Gallina criolla

En Llatinoamèrica es coneixen com a gallines criollas les que són mantingudes en els patis de les vivendes rurals i periurbanas, baixe condicions de maneig extensiu. Les aus de corral pertanyen a l'orde Galliformes. La gallina domèstica comuna, o pollet, pertany a la família Fasiánidas, i el seu nom científic és Gallus gallus. El seu tall és chordata, el seu subfilo és vertebrato la seua classe aus, el seu gènero és gallus i el seu subespecie gallus gallus domesticus. Les gallines criollas no pertanyen a cap raça específica, més be són una mescla indeterminada de races de diferents orígens.

Les gallines criollas generalment deuen conseguir una porció important del seu aliment per mig de la busca i obtenció de recursos alimenticis en els patis o corrals, tals com a fullages i llavors de plantes herbáceas, fruts caiguts dels arbres frutales, cucs de terra, moluscs (bavoses i caragols), insectes i atres artròpodes. Per lo general reben diàriament una ració variable de grans (dacsa) o atres recursos, ademés dels restants del menjar caser; moltes voltes estos suministraments no són constants ni en freqüència, ni en cantitat, ni en calitat.

Una característica constant de les gallines criollas és l'elevada diversitat de fenotips, encara en un mateix pati; la qual cosa és un evident indicador de l'àmplia diversitat genètica. En qualsevol pati o regió existixen en les gallines criollas importants variacions de tamany, de color, de tipos de cresta (Ej.: simple, rosa, pésol, doble); de plomall (Ej.: pirocas, copetonas, barbadas, calçades, grifas i unes atres); d'esquelet (Ej.: nanes, ponchas, cinqueñas) i d'aptituts (Ej.: carn, ous, bregue, ornamentals). Pràcticament en totes les parts del món, les famílies rurals, llauradores o indígenes mantenen grups de gallines en els patis de les seues cases conegudes regularment com a “gallines criollas” i les hi ha en una gran diversitat sobre tipos, tamanys, colors i #conformació; tipos de cresta, copetonas, barbadas o “papujas”, coll nuet o “chiricanas” o “pirocas”, sense coa o “ponchas" o "mochas”, en les pates emplumadas o “calçades”, nanes, de plomall erizo grifas i algunes atres més.

La gallina criolla ha estat somesa a una baixa pressió de selecció per part de l'home i ha segut la selecció natural la que determina quins animals conseguixen sobreviure i reproduir-se en eixes condicions. Per això, les gallines criollas han conservat el comportament de cloquez que els permet incubar els seus ous i criar els seus pollets. També han desenrollat una major resistència a les malalties que les gallines de llínees industrials, en les quals és la selecció dirigida per l'home, per criteris de producció, la que determina la sobrevivencia i reproducció dels individus. En la avicultura industrial, les malalties es combaten en higiene, vacunes i medicines; mentres que les gallines criollas generalment deuen enfrontar les malalties i les que les superen seran els progenitors de la pròxima generació.