Dimoni
En religió, ocultisme i folclore, un dimoni (del grec δαίμων daimôn, que es pronuncia démon [ai = i]) és un ser sobrenatural descrit com un ser que no és humà i que usualment resulta maligne. No obstant, la paraula grega original δαίμων és neutral i no conté una connotació necessàriament negativa en els seus inicis pels antics grecs. Açò va succeir per l'aplicació de la koiné (en el helenístic i en el Nou Testament en grec) del terme daimonion (δαιμόνιον) i posteriorment es va atribuir eixe sentit malèéfic a qualsevol paraula afí que compartira la raïl, quan originalment va ser previst per a denotar simplement a un esperit o un ser espiritual. També es diu que pot referir-se a persones en un coneiximent elevat com els filòsofs.
En les religions de l'orient propenc, aixina com en les derivades de les tradicions Abrahámiques, incloent la demonoloiía migeval cristiana, un dimoni és considerat un esperit impur, el qual pot causar una possessió demoníaca i pot ser expulsat pel ritual de l'exorcisme. En l'ocultisme d'Occident i la màgia renaixentista (una mescla de màgia greco-romana, demonología judeua i tradició cristiana), un dimoni és una entitat espiritual que pot ser conjurada i controlada. En la lliteratura molts dels dimonis varen ser àngels caiguts.
En freqüència es representa com una força que pot ser conjurada i controlada, es poden trobar referències a bons dimonis en Hesíodo i Shakespeare.
En el llenguage comú, per a desacreditar a una persona se la «demonisa» (o «satanisa»).
Dimoni també és un sinònim de diable i prové del verp grec διαβάλλωηΞ (diabál•ló), que significa, entre atres coses: ‘calumniar, falsejar, mentir’. Per lo que en el context circunstancial es diu com a sinònim de: ‘calumniador, fals, boler, mentirós.....
A través del llatí, el terme grec va donar orige al sustantiu espanyol «diable».
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Elíade, Mircea (1995). El vuelo mágico. Siruela. p. 105. ISBN 978-84-7844-293-5
- Jewish Encyclopedia Demonology
- Muchembled, Robert (2002). «IV». Historia del Diablo. Siglos XII-XX. Fondo de Cultura Económica. ISBN 978-968-16-6557-9
- Oppenheimer, Paul (1996). Evil and the Demonic: A New Theory of Monstrous Behavior. Nueva York: New York University Press. ISBN 978-0-8147-6193-9
- Tausiet, María (ed.) (2004). «II». El Diablo en la Edad Moderna. Marcial Pons. Ediciones de Historia. p. 47. ISBN 84-95379-87-2
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calle Calle, Francisco Vicente: Les représentations du Diable et des êtres diaboliques dans la littérature et l’art en France au XIIe. siècle. Villeneuve d’Ascq: Atelier National de Reproduction des Thèses (Thèse à la carte), 1999
- Castaneda, Carlos (1998). The Active Side of Infinity. HarperCollins NY ISBN 978-0-06-019220-4
- Wundt, W. (1906). Mythus und Religion, Teil II (Völkerpsychologie, Band II). Leipzig.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dimoni.