Diferència entre les revisions de "L"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.
+
La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''.
 
== Història ==
 
== Història ==
 
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.
 
La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.

Revisió de 09:13 18 jul 2018

La L, l en minúscula, és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és el, pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a ele.

Història

La lletra el deriva del semític i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix sò que el de la lletra semítica.

El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt) Proto-semítica (L) Fenícia (L) Etrusca (L) Grega (lambda)
<hiero>S39</hiero> Proto-semítica Fenícia Etrusca Lambda

Fonètica

En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.

Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el dígraf ell que representa el sò lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada el geminada en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic).

Ortografia

S’escriu el

  • En inicial de paraula: local, líquit.
  • En interior i fi de paraula: almagasén, dol.
  • En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.

Significats de la lletra L

Lletres similars i símbols relacionats

Vore també

Referències