan Storch i Lister varen descriure L. nasutum, també varen elevar a Pseudorhyncocyonidae de subfamília a família. El treball de Storch i Lister va fer sorgir nous interrogants sobre les relacions intrafamiliares dins d'esta família, especialment sobre la posició que ocupava el gènero Pseudorhyncocyon. De fet, l'espècie Pseudorhyncocyon cayluxi' va ser considerada una espècie distinta fins que Mathis la va redefinir com sinònim de L. ginsburgi.[4]

Storch i Lister, en la seua obra que definix l'espècie Leptictidium nasutum n sp., ein Pseudorhyncocyonide aus dem Eozän der "Grube Messel" bei Darmstadt (Mammalia, Proteutheria), també fan una comparació de les espècies L. auderiense i L. nasutum en la família Leptictidae, el gènero Pseudorhyncocyon, i les espècies Diaphyodectes prolatus, Adunator lehmani i Palaeictops levei.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Michael Morlo, Stephan Schaal, Gerald Mayr, Christina Seiffert(2004).Cour. Forsch.-Inst. Senckenberg.
  2. Monika Neumeier(2002).Igel Bulletin.27Consultat el 1 de maig de 2008.
  3. Adrian Lister, Gerhard Storch(1985).Senckenbergiana lethaea.66
  4. C. Mathis(1989).Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle de Paris.11(1)