Diferència entre les revisions de "Estacions de l'any"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Les '''estacions de l'any''' són periodos de l'any en els que les condicions climàtiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dins d'un c...»)
 
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Les '''estacions de l'any''' són periodos de l'[[Any|any]] en els que les condicions climàtiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dins d'un cert ranc.
+
[[Image:Estac.jpg|thumb|330px|Estacions de l'any]]
  
Estos periodos són normalment quatre i duren aproximadament tres mesos i es denominen: primavera o primavera d'estiu, estiu, primavera d'hivern o autumne i hivern. Les estacions es deuen a l'inclinament de l'eix de gir de la [[Terra]] respecte al pla de la seua òrbita respecte al [[Sol|sol]], que fa que algunes regions reben distinta cantitat de llum solar segons l'época de l'any, per la duració del dia i en distinta intensitat segons l'inclinament del sol sobre l'horisó (ya que la llum solar deu travessar l'atmòsfera en major o menor inclinament segons l'estació de que es tracte, és dir, segons la major o menor més o menys).
+
Les '''estacions de l'any''' són periodos de l'[[Any|any]] en que les condicions climàtiques imperants se mantenen, en una determinada regió, dins d'un cert ranc.  
  
En les regions equatorials de la Terra (on passa el paralel 0°) les estacions són només dos: l'estació seca i l'estació plujosa; ya que en elles varia dràsticament el règim de pluges, pero no varia molt la temperatura. A partir del paralel 7° s'observen els canvis estacionals encara que molt més des del punt de vista de les pluges que des del de les temperatures.
+
Estos periodos ne són normalment quatre i duren aproximadament tres mesos i es denominen: [[primavera]] o primavera d'estiu, [[estiu]], [[primavera d'hivern]] o autumne i [[hivern]]. Les estacions se deuen a l'inclinament de l'eix de gir de la [[Terra]] respecte al pla de la seua òrbita respecte al [[Sol|sol]], que fa que algunes regions reben distinta cantitat de llum solar segons l'época de l'any, per la duració del dia i en distinta intensitat segons l'inclinament del sol sobre l'horisó (puix que la llum solar deu travessar l'atmòsfera en major o menor inclinament segons l'estació de que es tracte).
  
Aixina que, depenent de la latitut i de l'altura, els canvis meteorològics a lo llarc de l'any poden ser mínims, com en la zona equatorial, o màxims, com en les zones de latituts miges (incloent les zones subtropicals), on es presenten nítidament les quatre estacions, que són primavera o primavera d'estiu, estiu, primavera d'hivern o autumne i hivern i que afecten als sers vius. En general, encara que es parla de quatre estacions, hi ha zones de la Terra on només existixen dos, la humida i la seca (zones monsòniques, zones intertropicals de sabana, etc.).
+
En les regions equatorials de la Terra (a on passa el paralel 0°) les estacions ne són soles dos: l'estació seca i l'estació plujosa; puix en elles varia dràsticament el règim de pluges, pero no varia molt la temperatura. A partir del paralel 7° s'observen els canvis estacionals encara que molt més del punt de vista de les pluges que del de les temperatures.
 +
 
 +
Aixina que, depenent de la latitut i de l'altura, els canvis meteorològics a lo llarc de l'any poden ser mínims, com en la zona equatorial, o màxims, com en les zones de latituts miges (incloent les zones subtropicals), a on se presenten nítidament les quatre estacions, que són primavera o primavera d'estiu, estiu, primavera d'hivern o autumne i hivern i que afecten als sers vius. En general, encara que es parla de quatre estacions, hi ha zones de la Terra a on soles n'existixen dos, l'humida i la seca (zones monsòniques, zones intertropicals de sabana, etc.).
  
 
En la [[Meteorologia|meteorologia]] la divisió de l'any en estacions és llaugerament diferent cada any:
 
En la [[Meteorologia|meteorologia]] la divisió de l'any en estacions és llaugerament diferent cada any:
  
* '''[[Primavera]]''' o '''primavera d'estiu''': trimestre en ascens de temperatura, en esta época comença a florir tot lo devastat per l'hivern passat (març, abril i maig en l'hemisferi nort; setembre, octubre i novembre en l'hemisferi sur).
+
* '''[[Primavera]]''' o '''primavera d'estiu''': trimestre en ascens de temperatura, en esta época comença a florir tot lo devastat per l'hivern passat ([[març]], [[abril]] i [[maig]] en l'hemisferi nort; [[setembre]], [[octubre]] i [[novembre]] en l'hemisferi sur).
  
* '''[[Estiu]]''': trimestre en major temperatura (juny, juliol i agost en l'hemisferi nort; decembre, giner i febrer en l'hemisferi sur).
+
* '''[[Estiu]]''': trimestre en major temperatura ([[juny]], [[juliol]] i [[agost]] en l'hemisferi nort; [[decembre]], [[giner]] i [[febrer]] en l'hemisferi sur).
  
*  '''[[Primavera d'hivern]]'''  o '''autumne''': trimestre en descens de temperatura, en esta época es comencen a caure els fulls dels arbres i plantes (setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nort; març, abril i maig en l'hemisferi sur).
+
*  '''[[Primavera d'hivern]]'''  o '''autumne''': trimestre en descens de temperatura, en esta época comencen a caure les fulles dels arbres i plantes (setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nort; març, abril i maig en l'hemisferi sur).
  
 
* '''[[Hivern]]''': trimestre en menor temperatura, en esta época pot nevar en les zones que estan fòra del tròpic (decembre, giner i febrer en l'hemisferi nort; juny, juliol i agost en l'hemisferi sur).
 
* '''[[Hivern]]''': trimestre en menor temperatura, en esta época pot nevar en les zones que estan fòra del tròpic (decembre, giner i febrer en l'hemisferi nort; juny, juliol i agost en l'hemisferi sur).
Llínea 27: Llínea 29:
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Estaciones_del_a%C3%B1o Estacions de l'any en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Estaciones_del_a%C3%B1o Estacions de l'any en Wikipedia]
 +
* [https://www.calendario-365.es/estaciones.html Calendari - Estacions de l'any]
 +
 +
[[Categoria:Estacions de l'any]]

Última revisió del 19:32 19 set 2021

Estacions de l'any

Les estacions de l'any són periodos de l'any en que les condicions climàtiques imperants se mantenen, en una determinada regió, dins d'un cert ranc.

Estos periodos ne són normalment quatre i duren aproximadament tres mesos i es denominen: primavera o primavera d'estiu, estiu, primavera d'hivern o autumne i hivern. Les estacions se deuen a l'inclinament de l'eix de gir de la Terra respecte al pla de la seua òrbita respecte al sol, que fa que algunes regions reben distinta cantitat de llum solar segons l'época de l'any, per la duració del dia i en distinta intensitat segons l'inclinament del sol sobre l'horisó (puix que la llum solar deu travessar l'atmòsfera en major o menor inclinament segons l'estació de que es tracte).

En les regions equatorials de la Terra (a on passa el paralel 0°) les estacions ne són soles dos: l'estació seca i l'estació plujosa; puix en elles varia dràsticament el règim de pluges, pero no varia molt la temperatura. A partir del paralel 7° s'observen els canvis estacionals encara que molt més del punt de vista de les pluges que del de les temperatures.

Aixina que, depenent de la latitut i de l'altura, els canvis meteorològics a lo llarc de l'any poden ser mínims, com en la zona equatorial, o màxims, com en les zones de latituts miges (incloent les zones subtropicals), a on se presenten nítidament les quatre estacions, que són primavera o primavera d'estiu, estiu, primavera d'hivern o autumne i hivern i que afecten als sers vius. En general, encara que es parla de quatre estacions, hi ha zones de la Terra a on soles n'existixen dos, l'humida i la seca (zones monsòniques, zones intertropicals de sabana, etc.).

En la meteorologia la divisió de l'any en estacions és llaugerament diferent cada any:

  • Primavera d'hivern o autumne: trimestre en descens de temperatura, en esta época comencen a caure les fulles dels arbres i plantes (setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nort; març, abril i maig en l'hemisferi sur).
  • Hivern: trimestre en menor temperatura, en esta época pot nevar en les zones que estan fòra del tròpic (decembre, giner i febrer en l'hemisferi nort; juny, juliol i agost en l'hemisferi sur).

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]