Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francés: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Esta declaració definix un conjunt de drets individuals i colectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assamblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts o influències d'este text es troben sobretot en els pensadors de la Ilustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units de 1776.
A pesar del seu caràcter d'universalitat no inclou les dones (a pesar dels intents posteriors d'aplicació) reconeixent la condició de ciutadania a soles als hòmens. Este fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'época que havien posat en la Revolució Francesa les seues esperances per arribar a la igualtat de drets en els hòmens. Un eixemple d'esta situació el trobem en la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana d'Olympe de Gouges.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavitut. A pesar d'estes importants faltes, està considerada com un instrument precursor dels drets humans. Actualment els seus principis són de valor constitucional en la república francesa.