Diferència entre les revisions de "Història de Bèlgica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
L'història de [[Bèlgica]] es dividix tradicionalment en dos grans episodis. El primer d'ells és aquell que comprén l'història del conjunt de territoris que varen formar en l'any [[1830]] l'Estat de Bèlgica pròpiament dit (puix mai va ser independent d'un modo estable abans d'enguany). El segon reprén la successió d'acontenyiments a partir d'esta data clau, que supon el naiximent de Bèlgica mentres que nació independent política i territorialment parlant.
 
L'història de [[Bèlgica]] es dividix tradicionalment en dos grans episodis. El primer d'ells és aquell que comprén l'història del conjunt de territoris que varen formar en l'any [[1830]] l'Estat de Bèlgica pròpiament dit (puix mai va ser independent d'un modo estable abans d'enguany). El segon reprén la successió d'acontenyiments a partir d'esta data clau, que supon el naiximent de Bèlgica mentres que nació independent política i territorialment parlant.
 +
 +
== Generalitats ==
 +
L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures França i Alemània haurien de fusionar-se en un sol Estat pels Ducs de Borgonya. Esta unificació va començar en 1384 i no va finalisar sino fins a en 1443. Els territoris varen ser cridats Paisos Baixos (cridats "Bèlgica" durant la dominació romana).
 +
 +
En el sigle XVI i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre:
 +
 +
* Els Paisos Baixos del Nort: Estat protestant i independent; lo que més vesprada seria Paisos Baixos.
 +
* Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a 1789 (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre 1789 i 1830, estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en 1839, una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc.
  
 
== Bèlgica: 1830-1914 ==
 
== Bèlgica: 1830-1914 ==

Revisió de 08:08 4 jun 2021

L'història de Bèlgica es dividix tradicionalment en dos grans episodis. El primer d'ells és aquell que comprén l'història del conjunt de territoris que varen formar en l'any 1830 l'Estat de Bèlgica pròpiament dit (puix mai va ser independent d'un modo estable abans d'enguany). El segon reprén la successió d'acontenyiments a partir d'esta data clau, que supon el naiximent de Bèlgica mentres que nació independent política i territorialment parlant.

Generalitats

L'història de Bèlgica està lligada a l'història dels atres Estats del Benelux. Poc a poc, els diversos Estats situats entre les futures França i Alemània haurien de fusionar-se en un sol Estat pels Ducs de Borgonya. Esta unificació va començar en 1384 i no va finalisar sino fins a en 1443. Els territoris varen ser cridats Paisos Baixos (cridats "Bèlgica" durant la dominació romana).

En el sigle XVI i com a conseqüència de la Reforma Protestant, les províncies del nort varen proclamar la seua independència. Des de llavors cal distinguir entre:

  • Els Paisos Baixos del Nort: Estat protestant i independent; lo que més vesprada seria Paisos Baixos.
  • Els Paisos Baixos del Sur: Estat catòlic governat per sobirans estrangers fins a 1789 (per la casa dels Habsburcs: primer pels espanyols, despuix pels austríacs). Entre 1789 i 1830, estos Paisos Baixos del Sur varen ser ocupats pels francesos i pels neerlandesos, abans de terminar sent independents com a Estat belga. Finalment, en 1839, una part de Bèlgica formaria un nou Estat: el Gran Ducat de Luxemburc.

Bèlgica: 1830-1914

Archiu:Belgie territorriumclaims 1919.jpg
Reivindicacions territorials de Bèlgica (en un cartell de 1919)

Un estat en formació

El 4 d'octubre de l'any 1830, un govern provisional va proclamar l'independència de Bèlgica i el 3 de novembre va ser elegit el Congrés nacional belga entre uns 30.000 electors. El 7 de febrer de l'any 1831 es va aprovar la constitució del nou estat. La majoria dels electors procedien de la burguesia i el francés va ser elegit com a únic idioma oficial. L'opinió general era que els francòfons eren majoria en Bèlgica, puix el francés era, durant esta época, la llengua de l'èlit i de la classe dominant que s'havia apoderat del poder polític. En Flandes, aixina com en Valònia i Brusseles, el poble usava les seues llengües regionals.

Història d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània