Història de Brasil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'història de Brasil comença en la aplegada dels primers humans a Amèrica del Sur fa per lo manco 20ç 000 anys a. c.. A finals del sigle Sigle XV, quan es va subscriure el Tractat de Tordesillas, tota l'àrea hui coneguda com Brasil estava habitada per tribus seminòmades que subsistien de la caça, peixca, recolecció i agricultura. El 26 de giner de 1500, el navegant i explorador al servici de la Corona de Castella Vicente Yáñez Pinzón va aplegar al veta de Sant Agustín, en Pernambuco, i, el 22 d'abril del mateix any, Pedro Alvares Cabral, capità general d'una expedició portuguesa en ruta cap a les Índies, va aplegar a Porte Segur, en Baïa, convertint a la regió en colónia del Regne de Portugal.

Nova República (1985-actualitat)[editar | editar còdic]

El primer president civil elegit des del Colp d'Estat de 1964 va ser Tancredo Neves. No obstant, no va aplegar a assumir el càrrec en sofrir unes complicacions postoperatòries que li durien a la mort el 21 d'abril de 1985. Abans, el 15 de març, havia assumit interinament la presidència José Sarney i ya de forma definitiva en morir Neves. La democràcia va ser oficialment restablida en l'any 1988 en promulgar-se l'actual Constitució Federal.

Fernando Collor de Mello, del chicotet Partit da Renovação Nacional, va ser elegit president en 1989 en les primeres eleccions directes des de l'any 1964. El seu govern va durar fins a l'any 1992, quan va renunciar per un procés de impugnació contra ell a raïl d'una série de denúncies que varen envoldre a Collor en casos de corrupció. La corrupció va ser dirigida pel seu tesorer en la campanya electoral, Paulo César Farias El vice president, Itamar Franco, assumix el càrrec en el seu lloc.

En el govern de Itamar Franco va nàixer el Pla Real, articulat pel seu ministre de Facenda, Fernando Henrique Cardoso. El govern Itamar va contar en la presència de varis senadors com a ministres. Els historiadors apleguen a considerar este fenomen com un "parlamentarisme blanc". Per l'èxit del pla, Cardoso seria elegit president en 1994 sent despuix reelegit en 1998. Va complir dos mandats i va transmetre la banda presidencial al seu successor l'1 de giner de 2003.

En les eleccions de l'any 2002, el candidat opositor Luis Inácio Lula da Silva, del Partit dels Treballadors va véncer al successor de Cardoso en el PSDB, José Serra, sent elegit president en aproximadament el 61% dels vots vàlits. De nou tornaria a véncer en 2006, esta volta a Geraldo Alckmin, també del PSDB.

En l'any 2003, Lula va llançar la Bossa Família, un programa de benestar social considerat com el pilar principal de la seua política de lluita contra la pobrea. Els ingressos dels més pobres varen aumentar un 14% en l'any 2004, i s'estima que Bossa Família va representar dos terços d'este creiximent. En 2004, va llançar el programa "farmàcies populars", destinat a fer accessibles als més desfavorits els medicaments considerats essencials. Està eixecutant el programa Fome Zero ("Fam Zero"), que proporciona a les famílies pobres accés a productes alimenticis bàsics a través de l'assistència social. Durant el primer mandat de Lula, la desnutrició infantil va disminuir en un 46%. En maig de 2010, el Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU va otorgar a Lula da Silva el títul de «campeó del món en la lluita contra la fam».

Durant la primera década del Sigle XXI, Brasil va ser classificat junt a China, Rússia, Índia i Suràfrica pel grup financer Goldman Sachs en un grup denominat BRICS, que reunia els mercats emergents més prometedors per al sigle. De fet, Brasil va tindre un gran creiximent en les exportacions a partir de 2004, i inclús en un real valorat i la crisis internacional, va alcançar en l'any 2008 exportacions de 197900 millons de US $, importacions de 173200 millons de dólars, estant entre els 19 majors exportadors del planeta.

