Hipocaust
L'Hipocaust (en llatí hypocaustum, ὑπόκαυστον, de ὑπό-, baix, y καυστόν, cremat) era el sistema de calefacció del sol, inventat o perfeccionat per l'ingenier romà Cayo Sergio Orata i utilisat sobre tot en les termes de l'Imperi romà. Els vestigis més antics s'han trobat en Olimpia, datats en el sigle I a. C.. En els sigles següents es perfeccionà el sistema en la seua utilisació en el caldarium de les termes i també en les cases particulars més riques.
Descripció[editar | editar còdic]
En l'exterior de l'edifici es construïa un forn i l'aire calent produït anava per canalisacions situades baix el sol que estava en el centre de la casa , d'esta manera les baldoses es mantenien sobre piles de rajoles (pilae). L'alçada de l'espai buit pel que circulava l'aire era d'uns 40 a 60 CM. Se calcula que la temperatura obtinguda en les vivendes no passava dels 30 graus.
En les termes, per a obtindre una calor més intensa, s'integraven ademés en els murs tubos de fanc cuit (tubuli), que donaven eixida al fum del forn i a l'aire calent que circulava en l'hipocaust. Depenent del grau de calor d'estes, es separaven en graus de vapor.