Diferència entre les revisions de "Flor"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Text reemplaça - 'per el' a 'pel') |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Bluete-Schema.svg|thumb|rigth|<center>Parts d'una flor. Diagrama esquemàtic que mostra les parts de la flor. 1: receptàcul, 2: sépals, 3: pétals, 4: | + | [[File:Bluete-Schema.svg|thumb|rigth|<center>Parts d'una flor. Diagrama esquemàtic que mostra les parts de la flor. 1: receptàcul, 2: sépals, 3: pétals, 4: estams, 5: pistilo </center>]] |
La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes cridades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen. | La '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les plantes cridades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen. | ||
Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes. | Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes. | ||
| − | Les gimnospermes poden posseir flors que se reunixen en estròbils, o la mateixa flor pot ser un estròbil de fulles fèrtils. En canvi una flor típica d'angiospermes està composta per quatre tipos de fulles modificades, tant estructural com fisiològicament, per a produir i protegir els [[gamet|gamets]]: [[ | + | Les gimnospermes poden posseir flors que se reunixen en estròbils, o la mateixa flor pot ser un estròbil de fulles fèrtils. En canvi una flor típica d'angiospermes està composta per quatre tipos de fulles modificades, tant estructural com fisiològicament, per a produir i protegir els [[gamet|gamets]]: [[sépal|sépals]], [[pétal|pétals]], estams i carpelos. |
En les angiospermes la flor dona orige, despuix de la fertilisació i per transformació d'algunes de les seues parts, a un [[frut]] que conte les [[llavor|llavors]]. | En les angiospermes la flor dona orige, despuix de la fertilisació i per transformació d'algunes de les seues parts, a un [[frut]] que conte les [[llavor|llavors]]. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
El grup de les angiospermes, en més de 250.000 espècies, és un llinage evolutivament exitós que conforma la major part de la flora [[terra|terrestre]] existent. La flor de les angiospermes és el caràcter definitori del grup i és, provablement, un factor clau en el seu èxit evolutiu. És una estructura complexa, el pla organisacional del qual està conservat en casi tots els membres del grup, si be presenta una diversitat en la morfologia i fisiologia de totes i cada una de les peces que la componen. La base genètica i adaptativa de tal diversitat està escomençant a comprendre's en profunditat aixina com també el seu orige, que data del [[Cretàceu]] inferior, i la seua posterior evolució en estreta interrelació en els animals que s'encarreguen de transportar els gamets. | El grup de les angiospermes, en més de 250.000 espècies, és un llinage evolutivament exitós que conforma la major part de la flora [[terra|terrestre]] existent. La flor de les angiospermes és el caràcter definitori del grup i és, provablement, un factor clau en el seu èxit evolutiu. És una estructura complexa, el pla organisacional del qual està conservat en casi tots els membres del grup, si be presenta una diversitat en la morfologia i fisiologia de totes i cada una de les peces que la componen. La base genètica i adaptativa de tal diversitat està escomençant a comprendre's en profunditat aixina com també el seu orige, que data del [[Cretàceu]] inferior, i la seua posterior evolució en estreta interrelació en els animals que s'encarreguen de transportar els gamets. | ||
| − | En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o | + | En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 [[any|anys]] i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura. |
[[Categoria:Ciències naturals]] | [[Categoria:Ciències naturals]] | ||
Revisió de 21:45 29 nov 2021
La flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes cridades espermatòfites o fanerògames. La funció d'una flor és produir llavors a través de la reproducció sexual. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i servixen com el principal mig a través del qual les espècies se perpetuen i se propaguen.
Totes les espermatòfites posseïxen flors que produiran llavors, pero l'organisació interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes.
Les gimnospermes poden posseir flors que se reunixen en estròbils, o la mateixa flor pot ser un estròbil de fulles fèrtils. En canvi una flor típica d'angiospermes està composta per quatre tipos de fulles modificades, tant estructural com fisiològicament, per a produir i protegir els gamets: sépals, pétals, estams i carpelos.
En les angiospermes la flor dona orige, despuix de la fertilisació i per transformació d'algunes de les seues parts, a un frut que conte les llavors.
El grup de les angiospermes, en més de 250.000 espècies, és un llinage evolutivament exitós que conforma la major part de la flora terrestre existent. La flor de les angiospermes és el caràcter definitori del grup i és, provablement, un factor clau en el seu èxit evolutiu. És una estructura complexa, el pla organisacional del qual està conservat en casi tots els membres del grup, si be presenta una diversitat en la morfologia i fisiologia de totes i cada una de les peces que la componen. La base genètica i adaptativa de tal diversitat està escomençant a comprendre's en profunditat aixina com també el seu orige, que data del Cretàceu inferior, i la seua posterior evolució en estreta interrelació en els animals que s'encarreguen de transportar els gamets.
En independència dels aspectes senyalats, la flor és un objecte important per als sers humans. A través de l'història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tengut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme. De fet, conreem espècies per a que nos proveïxquen flors des de fa més de 5.000 anys i, actualment, eixe art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la floricultura.