L'Eixample

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Carrer Sorni en L'Eixample

L'Eixample és el nom que rep el districte número 2 de la ciutat de Valéncia. Està delimitat pel nort pels carrers de Colon i de la Justícia; per l'est pel Jardí del Túria; pel sur per l'avinguda de Peris i Valero i per l'oest per les vies de tren que arriben a l'Estació del Nort que queda fora del districte.

Llimita en Ciutat Vella pel nort-oest, Extramurs per l'oest, Quatre Carreres pel sur i el Pla del Real pel nort-est. Tres barris formen part del districte:

Història[editar | editar còdic]

L'Eixample de Valéncia comença a gestar-se a finals del sigle XIX per la necessitat de resoldre, importants problemes de la ciutat antiga com era la falta i encariment dels solars urbans, la insana agrupació d'habitages i indústria, i la insalubritat dels habitages tradicionals, i l'absència d'un sistema viari més eficaç i senzill.

En la dècada de 1850 la ciutat de Valéncia, es densifica fins a arribar als 100.000 habitants. Això, unit a un desplaçament de la centralitat urbana cap al sur (inauguració de la Estació del Nort en l'hort de Sant Francesc en l'any 1852, trasllat de l'Ajuntament de l'edifici del Palau de la Generalitat Valenciana al seu actual emplaçament en l'any 1859, entre atres) varen propiciar les primeres idees del Barri de L'Eixample.

Elements destacats[editar | editar còdic]

L'autèntic legat arquitectònic de l'Eixample són els mateixos edificis d'habitages, en elegants fronteres i profusió d'ornaments, que ilustren àmpliament les diferents corrents estètics de l'època. Entre els més significatius tenim:

Casa dels Dracs
  • El Palau de la Comtesa de Bunyol (1906)
  • La Casa dels Dracs (1901)
  • La Casa Albacar (1911)
  • La Casa Santoma (1924)
  • La casa Peris (1913)
  • La Casa Ferrer (1907)
  • La Casa Ortega (1906)
  • La Casa Barona (1914)

Concebut com a modern barri residencial i acomodat, per a part de la burguesia valenciana, l'Eixample conserva la seua traça i vigent la seua funció, al mateix temps que ha anat adaptant els seus baixos a finalitats comercials i habitages en oficines, configurant-se com un dels barris més cosmopolites de Valéncia.

Elements destacats[editar | editar còdic]

Mercat de Colon

En el districte de l'Eixample de Valéncia trobem diferents edificis o elements urbans que li confereixen al districte funcions:

Demografia[editar | editar còdic]

En l'any 1981 la població del districte era de 55.000 habitants i en l'any 2009 segons el INE, la població era de 44.099 habitants, per lo que el districte ha perdut un 20% de la seua població en els darrers 30 anys, passant molts edificis i baixos a ser d'activitat comercial.

Comunicacions[editar | editar còdic]

Els vials principals que creue el districte són la Gran Via del Marqués del Túria i l'avinguda del Regne de Valéncia, ademés del fet que rodegen l'Eixample: el carrer de Colon, el passeig de la Ciutadella, la plaça d'Amèrica, l'avinguda de Jacinto Benavente i l'avinguda de Peris i Valero. El districte es troba comunicat per mig del transport públic d'autobusos de l'EMT.

No conta en cap estació de MetroValencia, la més pròxima és la de Colon, Xàtiva o la de l'Albereda.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons