Djedkare
Djedkare fon un faraó de la dinastia V de l'Antic Egipte que va governar abans de l'any 2.300 a. C.
El seu nom d'Horus fon Djedkhau ('fermament aparegut'), el Nebti Djedkhawnebti; l'Horus d'or, Biknubdjed ('El falcó dorat és ferm'); nom Sa Ra Djedkare ('el Ka de Re és ferm' o 'L'ànima de Re perdura').
És el Tankeris de Manethó i en les llistes egípcies se'l nomena com a Maatkare i com a Isesi.
En el temple mortuori de Nefererkare, es va trobar un got a on es veu una festa d'aniversari de regne que es celebrava als trenta anys de regnat; el papir de Torí en diu 28 (pero el signe és dubtós i podria ser 38) i Manethó 44. En l'archiu del temple, es va trobar també constància del cens de ramats vint del faraó, lo que voldria dir que al menys va governar 39 anys.
Va succeir a Menkauhor, que podria ser el seu pare o germà.
Es va casar en Meresankh IV, la tomba de la qual està en la necròpolis principal de Saqqara. Va tindre al menys dos fills, Isesiankh i Raemkui. És possible que el seu successor, Unas, també fora fill seu.
La seua piràmide, la va construir Senekhemib, que també va dirigir la construcció del seu palau.
El nom del faraó apareix en les inscripcions de Maghara en el Sinaí. També consta que va explotar les pedreres d'Assuan, i mines en Núbia. També varen existir contactes comercials en Biblos. Apareix el nom del faraó en la biografia d'Itush i de Gemni, en Saqqara, en algunes gerres a on es nomena el primer festival Seth, i en una inscripció en Abusir.
En este faraó, l'administració provincial i la noblea varen tindre ya un poder considerable. Per això, el faraó va establir l'entrada als càrrecs principals dels prínceps i familiars propers i atres càrrecs menors es varen suprimir. En canvi, va guanyar pes la figura del visir, pero que va tindre contrapartida en la creació del visir del sur. Els visirs varen deixar tombes cada vegada més luxoses.
Este faraó va decidir no construir cap temple solar, tant per una disminució del cult a Ra durant el seu regnat, com perque l'economia del país no ho permetia. El cult de Ra no fon abandonat, pero es creu que va perdre pes.
La seua piràmide funerària (nomenada en el seu temps la bella piràmide d'Isesi) està en Saqqara. De la piràmide, només resten unes ruïnes. Era d'estructura escalonada (6 escalons) i revestida per fer-la de cares llises, i tenia una alçada d'uns 50 m. en entrada pel nort. Fon identificada en l'any 1946 com la piràmide de Djedkare. En la cambra funerària, revestida en pedra calcària fina de Tura, es va trobar algun tros d'un cos, provablement el del faraó, que correspon a un home d'almenys 50 anys.
El temple funerari no s'ha excavat més que en part, pero s'ajusta al model normal dels faraons d'esta dinastia. En les 16 columnes, s'hi varen trobar el nom i títuls del faraó.
La piràmide de la reina i un temple funerari anex foren descoberts en els anys 50, pero no poden ser de la reina Meresankh IV, que té la tomba en Saqqara, i podrien correspondre a una reina secundària. Algunes tombes se'n troben a la vora, pero la majoria dels familiars i colaboradors del rei (fills, filla i oficials) es troben en Abusir.
El va succeir com a faraó, Unas.
Referències[editar | editar còdic]
- Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
- de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
- Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
- Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
- Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
- Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
- Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
- Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
- Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
- Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3