El 31 d'octubre de 2010, en la segona ronda de les eleccions, Dilma Rousseff, successora de Lula da Silva al front del Partit dels Treballadors, va ser elegida per a convertir-se en la primera dòna presidenta de Brasil, imponent-se al socialdemócrata José Serra. L'1 de giner de 2011, Dilma Rousseff, va assumir la presidència de la República, convertint-se en la primera dòna en assumir el lloc de cap d'estat i també de cap de govern en tota l'història de Brasil. El seu govern va estar marcat per una forta desacceleració econòmica i va escomençar a perdre popularitat a partir de l'any 2013, en mig de les Jornades de juny, protestes dirigides a ella pero també a tota la classe política brasilera, tenint com a causa immediata l'aument en les tarifes de transport públic en les grans ciutats. En el cas de les eleccions presidencials brasileres de 2014, Dilma va conseguir ser reelegida vencent al candidat Aécio Neves en el segon regrés per un estret marge (51,64% a 48,36%). A l'inici del seu segon mandat el seu rebuig va alcançar casi el 70% gràcies a mides impopulars, i en mig de protestes populars despuix de revelacions de que polítics de diversos partits estaven sent investigats per la Policia Federal per esquemes de propines involucrant estatals i contractistes. El 2 de decembre de 2015, el president de Câmara dos Deputados va acollir una petició d'impeachment contra Rousseff sobre la base de les nomenades "pedaladas fiscais" comeses pel govern, que, segons els juristes responsables, varen incomplir la Llei de Responsabilitat Fiscal; i el 29 de març de 2016, el partit del vicepresident del país i del president de la Câmara va anunciar la seua ruptura oficial en el govern de Dilma. El 17 d'abril de 2016, la Cámara va aprovar l'inici del procés de destitució, i el 12 de maig, per decisió del Senat, la mandatària va ser apartada del càrrec. Dilma Rousseff va ser deposta el 31 d'agost de 2016, assumint llavors el vicepresident Michel Témer.

Durant la presidència de Bolsonaro, l'instalació de energia eòlica i energia solar va alcançar el seu nivell més alt a lo llarc de l'història. En febrer de l'any 2021, capacitat instalada total de l'energia eòlica va ser de 19,1 GW. En 2020 Brasil va ser l'octau país del món en térmens de potència eòlica instalada (17,2 GW). En abril de 2021 la capacitat total instalada de energia solar fotovoltaica va ser de 8,9 GW. En 2020, Brasil va ser el 14 ° país del món en térmens d'energia solar instalada (7,8 GW). Un dels principals objectius del govern de Bolsonaro és completar l'eixecució de més de 14.000 obres promeses per governs anteriors, que mai es varen terminar, moltes de les quals inclús havien començat. Segons càlculs, l'eixecució i terminació de les obres ya iniciades costaria al voltant de R $ 144 mil millons. Algunes de les obres vials més importants realisades en el mandat de Bolsonaro inclouen: finalisació de la duplicació de la BR-116 en Rio Gran do Sul, de la BR-101 en el Nordest, de BR-116 en Baïa, de BR-364 entre Cuiabá i Rondonópolis, duplicació del BR-470 en Santa Catarina, de BR-280 en Santa Catarina, de la BR-381 en Mines Gerais, construcció del Pont d'Integració Internacional (que unix Foz do Iguaçu en President Franco, en Paraguai), licitació per a la construcció d'un pont que conectarà Porte Murtinho (MS) en Carmelo Peralta (Paraguai) per a la realisació del Corredor Bioceànic, finalisació de l'asfaltat de BR-163 en Pará, inauguració del Pont Abunã que conecta Rondônia en Acre, pavimentació de BR en el nordest com BR-222 i la BR-235, ademés de sent noves concessions per a les principals carreteres de Paraná i Via Dutra, entre uns atres. Durant el govern de Bolsonaro, també hi ha hagut un major enfocament en la construcció de ferrocarrils, en el Govern, per eixemple, inaugurant un tram del Ferrocarril Nort-Sur, entre Goiás i São Paulo, inici de la construcció del Ferrocarril d'Integració Este-Oest en Baïa, ademés de planificar la construcció de Ferrogrão, entre Mate Grosso i Pará, entre uns atres.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons