Jardí de Polifilo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:13 19 jun 2021 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Estany dels tarongers en l'illa Citerea en mig

El Jardí de Polifilo fon inaugurat en octubre de l'any 2000, en una forma octogonal, este jardí es situa en Camp de Turia, s/n, molt prop del Palau de Congressos i en els seus casi 40 mil metros quadrats, és el principal espai vert en un àrea residencial situada en la zona noroest de la ciutat de Valéncia, presentant també espais de jocs per a chiquets i espais per al descans.

El disseny del jardí s'inspira en el llibre de Francesco de Colonna, Somi de Polifilo (1467). Es compon de passeigs articulats que partixen de l'entrada principal o porta del destí i s'ha concebut com un jardí romàntic i evocador en zones diferenciades de sugerents noms; plaça de les Portes del Destí, El Guardià dels Horts, l'Illa de Citerea, l'Estany dels Tarongers, la Plaça dels Ciprers, la Montanya Artificial... units per ondulants camins que configuren un espai creat per al descans i la relaixació.

El passeig o eix principal seqüència els espais més oberts del parc que inviten a la trobada social. En ell s'ubiquen tres places: una en l'entrada principal, una atra en l'intersecció dels eixos menors del parc, la denominada plaça de la gaveta, i una tercera en el creuament d'atres dos passeigs, formant un gran estany en el centre a on es troba una illa, l'illa de Citerea.

L'estany té una funció eminentment ornamental i està constituït per una gran làmina d'aigua oberta al cel i puntejada per tarongers en alambors sumergits en el propi líquit. En el centre de l'estany se situa l'illa que es convertix, aixina, en un agradable lloc de descans, cobert per una pèrgola de rosers i clemátides a la que s'aplega per mig de dos passareles.

Una volta travessades les seues portes per l'entrada passant la plaça de les Portes del Destí, el visitant troba un montícul en una carrasca en el seu cim (el primer arbre plantat en este jardí), que en la narració es tracta de l'arbre baix el qual Polifilo es va quedar dormit.

Les entrades laterals potencien una interacció directa entre el jardí i les vivendes existents entorn al mateix.[1] [2] [3]

Referències

  1. Jardí de Polifilo Diputació de Valéncia
  2. Jardí de Polifilo. Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
  3. Jardí de Polifilo.Concejalia de Cultura del Ajuntament de Valéncia


Parcs i Jardins de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Alamedetes de Serrans · Albereda · Bioparc · El Parterre · Jardins de la Glorieta · Jardins de Monforte · Jardí Botànic de Valéncia · Jardí d'Ayora · Jardí de l'avinguda de Blasco Ibáñez · Jardí de la Ciutat de les Arts i les Ciències · Jardí de les Hespèrides · Jardí de Polifilo · Jardí de Veges-tu · Jardí del Palau de Forcalló · Jardí del Parc de Capçalera · Jardí del Parc de l'Oest · Jardí del Parc Gulliver · Jardí del Túria · Vivers