Italià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 01:15 31 maig 2009 per 85.57.134.196 (Discussió) (Pàgina nova, en el contingut: «El '''italià''' (''italiano'', ''lingua italiana'') és una llengua romanç. Hi han un gran número de dialectes italo-romans, en ocasions en difícil [[Inte...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El italià (italiano, lingua italiana) és una llengua romanç. Hi han un gran número de dialectes italo-romans, en ocasions en difícil inteligibilitat.

Història

El italià modern és un dialecte que ha conseguit impondre's com a llengua pròpia de una regió mol més vasta que sa regió dialectal. En este cas es trata del dialecte toscà de Florència, Pisa i Siena, que s'ha impost no per raons polítiques, econòmiques o militars com sol ocurrir, sino degut al prestigi cultural que portava en si al ser el idioma en el que es va escriure La Divina Comedia, que es considera la priemra obra lliterària escrita en la "lingua moderna". El toscà és en efecte la llengua en la que escrigueren Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccacio, considerats els tres grans escritors del Prerrenaiximent italià.

Fonètica i pronunciació

El italià, al igual que el castellà o el asturià, té una ortografia altament fonètica, es a dir, existix una correspondència considerable entre la llengua escrita i la oral. Es caracterisa per la conservació de les vocals i consonants finals, i per la pronnciació de les consonants geminades (consonants dobles). El acent tònic es troba normalment en la penúltima sílaba, pero també pot estar en la última o en la antepenúltima.

Alguens regles de pronunciació poden, en tot i això, confondre a un parlant de valencià. Per eixemple, la c seguida de e o i es pronuncia com a "ch", mentres que es pronuncia com a "k" davant de a, o, u. Per a mantindre el so de "k" davant de e o i, haurà que afegir una h: chiamo es pronuncia "kiamo". Per a obtindre el so de "ch" davant de les demés vocals s'afegix una i: ciao es pronúncia "chao" (la i no se pronúncia).

De forma anàloga, davant de e o i, la g es pronúncia com a la "g" valenciana davant de la e i la i o la "j" davant de a, o, u Se pronuncairà com a /g/ (de gat) davant de les demés vocals. S'emplearan també la h i la i per a definir la seua pronunciació. Les consonants dobles es diferèncien de les simples en la pronunciació. Una analogia en el valencià és la n de "innolvidable".