Funció eixecutiva

Alexander Luria esbossa el terme en el seu llibre Higher Cortical Functions in Man des de 1966, no obstant el terme funcions eixecutives (FE) va ser falcat per Muriel Lezak en l'any 1982, qui ho va descriure com el conjunt d'activitats cognitives que favorixen portar a terme un pla coherent dirigit cap al guany d'una meta especifica (Rosselli, Matute & Ardila, 2010). Dins de les funcions eixecutives existixen diferents processos que convergixen en el seu concepte general, entre elles podem trobar les bàsiques com l'inhibició, la flexibilitat cognitiva i la memòria de treball, i les que deriven d'elles com la planificació i l'organisació (Diamond, 2013).

Les funcions eixecutives permeten respondre a noves situacions i són la base per a controlar atres processos cognoscitius, emocionals i comportamentals (Lezak, 2004). Són molt importants per a l'eixecució de la major part de les activitats diàries del ser humà, principalment les que involucren la creació de plans, la presa de decisions, la solució de problemes, l'autocontrol i la regulació (Filippetti & López, 2013).

Habilitats mediades per les FE

El concepte de FE definix a un conjunt d'habilitats cognitives que permeten l'anticipació i l'establiment de metes, la formació de plans i programes, l'inici de les activitats i operacions mentals, la autorregulació de les tasques i l'habilitat de portar-les a terme eficientment. Este concepte definix l'activitat d'un conjunt de processos cognitius vinculada al funcionament dels lòbuls frontals cerebrals del ser humà.

La FE es referix a una série de factors organisadors i ordenadors subjacents a totes les demés activitats cognitives i poden permanéixer intactes, podent una persona sofrir pèrdues cognitives considerables i continuar sent independent, constructivament autosuficient i productiva.

En els últims anys s'ha intentat delimitar les capacitats que componen el constructe de les FE i s'han especificat varis components: memòria de treball, planificació, flexibilitat, monitorisació i inhibició de conductes. En este sentit Goldberg; discípul de Luria; en el seu llibre "El cervell eixecutiu" utilisa la metàfora del "director d'orquesta". Segons esta metàfora els lòbuls frontals com a substrat anatòmic principal de les funcions eixecutives serien els encarregats de rebre informació del restant d'estructures cerebrals coordinant-les entre si per a realisar conductes proposicionals o dirigides a un fi.

L'estimulació de les funcions eixecutives (associades a la corfa prefrontal) és realisada pel neuropsicólogo clínic. cal destacar que com més pronte millor es realise dita rehabilitació, major serà la recuperació funcional del pacient, si be hauran de tindre's en conte atres factors relatius a la pròpia plasticitat neural (edat del pacient, història prèvia, etc.). Sense cap dubte, la rehabilitació d'estos pacients frontals cobra una vital importància davant les manifestacions conductuals relatives a dit dany cerebral i la forma que estes afecten a la vida diària i a l'entorn del pacient.

Tradicionalment s'han estudiat els dèficits en les FE en subjectes en dany cerebral frontal. Més recentment també s'han estudiat en subjectes en dany cerebral en atres regions tals com el cerebel o les àrees subcorticals; aixina com en les diferents malalties neurodegeneratives. També s'han comprovat dèficits en les funcions eixecutives en trastorns tan variats com el TDAH (trastorn per dèficit d'atenció/hiperactivitat)o els trastorns psiquiàtrics clàssics. Estos dèficits eixecutius recolzen les teories de l'orige biològic d'estos trastorns.

Vore també

• Corfa prefrontal
• Neurologia de la conducta
• Neurofisiologia clínica
• Neuropsicologia
• Psicologia cognitiva
• Desenroll Infantil Primerenc

Bibliografia

• Baddeley, A. (1986) Working Memory. Oxford University Press. ISBN 0-19-852133-2
• Burgess, P.W. (1997) Theory and methodology in executive function research. In P. Rabbit (ed) Methodology of Frontal and Executive Function. ISBN 0-86377-485-7
• Diamond, A. (2013). Executive Funtions. Annual Review of Psychology, 64(1), 135-168. doi: 10.1146/annurev-psych-113011-143750
• Filippetti, V. & López, M. (2013). Las funciones ejecutivas en la clínica neuropsicológica infantil. Psicología desde el Caribe, 30(2), 380-415.ISSN 0123-417x (impreso), ISSN 2011-7485 (online).
• Hughes, Russell, & Robbins: Evidence for executive dysfunction, Rev Neuropsychol; 32: 477-92, 2004.
• Lezak, M. (2004). Neuropsychological assessment. USA: Oxford University Press.
• Norman, D.A. & Shallice, T. (1980) Attention to action: Willed and automatic control of behaviour. Reprinted in M. Gazzaniga (ed) (2000) Cognitive Neuroscience: A Reader. Blackwell. ISBN 0-631-21660-XRosselli, M., Matute, E. & Ardila, A. (2010). Neuropsicología del Desarrollo Infantil. México: Manual Moderno. 
• Saver, J.L. & Damasio, A.R. (1991) Preserved access and processing of social knowledge in a patient with acquired sociopathy due to ventromedial frontal damage. Neuropsychologia, 29 (12), 1241-1249
  (en inglés)

Enllaços externs

• Referències on dysexecutive syndrome and the executive system (en inglés)
• http://neurociencias.udea.edu.co/revista/PDF/REVNEURO_vol8_num1_9.pdf "La función ejecutiva en la investigación de los trastornos del comportamiento del niño y del adoslescente"
• http://www.uma.es/media/files/Memoria_y_funciones_ejecutivas.pdf