Hervé Fischer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Hervé Fischer
Hervé Fischer
Nacionalitat: Francesa
Ocupació: Escritor.
Naiximent: 1941
Lloc de naiximent: Paris, França
Defunció:
Lloc de defunció:

Hervé Fischer (Paris, França, 1941) és un escritor de nacionalitat francesa i canadenca.

Biografia[editar | editar còdic]

Hervé Fischer estudià en la École normale supérieure i en la Université du Québec en Montréal. Fon professor en la Sorbonne-Paris V i en la École nationale supérieure des Arts décoratifs. Ha segut titular de la càtedra Daniel Langlois de tecnologies digitals i belles arts de la Université Concòrdia, Montreal, Quebec, Canadà.

En Nous serons des dieux (2006), es rebela contra els integrismes religiosos actualment en creiximent i contra el fet de que més del 80% de la població dels països desenrollats creguen en alguna forma de deu:

Relevez la tête, foules en adoration, devant des dieux inexistants! Cessez de vous agenouiller devant vos propres peurs, de flagorner vos propres chimères, comme des courtisans d'illusions. C'est vous seuls que vous frappez en battant votre coulpe.

Traducció al valencià:

¡Alceu el cap, locos adorants, davant deus inexistents! ¡Deixeu d'agenollar-vos davant les vostres pròpies pors, d'adular a les vostres quimeres com cortesans d'ilusions! Sou vosatres mateixos els qui vos colpegeu lluitant contra la vostra culpa.

També enfronta als dos pols de la civilisació occidental: Atenes i Jerusalem. En el politeisme grec, «l'homme debout» (l'home de peu), s'enfronta als deus usant l'experiència, la raó i la filosofia, mentres que en el monoteisme cristià, «l'homme à genoux» (l'home agenollat) espera que es produïxca la revelació. S'opon també a la distinció entre lo natural i lo artificial: la mel i el plàstic són de la mateixa naturalea, ya que abdós són productes animals (Antoine Robitaille, Faut-il devindre des dieux? — Une évidence, selon Hervé Fischer, Le Devoir, 8 de maig de 2006, p. A1 i A8)

Obra[editar | editar còdic]

  • Art et communication marginale, Balland, 1974
  • Théorie de l'art sociologique, Casterman, 1976
  • L'Histoire de l'art est terminée, Balland, 1981
  • Citoyens-sculpteurs, Segedo, 1981
  • L'Oiseau-chat (sobre la identidad quebequesa), La Presse, Montreal, 1983
  • La Calle ¿adónde llega? Arte y Ediciones, México, 1984.
  • Mythanalyse du futur (400 p.en 'www.herverfischer.ca', en 2000
  • Le choc du numérique (400 p., VLB éditions, 2001 y UNTREF, Argentina)
  • Le romantisme numérique (60 p., Fides et Musée de la civilisation, 2002)
  • Les défis du cybermonde (direction, P. U. L., 2003)
  • CyberProméthée, l'instinct de puissance (editions vlb, 2003 y UNTREF, Argentina)
  • La planète hyper. De la pensée linéaire à la pensée en arabesque (vlb, 2004)
  • Le déclin de l'empire hollywoodien (vlb, 2005).
  • Nous serons des dieux (vlb, 2006).
  • La société sur le divan. Éléments de mythanalyse (vlb, 2007).
  • Québec imaginaire et Canada réel. L'avenir en suspens (vlb, 2008).
  • Un roi américain (vlb, 2008).
  • L'avenir de l'art (vlb, 2010).

Premis i reconeiximents[editar | editar còdic]

  • Primer premi en música-vídeo de la National Computer Graphics Association, I. O., 1988.
  • Premi Leonardo Makepeace Tsao per al seu compromís en art i ciència, MIT Press, I. O. 1998.
  • Premi de la Societat d'escritors canadencs, 2003.
  • Distinció de la cultura cubana, 2009.

Enllaços externs[editar | editar còdic]