Juliomys anoblepas
Juliomys anoblepas és un rosegador del gènero Juliomys de la subfamília Sigmodontinae conegut per un sol cràneu trencat.[1] L'espècimen va ser recolectat per Peter Wilhelm Lund en les coves de Lagoa Santa, Mines Gerais, Brasil, en la primera mitat de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i descrit per Herluf Winge en 1888 com Calomys anoblepas.[2] L'espècie va permanéixer sense estudiar i les seues afinitats no estaven clares fins a 2011, quan va ser reconeguda com a membre del gènero Juliomys, que inclou atres tres espècies del sur de Brasil i les propenques Argentina i Paraguay. J. anoblepas és provablement una espècie extinta separada del gènero, que ya no es troba en Lagoa Santa.[3][4]
Juliomys anoblepas és similar als atres membres del seu gènero en la configuració de la seua placa zigomàtica (una placa òssea en el costat del cràneu). A penes s'estén cap a avant front a la conexió entre la placa i el cos principal del cràneu, i eixa conexió està relativament baixa en el cràneu. Ademés, els forats incisius, obertures en la part frontal del paladar, s'estenen fins a un punt entre els primers molar, i el paladar és curt, en el seu marge posterior entre els tercers molar. Les espècies vives de Juliomys diferixen de J. enoblepas en varis caràcters, inclosos els forats incisius més curts en dos espècies i la forma de l'arc zigomàtic (pòmul) en J. enoblepas. La fila molar superior medix 4,13 mm de llarc, #lo que convertix a J. anoblepas en l'espècie més gran coneguda de Juliomys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Winge; Winge, H. (1887). Jordfundne og nulevende gnavere (Rodentia) fra Lagoa Santa, Mines Geraes, Brasilien : med udsigt over gnavernes indbyrdes slægtskab, F. Dreyer.
- ↑ Winge; Winge, H. (1887). Jordfundne og nulevende gnavere (Rodentia) fra Lagoa Santa, Mines Geraes, Brasilien : med udsigt over gnavernes indbyrdes slægtskab, F. Dreyer, p. 44.
- ↑ Tomus 2. Berlin: R. Friedländer and Sohn.
- ↑ Zootaxa.