Gavina

Gavina argéntea americana alimentant-se d'una estrela de mar

Gavina atacant a una focha - esta gavina és provablement va @tras de el pa o un atre element de menjar en el pico d'esta focha americana, encara que grans gavines d'esquena negra són conegudes per matar i menjar fochas americanes

Gavina de Delaware en plomall jovenil en Gancho Arenenc, New Jersey

Gavina en Essaouira, Marroc

Les gavines són un grup d'aus classificades dins de l'orde Charadriiformes i família Laridae. Estan estretament relacionats en les charranes, (Sternidae), els quals eren considerats una subfamília de les gavines. Laridae està composts per dèu gèneros i 56 espècies. Fins al sigle XXI, la majoria de les gavines varen ser colocades en el gènero Larus, pero este apany és ara conegut per ser polifilético, lo que porta a la resurrecció de varis gèneros. Un nom més vell per a les gavines és mew, cognado en Möwe alemà, måge danés, meeuw holandés, i mouette francés. Este terme encara es pot trobar en certs dialectes regionals.

Les gavines són aus entre mijanes i grans, generalment grises o blanques, a sovint en marques negres en el cap o les ales. Habitualment fan sorolls asprosos que recorden el plany o grunyit, posseïxen un pic robust i llarc i els seus peus són palmeats. La majoria de les gavines, particularment les espècies de Larus, són omnívores, predominantment carnívores, aniden en el sol i capturen menjar viu o la furten de manera oportunista. Els aliments vius a sovint inclouen carrancs i peixos menuts. Les gavines tenen mandíbules desencaixades que els permeten consumir grans preses. Són aus molt vinculades a les zones costeres, si be algunes espècies, com la gavina riudora, han colonisat zones d'interior i no és rar vore-les en estanys, embassaments, llacs i qualsevol massa d'aigua que els proporcione aliment, sense necessitat de retornar a la costa. Les espècies grans tarden fins a quatre anys en alcançar el plomall adult complet, pero les espècies menudes normalment solament dos. La seua esperança de vida mija sol ser elevada, en una edat màxima de 49 anys per a la gavina argéntea.

Les gavines aniden en colónies grans, densament poblades i sorolloses. Produïxen dos o tres ous motejats en nius composts de vegetació. Els jóvens són precosos, naixcuts en taques motejades obscures i són capaços de moure's en nàixer.

Les gavines -les espècies més grans en particular- són aus ingenioses, curioses i inteligents, que demostren complexos métodos de comunicació i una estructura social altament desenrollada. Per eixemple, moltes colónies de gavines mostren comportament d'acossament (mobbing en anglés), atacant i acossant a possibles predadores i atres intrusos. Certes espècies (per eixemple, la gavina arenc) han exhibit un comportament d'us de ferramentes, utilisant trossos de pa com a esc en el qual agarrar peixos de colors, per eixemple. Moltes espècies de gavines han deprés a coexistir en èxit en els sers humans i han prosperat en els hàbitats humans.