Interacció dipol-dipol
L'interacció dipol-dipol consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllace d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol.
Les forces electrostàtiques entre dos ions disminuïxen d'acort en un factor 1/d2 a mesura que aumenta la seua separació d. En canvi, les forces dipol varien segons 1/d3 (d elevat a la tercera potència) i a soles són eficaces a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Les energies promig de les interacciones dipol són aproximadament 4 kJ per mol, en contrast en els valores promig per a energies característiques de tipo iònic i de enllaç covalent (400 kJ per mol).
Estes són llaugerament direccionals, és dir, en elevar-se la temperatura, el moviment traslacional, rotacional i vibracional de les molècules aumenta i produïx orientació més aleatòria entre elles. En conseqüència, la força de les interacciones dipol-dipol disminuïx en aumentar la temperatura. [1]
Tipos d'enllaç dipol-dipol[editar | editar còdic]
Els enllaços entre dipols permanents ocorren entre molècules que tenen un moment dipolar intrínsec; açò habitualment es pot relacionar en una diferència d'electronegativitat. Per un atre costat, els àtoms i les molècules apolars, que no tenen un moment dipolar permanent, són polarisables, açò és, poden formar dipols elèctrics com a reacció a un camp elèctric propenc. L'enllaç entre un àtom o molècula apolar i una molècula dipolar es denomina dipol permanent-dipol induït, i és d'alcanç encara més curt.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ elergonomista. «Fuerzas Dipolo Dipolo» (en español). Consultat el 27 de noviembre de 2013.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Química general, Kenneth W. Whitten, tercera edición.