Diferència entre les revisions de "G"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''G''' és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. | + | La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. |
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. | # En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. | ||
# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. | # Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. | ||
| − | # Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga | + | # Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; sanc, no sang, pero sangonera. |
* En sò de [ʤ] (girar) | * En sò de [ʤ] (girar) | ||
# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner. | # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner. | ||
# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. | # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. | ||
# En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga. | # En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga. | ||
| − | # En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger | + | # En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar. |
| − | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge | + | * No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no jutge; llenguage, no llenguatge; correja, no corretja. |
* En sò de [ʧ] (roig) | * En sò de [ʧ] (roig) | ||
| − | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia). | + | # En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia). |
# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | # En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. | ||
| − | # En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar | + | # En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar. |
== Vore també== | == Vore també== | ||
Revisió de 08:58 18 jul 2018
La G, g en minúscula, és la sèptima lletra de l'alfabet valencià i quinta de les consonants. Rep el nom de ge.
Fonètica
Representa el fonema oclusiu velar sonor /g/. Per convenció ortogràfica, se recorre al dígraf gu per a representar este fonema davant de e (guerra) i i (guix). També es recorre al dígraf gü en diéresis en la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de e o de i (és dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).
Representa l'africada postalveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional davant de les lletres e (gerro) i i (giner). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat en paraules com desig, mig i Elig i atres que contenen el dígraf ig.
Ortografia
S'escriu ge
- En sò de [g] (gat)
- Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
- Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.
- Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan es pronuncie: aigües, llingüístic.
- En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.
- Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
- Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; sanc, no sang, pero sangonera.
- En sò de [ʤ] (girar)
- En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.
- Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
- En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga.
- En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.
- No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no jutge; llenguage, no llenguatge; correja, no corretja.
- En sò de [ʧ] (roig)
- En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).
- En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.
- En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar.