Cuba
 |
Est artícul deu ser revisat per a millorar la seua ortografia i gramàtica Editar |
| Republica de Cuba | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Republica de Cuba es un país assentat en un archipèlec del mar de les Antillas, també conegut com mar Carip. La seua illa principal, coneguda com Illa de Cuba, es la més gran de les Antillas Majors i té orige orogènic. També formen part de l'archipèlec la Illa de la Joventut i una multitut de cayos o menudes illes que rodegen a les abans mencionades, entre estos cayos destaquen: Cayo Coco, Cayo Guillem, Cayo Llarc del Sur, Cayo Jutía, entre atres. Al nort se troben Estats Units i Bahames, a l'oest Mèxic, al sur les Illes Caima i Jamaica i al surest l'illa L'Espanyola.
Cuba ocupa el lloc 51 en l'«Index de desenroll huma» elaborat per l'Organisacio de les Nacions Unides (el quart entre els paísos latinoamericans, despuix de Chile, Argentina i Uruguai).[3]
Ademés, d'acort en les senyes que el propi país proporciona a la ONU, Cuba seria l'únic país del món que complix els dos criteris que, per a l'organisació WWF, signifiquen l'existencia del desenroll sostenible: desenroll humà alt (IDH 0,8) i calcigada ecològica sostenible (calcigada < 1,8 ha/p).[4]
Toponimia[editar | editar còdic]
No existix coincidència en quant a l'orige del nom «cuba». Entre les distintes teories al respecte existents, poden senyalar-se les següents:
- deriva d'un terme taíno, pero este podria ser «cubao», que vol dir «a on la terra fertil abunda»[5] o «coabana», que se traduiria com «gran lloc».[6]
- deriva de la contracció de dos paraules arhuacanas: «coa» (lloc, terra, terreny) i «bana» (gran).[7]
Geografia[editar | editar còdic]
Cuba es un archipèlec constituït per la major illa de les Antillas nomenada Cuba, la Illa de la Joventut (anteriorment nomenada Illa de Pins), i atres 4.195 cayos, illots i illes adjacents. Està ubicada en el mar de les Antillas (o mar Carip), prop de la costa dels Estats Units i Mèxic. Els seus llimits són al nort en el Estret de la Florida, a l'este en el Pas dels Vents, al sur en el mar Carip i l'oest en el golf de Mèxic.
Posseïx una superfície de 110.860 quilómetros quadrats.[8]
Clima[editar | editar còdic]
Generalment te temperatures altes. Els valors mijos anuals van des dels 24 °C en les plans, fins 34 °C i més en les costes orientals, reportant-se magnituts inferiors a 20 °C en les parts més altes de la Serra Mestra.
La temporada de novembre a abril és menys calorosa i se coneix com hivern, mentres que els mesos de maig a octubre, més calorosos, reben el nom de estiu. Les temperatures màximes i mínimes absolutes registrades són de 38,8 °C (Jucarito, Granma el 17 d'abril de 1999)[9] i 0,6 °C (Bainoa, 18 de febrer de 1996). Com és típic en els climes tropicals, la variació diaria de la temperatura és major que l'anual.
L'humitat relativa mija és alta, en promijos propencs al 90%. Els màxims diaris, generalment superiors al 95%, ocorren a l'eixida del sol, mentres que els mínims descendixen, al migdia, fins 50-60% en l'interior del territori. Les zones més humides són les regions occidental i central, junt en els principals núcleus montanyosos. L'efecte de l'alta humitat relativa, otorga a l'archipèlec cuba una intensa sensació de calor durant gran part de l'any.
La gran majoria de les ciutats de Cuba, patixen forts huracans com el Huraca Sandy o el Huraca Irene, també molt forts tornados a direcció a Estats Units. El clima és molt plujós inclús en L'Havana succeïxen forts huracans o tornados que arrasen en primavera, autumne o estiu. En les regions tancades a Mèxic i Estats Units patixen les conseqüencies del vent en estiu.
Hidrografia[editar | editar còdic]
Posseïx una hidrografia en la qui el cabal i extensió de chapull se troba regida per les pluges. Les mateixes constituïxen factors determinants proveïdors d'aigua.
Entre els rius de Cuba sobreixen el més cabalós: Toa i el més llarc: Caut, estos se troben en la regió oriental.
En esta regió durant l'any 2004 se produí una dispar distribució de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademés encara que no directament, diversos huracans i chisclos han influït en la pluja i últimament han anat aumentant.
En l'any 2006 i el 2007 els embassaments, rius i basses aplegaren al top de la seua capacitat, proveint d'aigua a la major part de la població.
Geologia[editar | editar còdic]
Este archipèlec se trobà sumergit. En el Jurasic se poblà d'una rica biodiversitat marina en un estret entre Laurasia i Gondwana.
Posseïx una gran diversitat de roques i sols. Des de les calcàrees de Viñales fins el sol roig de Moa. Posseïx diverses coves sumergides com la de l'Ull del Mégano, en Vila Clara i emergides com la de Sant Tomàs. El desenroll submarí d'estalactites i estalagmites mostra que el territori se trobà fora de l'aigua fa apenes 10.000 anys.
Flora i fauna[editar | editar còdic]
Destaquen en la fauna cubana, mamífers com les jutías, diversos ratpenats, reptils (ningú d'ells verinós, destacant-se la numerosa població de cocodrils), amfibis (entre ells la granota chicoteta del mon), peixos i animals marins, destacant-se els que habiten en els cecs de coral. També abunden els insectes i mamifers insectivors.
La flora conta en més de 6.500 espècies soles de plantes en llavor, especialment en els boscs; entre les que se troben plantes tropicals, de riu i frutals.[10] Originàriament Cuba se trobava plena d'una espessa vegetacio, que ha segut degradada per a desenrollar l'agricultura. No obstant existixen molts programes per al cuidat i manteniment d'estos boscs, que alberguen gran diversitat. Les fustes precioses de Cuba són molt cotisades.
Historia[editar | editar còdic]
Etapa precolombina[editar | editar còdic]
La percepció que tenim dels habitants precolombins de Cuba (nomenats aborigens, indigenes o incorrectament indis) ve a nosatros a través dels relats dels conquistadors, nomenats Cronistes de les Indies, per lo que està matisada per la visió europeisant i cristiana dels mateixos. Un d'estos cronistes, Bertomeu de les Cases, va distinguir tres tipos de cultures diferents en quant a traços ètnics, llingüístics i de desenroll tecnològic i social, les quals cridà Guanahatebey, Siboney o Sibuney i Taína.
Més en l'últim sigle els estudis arqueologics, etnologics i morfologics han permes indagar més en la vida d'estos primers habitants de l'illa.
Estos aplegaren a l'illa en migracions procedents d'America continental. Estos primers grups eren caçadors paleolitics d'orige mongoloide. La segona migració, datada aproximadament fa 4.500 anys, procedia de Centre i Suramérica, estos tenien una fisionomía pareguda a la del primer grup. La tercera i quarta migració procedí fonamentalment de les Antillas en torn al 500 a. C.
Una classificació més atinguda a l'evolució d'estos grups humans establix també tres grups: el de l'edat de la pechina (corresponent al Guanahatebey), el de l'edat de la pedra (corresponent al Siboney) i l'edat de la cantereria (corresponent a la Taína).
En comú tots estos grups tenien una organisació gentilicia matriarcal, en divisió del treball per sexe i edats en una forma de religió animiste i cult als antepassats.
Colonisació espanyola[editar | editar còdic]
El 27 d'octubre de 1492 aplegaren a costes cubanes (per la zona de Bariay) La Pinta, La Chiqueta i la Santa María, els tres primeres naus europees baix l'envie de Cristofol Colón. Entre eixa data i el 5 de novembre, les naus se mogueren per la costa oriental de Cuba, i el divendres 2 de novembre, designà a dos dels seus hòmens per a que, durant sis dies, s'internasen en el territori cubà. Colón denominà inicialment a la recién descoberta Illa de Cuba com Illa Joana en deferencia al Princip Joan, que era l'hereu de la corona.[11] Colón pensava que havia aplegat a les Indies orientals i no s'imaginava que darrere d'esta chicoteta illa, se trobava un continent jagantesc, desconegut per al món europeu. Segons descriuen les Cartes d'Indies, una volta que Colón chafà sol cubà, s'agenollà en l'arena i en el cap rebecat cap a amunt exclamà «Esta es la terra més hermosa que ulls humans hagen vist jamai».
En 1513 Diego Velázquez de Cuéllar es enviat pels reins d'Espanya com alvançat de la cort per a les noves possessions del regne. Seguidament es nomenat governador de Cuba, en la facultat de fundar viles i efectuar repartiments d'indis, entre atres.
Ya Velázquez havia fundat la primera vila en territori cubà, La nostra Senyora de l'Assunció de Baracoa en 1511. En 1513 fundà Santa Salvador de Bayamo, aixina preparà la fase següent de la conquista, l'exploració del restant de l'illa, pas previ a la creació de noves viles. En giner de 1514 se fundà La Trinitat, el 2 de febrer de 1514 se fundà l'unica vila de la costa nort (que seria posteriorment traslladada a l'interior), Santa María del Port del Princip (actual Camagüey), entre abril i maig de 1514 se fundaren Sant Cristòfol de L'Havana i Sancti Spíritus i per ultim en agost de 1515 quedà establida Santiago de Cuba.
Estes viles constituien la base llegal, organizativa i política en cada regió lo qual se conseguia a l'establir en cada acte de fundació, l'institució del municipi, i també garantisaven la concentració i permanencia en el territori d'un nucleu conquistador mediant el veïnat.
La comanda fon l'institució que traçà l'esqueixe caracterológico de la primera colonia. Esta institució colocava als aborigens cubans en mans dels espanyols encomenderos, quins devien cristianisar-los i ensenyar-los a treballar; pero esta prescripció llegal nomes serví per a encobrir el fet real: l'explotacio aborigen en condicions semblants a la esclavitut.
El 10 de febrer de 1516, per petició de Velazquez, se creó el bisbat de Cuba, cuya seu original estigué en Baracoa i fon traslladada en 1523 a Santiago de Cuba.
El rengló económic dominant en estos primers anys de la colonia fon la mineria, especificament l'extracció d'or, activitat en la qual s'ampraren aborigens encomanats aixina com alguns esclaus negres que s'integraren des de molt enjorn al conglomerat etnic que sigles despuix constituiria el poble cuba. Una volta agotats els jaciments d'or este sector recauria sobre el coure de les mines de Santiago del Prat.
Ya en 1503 els Reis Catòlics fundaven la Casa de Contractació de Sevilla la qual fon destinada en l'objectiu d'organisar i monopolisar el comerç espanyol en les seues noves possessions, lo que despertà els celosies de les atres potencies europees.
Com conseqüencia de les guerres entre França i Espanya, feren la seua presencia en el Carip els primers corsaris als que se sumaren despuix anglesos i holandesos. Encara que foren fonamentalment els gals que desolaren l'illa, tal com Roberto de Baal i Jacques de Sors.
Per a repelir a estos atacs la Corona posa en marcha dos plans, abdos molt favorables per a la nova capital, L'Havana. El primer fon el Sistema de Flotes o Port Unic, mediant el qual totes les embarcacions de les Indies Occidentals (Hispanoamérica) tenien que partir juntes rumbo a Espanya des de l'otrora Port de Carenes (la baïa de L'Havana), lo que desenrollà un auge comercial sense precedents en la ciutat en el creiximent de la seua població i la diversificacio de la seua activitat comercial per la creacio de nous oficis. El segon pla fon dirigit a fortificar la ciutat, el qual tingue com precedent la construcció ya en 1538 de la segona fortalea d'America i que fon nomenada Castell de la Real Força. D'anys posteriors daten la protecció de la baïa en fortificacions com el Morro i la Punta.
Este desenroll economic de L'Havana contrastava sobremanera en l'escasa, casi nula, activitat comercial de les poblacions alluntades, les quals iniciaren un comerç de contrabando en els corsaris estrangers com forma de subsistencia, burlant aixina el Monopoli Comercial Espanyol.
En el sigle XVIII casi totes les terres estaven repartides en l'illa, particularment els occidentals i les de les grans sabanes, pero se mantenien improductives i despoblades. La produccio de tabac s'incrementà entre 1713 i 1720. Paralel al procés tabaquer se donà el sucrer. Les noves fabriques o trapigs s'ubicaren en les proximitats dels centres urbans. En 1740 se creó la Real Companyia de Comerç de L'Havana, a ella se li otorgà el privilegi del control i conduccio del tabac, els sucres i el coambre de Cuba a Espanya, com part del control metropolita.
El desenroll de les ciutats i viles fon marcadament dispar. L'Havana aplegà a ser a amijanats de sigle, la tercera urbs i el primer port del Nou Mon en una activa i bulliciosa vida portuaria i comercial. En 1728 se funda l'Real i Pontificia Universitat de Sant Gerónimo de L'Havana i el colege de Sant Josep, que junt als convents de Belem i Sant Francesc, impartixen l'ensenyança en la capital i el Seminari de Sant Basilio el Magne en Santiago de Cuba.
En esta etapa escomencen a observar-se les primeres lluites socials en l'història de Cuba com conseqüencia de les mesures monopóliques preses per la Corona accentuats ara pel nomenat Estanc del Tabac que prohibía la venda del producte a particulars, colocava el preu arbitrariament i establia les cantitats a comprar. Els moviments se concentren fonamentalment en els vegueros i els cobreros, lo que donà lloc a protestes i sublevacions, la tercera de les quals fon violentament reprimida mediant l'eixecucio d'onze vegueros en Santiago de les Vegues, població proxima a la capital. Impossibilitats de véncer el monopoli, els més rics habaneros decidiren participar dels seus beneficis.
A l'esclatar la Guerra dels Set Anys, entre França i Anglaterra, Espanya entraria a favor de la primera. Està contienda servi d'escenari per a que els anglesos dirigiren la major armada que havia creuat el Atlantic baix la direcció de Sir Jordi Pockock en l'objectiu de prendre L'Havana. L'ineficacia de les maximes autoritats espanyoles en la defensa de la ciutat contrastà en la disposició combativa dels criolls, expressada sobre tot en la figura de Josep Antoni Gómez, valeros capità de milicia de la propenca vila de Guanabacoa, mort a conseqüencia dels combats i la del capità espanyol don Lluïs de Velasco al defendre el Castell del Morro. El 12 d'agost de 1762 se firmà la capitulació de la ciutat, al dia següent entraven triumfants les tropes britàniques. Esta ocupació durà onze mesos.
El 6 de juliol de 1763 prenia possessió del govern de Cuba, en nom del rei d'Espanya, el tinent general Ambrosio de Funes i Villalpando, Comte de Ricla. A canvi de l'estrategica posició, se li entregava a Gran Bretanya la Peninsula de La Florida.
Les prioritats del Comte de Ricla i els seus successors ilustrats estaven dirigides a l'enfortiment militar de l'illa. Este objectiu devia complir-se aplicant una nova política que se basava en la necessitat de crear una ampla base economica i arriscats mecanismes administratius que li permeteren que el sistema defensiu fose lo més autòcton i potent possible.
En el breu periodo de dos anys, en L'Havana se reconstruïxen les fortalees del Morro, La força i La Punta; s'edifiquen La Barraca, Atarés i El Princip; els fortins de La Chorrador i Cojímar i se modernisa la muralla. Cap a 1774, el sistema se completà en l'ampliació dels castells de Sant Severino en Matances i El Morro en Santiago de Cuba.
En quant a l'economia se reorganisà l'administració en la creació de la Real Intendencia General d'Eixercit i Facenda; la supressió dels privilegis de la Real Companyia de L'Havana i la permissibilitat del lliure comerç en estrangers; la promulgació per la Corona de la nova llei aranzelaria; la liquidació del monopoli de Cadis en l'apertura al comerç de l'illa d'atres ports espanyols, l'eixecució de plans de desenroll urba i el reajuste de tot el sistema d'imposts en l'objectiu de que, a curt determini, cobrise els gasts administratius de l'illa.
Baix Ricla i els seus successor el Marques de la Torre, L'Havana incrementà la pavimentació i inicià l'allumenat dels carrers, dispongue mesures sanitaries, i inicià la construcció del primer passeig habanero, l'Alameda de Paula; del primer teatre, El Principal; i del Palau dels Capitanes Generals. Se portà a veta el primer cens poblacional de 1774 i s'inicià el traçat urbanistic de la ciutat, mediant el qual se prohibí les cases de guano i imponent una nova arquitectura de grans i ostentosos palaus.
Els facendats criolls s'enriquiren i el seu flamant poder se materialisà en institucions que, com la Societat Economica d'Amics del Païs i el Real Consulat, canalisaren la seua influéncia en el govern colonial.
En este context fa la seua entrada en l'escena històrica cubana un tancat i retillent grup d'hómens de pensament, la Generació del 92 o l'Ilustració Reformiste Cubana. Francesc d'Arango i Parreño es el més retillent expositor del proyecte socioeconómico i el de major agudea política. Les principals proposicions d'este grup liderado per Parreño eren: lliure comerç d'esclaus; aument de l'esclavitut per a resolver les necessitats de força de treball i eliminació de tots els vectigals que impedixen la seua explotació intensiva; millorament i perfeccionament en l'utilisació de terres i l'aplicació de la més moderna tècnica; desenroll tecnologic de la manufactura sucrera, desenroll cientific del país, llibertat de comerç i disminució de l'usura en els prestams necessaris per a incrementar l'agricultura i la manufactura.
Cap a l'any 1802, escomença a observar-se atre corrent en l'Ilustració Reformiste Cubana. El moviment s'aglutinà al voltant del bisbe de L'Havana Joan Josep Díaz d'Espasa Fernández i Landa i te dos centres de proyecció colocats baix la direcció d'aquell: el Real i Conciliar Colege Seminari de Sant Carles i Sant Ambrosio i la Real Societat Economica d'Amics del País. L'activitat d'este nou grup se dirigix més a l'esfera social i a la del pensament que a l'economica.
Des del punt de vista polític la seua proyecció no és homogenea encara que tots els seus integrants mostren adhesió a les idees polítiques modernes, una tendència descentralisadora i autonomica i la ponderació de lo cubà en formació en cuyo procés volen incidir. Espanya és antirracista, antiesclavista, antilatifundista, crítica de l'oligarquia i assumix un proyecte de desenroll sobre la base de la chicoteta propietat agraria. En esta corrent se formaren inicialment Felix Varela, Josep de la Llum i Cavaller, Josep Antoni Sac, Felip Poey i Dumenge del Mont.
Atre corrent política sifrava les seues esperances de solució dels problemes cubans en l'anexió a Estats Units. En esta actitut convergia tant un sector dels facendats esclavistas que veïa en l'incorporació de Cuba als Estats Units una garantia per a la supervivencia de l'esclavitut -donat el soport que trobarien en els estats surenys-, com individus animats per les possibilitats que oferia la democracia estatunidenca en comparança en el despotisme hispà. Els primers, agrupats en el "Club de L'Havana" favoriren les gestions de compra de l'illa per part del govern de Washington, aixina com les possibilitats d'una invasió "liberadora" encapçalada per algun general estatunidenc.
En esta última direcció encaminà els seus esforços Narcis López, general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en 1851.
Atre corrent separatiste més radical aspirava a conquistar l'independència de Cuba. De temprana aparició —en 1810 se descobrix la primera conspiració independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la década de 1820. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa llogies francmaçoniques i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar (1823), en la que participava el poeta Josep María Heredia -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i més avant la de la Gran Legió de l'Aguila Negra encorajada des de Mèxic.
El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que nos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independència cubana. Educador, polític sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels Estats Units i que eixa independència soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixqué en l'exili fins la seua mort en 1853. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.
El fracàs de la Junta d'Informació convocada en 1867 pel govern metropolità per a revisar la seua política colonial en Cuba, supongué un colp derrocador per a les esperances reformistes frustrades en reiterades ocasions. Tals circumstancies favoriren l'independentisme latent entre els sectors més alvançats de la societat cubana, propiciant l'articulació d'un vast moviment conspirativo en les regions centre orientals del país.
Guerres d'Independencia[editar | editar còdic]
La Guerra dels deu anys[editar | editar còdic]
El 10 d'octubre de 1868 en l'Ingeni "La Demajagua", que li pertanyía el facendat Carlos Manuel de Céspedes, en la Regió de Manzanillo, llibera als seus esclaus i sense impondre'ls res els invita a iniciar la lluita contra el colonialisme espanyol que s'imponia en Cuba. Aixina s'iniciava el periodo revolucionari de les lluites per l'independència de Cuba que no triumfaria fins el 20 de maig de 1902. En este alçament se traçà Céspedes un programa de lluita a on expressa les causes i els objectius de l'inici de la Guerra coneguda com el Manifest del 10 d'octubre.
Durant el periodo de la Guerra que pel temps que s'estengué prengué el nom de La Guerra dels Deu Anys sorgiren grans caps revolucionaris, que tingueren una significació històrica en les posteriors guerres i contiendas. És el cas de Ignacio Agramonte, Antonio Macetege, Máximo Gómez, José Macetege, Vicente García González i Calixot García.
El periodo d'entreguerres[editar | editar còdic]
Entre 1878 i 1895 els Estats Units fan importants inversions en Cuba, principalment en el sucre, la mineria i el tabac. En 1895 les seues inversions ascendiren a 50 millons de pesos. També en esta etapa Estats Units intensificà el seu control comercial sobre Cuba.
Com conseqüencia de la guerra i de les transformacions económiques que exigien ma d'obra qualificada, Espanya decretà l'abolició de l'esclavitut en 1886. L'abolició de l'esclavitut provocà l'aument del proletariat nacional. A això se unía la negativa situació comercial. Les pressions de la burguesia textil catalana havien portat a promulgar de la Llei de Relacions Comercials en les Antillas (1882) i l'Aranzel Cánovas (1891),[12] que garantisaven el monopoli del textil catala obligant a Cuba absorbir les seues excedents de producció.[13] Este privilegi en el mercat cubà assentà l'industrialización en Catalunya durant la crisis de la década de 1880, derivada dels seus problemes de competitividad,[14] a costa dels interesses de l'indústria cubana, lo que fon un estimul essencial de la revolta.[15]
Durant esta etapa se produiren canvis que accentuaren l'estructura colonial, la deformació econòmica i la dependencia de l'exterior, lo que exigia la necessitat d'una guerra de lliberació nacional.
Entre 1879 i 1880 se desenrolla la Guerra Chicotiua, esta fon preparada per Calixt Garcia al front del Comite Revolucionari Cuba de Nova York. Se sumaren dins de Cuba, Quintín Banderes, Josep Macetege i atres. Se produiren alçaments d'importància en Orient i Les Viles. Espanya facilment triumfà i feu que els cubans sentiren la necessitat d'atra preparació i organisació molt major. Se promogueren idees revolucionaries i encorajaren ademés cubans a la lluita. Mentres, en Cuba, se reuniren forces per al alçament.
José Martí[editar | editar còdic]
José Martí fon la figura cimera del sigle XIX continental. El seu ideari político–social transcendí les fronteres de la seua patria, marcant falses que conduisen a Amèrica Llatina a la seua “segona independència”. En la creació del Partit Revolucionari Cuba, concebut com l'organisació única de tots els independentistes cubans que devia conseguir els mijos materials i humans per a la nova empresa emancipadora, i la seua llabor com periodiste de talla universal, impulsà una llabor de clarificació i unificació, centrada en els núcleus d'emigrats cubans, principalment en Estats Units, pero en ampla repercussió en l'illa. Martí impulsà una tremenda renovació dins de les lletres hispanes de fins de la centuria.
La Guerra del 95[editar | editar còdic]
El 24 de febrer de 1895 mediant un alçament simultaneu en Orient i Matances se reinicia la lluita independentista. Encara que se provocaren alçaments en Bayate, Guantánamo, El Coure, Ibarra, etc., el fet passa a l'història com El Crit de Baire.
Martí i Gómez abans de partir per a Cuba des de la Republica Dominicana firmen el Manifest de Montecristi, redactat pel primer. Este document es considerat el programa de la Revolució en la Guerra Necessaria. Martí senyala que eixa guerra és continuació de l'anterior, també expressa la necessitat de fer una Republica nova en iguals drets per a tots. Al final destaca el significatiu latinoamericanismo de la guerra en Cuba.
Despuix d'arribar a Cuba els tres grans de la Guerra d'independència (Macetege, Gómez i Martí) el 1º i 11 d'abril respectivament, se reúnen el 5 de maig en L'Almoraduix i, per damunt de les diferencies d'enfocaments, organisen la Guerra i s'aprova el pla d'invasio a Occident.
Durant l'estiu de 1895 s'esten la lluita en Orient, Camagüey i Les Viles. En Orient Macetege obté victories en els combats de El Jobito, Peralejo i Sao de l'Indi. En Camagüey venç Gómez en el combat d'Altagracia i La Llarga. En Les Viles s'alcen Carles Roloff i Serafi Sánchez.
El 16 de setembre de 1895 se produïx l'Assamblea de Jimaguayú, com la seua paralela de Guáimaro que redacta una nova Constitució de la Republica en Armes. En ella se tria un poder civil més reduït i practic format per un Consell de Govern que estava compost per un president (Salvador Cisneros Betancourt), un vicepresidente i 4 secretaris. Este govern civil tenia atribucions sobre els assunts polítics i económics pero en facultats llimitades sobre lo militar. Se plantejà que tant esta Constitució com els acorts d'esta assamblea tindrien vigencia soles per 2 anys quan se convocaria atra assamblea.
Entre el 22 d'octubre de 1895 i el 22 de giner de 1896 se produïx una de les pàgines epiques de la Guerra d'Independencia, l'Invasió a Occident. Macetege part des de Manecs de Baraguá en 1.400 hòmens i a l'aplegar a Camagüey ya contava 2.500. Quan creüen la Trocha de Júcaro a Tossal se troben en Gómez, quedant constituït l'Eixercit Invasor. En Les Viles combaten en la batalla de Mal Temps, la més important de la guerra, mentres que en Matances eixecuten la contramarcha o Llaç de l'Invasió, emboscament que els permet creuar l'Occident en més facilitat. En l'Havana ya en giner de 1896 Macetege part a Pinada del Riu i Gómez queda protegint-ho en la Campanya de la Llança. En Pinada del Riu Macetege soste varis combats en el de Les Taironas aplegant al poblat occidental de Mantua victorios.
Valeriano Weyler substituïxa Martínez Camps com Capitán General, ordenant el Bando de Reconcentració que obligava a mils de llauradors a traslladar-se a pobles i ciutats en l'objectiu d'aïllar als insurrectes en les zones rurals. Encara que des de posicions cubanes se senyalen les victimes de la Concentració en numeros superiors a 250.000, atres senyes apunten a un número de 300.000 cubans desplaçats i 100.000 fallits victimes de la fam l'arrimerament i les malalties[16]
Mentres tant, se desenrollava la Campanya d'Occident dirigida per Macetege, la qual tenia com objectiu consolidar les posicions guanyades en l'invasió, destacant-se els combats de Riu Fondo, El Rosari i El Rubi. En Camagüey, Gómez venç en la batalla de Saratoga i Calixt Garcia en la presa del Fort Sant Marcs.
Entre 1897 i 1898 Gómez dirigix la Campanya de La Reforma en territori villareño per a atraure soldats espanyols i aliviar el front occidental que havia perdut a Antoni Macetege el 7 de decembre de 1896. Esta campanya consistia en amprar la guerra de guerrilles, la guerra de desgast en emboscades i atacs rellamp de chicotets grups per a desorientar a l'enemic i portar-los a terrenys pantanosos (manigua) per a vencer-los per malalties i exhauriment. Prop de 4.000 insurrectes posen fora de combat a 25.000 soldats espanyols.
Des d'Orient, Calixt Garcia presa les ciutats de Victoria de Les Tunas, Guisa, Jiguaní i Santa Rita destacant-se per l'eficient direccio de l'artilleria mambisa. Mentres, en occident se produïxen mils d'accions de mijana i chicoteta escala. La sort del colonialismo espanyol estava tirada.
La guerra hispano–cubano–estatunidenca[editar | editar còdic]
Les forces cubanes guanyaven cada volta més terreny i l'Eixercit Espanyol se debilitava rapidament, en eixa situació se produí l'intervenció dels Estats Units. En 1898 l'acorazado estatunidenc Maine s'afonà en la Baïa de L'Havana el 15 de febrer, degut a una explosió autorisada pel propi govern nortamericà per a aixina intervindre en la guerra, per a conseguir objectius constatats en el pas de temps. La guerra conclogué en la firma d'un tractat de pau (Tractat de Pariu, del 10 de decembre de 1898) entre Espanya i Estats Units en virtut del qual Estats Units rebe el control absolut de Cuba, Port Ric i Filipines.
Intervencio estatunidenca[editar | editar còdic]
El 1 de giner de 1899 s'iniciava l'ocupacio de Cuba pels Estats Units a través del govern que decretava órdens militars.
Durant este periodo el govern interventor dirigix les seues accions en dos arestas. La primera fon tractar de recuperar al país de les recialles de la Guerra, per a açò destinà auxilis directes a la població en aliments i medicines, ideà el Pla de sanejament de l'illa i la creació d'escoles publiques.
La segona fon assegurar la seua situació privilegiada en respecte a Cuba en la futura etapa republicana. Per a això rebaixa d'aranzels a productes NULLs que invadiran el mercat intern cuba, crega la Llei de Deslindes i divisió de facendes comunals, mediant la qual l'Estat s'apropiaria de moltes terres les quals serien venudes despuix a empreses NULLes privades, a través de la Llei ferrocarrilera favoriria les inversions NULLes en eixa esfera i desplaçaria als anglesos i mediant concessions mineres les companyies NULLes obtenen el dret d'explotar mines en Cuba.
Mediant la Llei militar No. 301 del 25 de juliol de 1900 el govern flama a una convocatoria a eleccions de delegats per a la Assamblea Constituent. El sistema electoral que s'aplicà se basava en el sufragi ilustrat (soles podien votar els que sabien llegir i escriure) i censitario (els electors devien tindre 250 pesos o més en propietats).
L'Assamblea Constituent redactà i aprovà la Constitució de 1901 de caracter lliberal-democratic. La Constitució de 1901 contenia les parts classiques de tota constitució: la dogmatica relativa als drets individuals que havia conquistat i consagrat la Revolució francesa; l'organica referent a l'estructura, funcions i drets de l'organisació estatal i la clausula de reforma (Articul 115).
En essencia s'establí un regim republicà i representatiu, estructurat en la celebre divisió de poders de Montesquieu. El llegislatiu se componia d'un Senat i una Cambra de Representants (sistema bicameral), un poder judicial en una relativa independència, fent a les seues components inamovibles, pero dependents de l'Eixecutiu i a voltes també del llegislatiu en quant als seus nomenaments.
Com part d'esta Constitució l'Assamblea devia proveir i acordar en el Govern d'Estats Units lo referent a les relacions que deurien existir entre abdos governs. En mig dels treballs de la Comissió cubana encarregada de dictaminar sobre les futures relacions entre Cuba i Estats Units, el congrés estatunidenc aprova la Esmena Platt, en la que el govern d'Estats Units s'otorgava el dret a intervindre en els assunts interns de l'illa quan ho entenguera convenient.
A pesar de l'oposició dels delegats a l'Assamblea Constituent, la pressió estatunidenca, que colocava als cubans davant la disjuntiva de tindre una republica en l'Esmena o continuar l'ocupació, conseguí que esta quedara definitivament aprovada pels cubans el 12 de juny de 1901.
Republica[editar | editar còdic]
Inicis de la Republica[editar | editar còdic]
El 20 de maig de 1902 naix la Republica de Cuba sent electe Tomás Estrada Palma com el seu primer president. A este primer govern correspondria la tasca de formalisar els vinculs de dependencia en Estats Units. Encara que fon criticat per això, consegui la seua reeleccio; lo que provocà la sublevacio de l'opositor Partit Lliberal desencandenando una nova intervencio estatunidenca, despuix de la qual els null creguen l'Eixercit Permanent Cuba, per a no tindre que tornar a ocupar el país en un futur.
L'economia cubana havia creixcut molt rapidament durant els dos primeres decades del sigle, estimulada per la favorable conjuntura creada per la recent guerra mundial. No obstant eixe creiximent era extremadament unilateral, basat de modo casi exclusiu en el sucre i en les relacions mercantils en Estats Units. Per atra part, els capitais null que havien afluit a l'illa en ritme ascendent eren els principals beneficiaris del creiximent, posat que controlaven el 70 per cent de la produccio sucrera ademés de la seua infraestructura i els negocis colaterals.
El benestar economic derivat d'este procés revelaria una extraordinaria fragilitat. Aixo se posà de manifest en 1920, quan una brusca caiguda en el preu del sucre provocà un crac bancari que donà provocà la bancarrota de les institucions financeres cubanes.
El moviment obrer, cuyas arraïls se remontaven a les decades finals del sigle XIX, havia seguit també un curs ascendent que més tart aplegaren a constituir una verdadera onada deguda a l'inflacio generada per l'I Guerra Mundial. En el Primer Congrés Obrer Independent (1920) els obrers de diferents tendencies politiques prenen un acort d'importancia la creacio de la Federacio Obrera de l'Havana. Fon un pas d'alvanç organizativo i ideologic, se destaca el líder obrer Alfret López que desembocarà en 1925 en la fundacio de la Confederacio Nacional d'Obrers de Cuba (CNOC) que sera la primera organisacio obrera de caracter nacional que se propongue la lluita economica i l'organisacio del moviment obrer i el desenroll de la consciencia dels faeners.
Al par dels obrers, pero en una escala molt major se desenrolla en moviment estudiantil i intelectual que s'inicia el 20 de decembre de 1922 en la fundacio de la Federacio Estudiantil Universitaria (FEU), un dels seus fundadors, Juliol Antoni Mossa, qui assumix el carrec de secretari i despuix el de president, sera el gran líder d'esta etapa historica.
En març de 1923 un grup d'intelectuals liderados per Rubén Martínez Villena protesten publicament per la compra fraudulenta del Convent Sant Clara realisada per polítics del govern de Zayas. Este fet, conegut com la Protesta dels 13, marcà l'inici en Cuba del moviment d'intelectuals que escomençaran a participar en les lluites politiques del país. D'este fet se derivaren els grups Falange d'Accio Cubana i el Grup Minoriste en la part de Villena i atres.
La Dictadura de Gerart Machado[editar | editar còdic]
L'ascens de Gerart Machado a la presidencia en 1925 representà l'alternativa de l'oligarquia front a la crisis latent. El nou regim intentà conciliar en el seu programa economic els interesses dels distints sectors de la burguesia nacional i el capital estatunidenc, oferint garanties d'estabilitat a les capes miges i nous oficis a les classes populars, tot això combinat en una selectiva pero feresta repressio contra adversaris polítics i moviments opositors.
Baix esta aureola d'eficiencia administrativa, el govern intentà posar vedat a les pugnes dels partits tradicionals, pero despuix se fon creando despagat entre els partits. En eixe consenso inicial conseguit, Machado decidi reformar la constitucio per a permanecer en el poder per sis anys.
Machado governà en una politica repressiva, materialisada en empresonaments i tortures. Foren assessinats, entre atres, els líderes Alfret López i Juliol Antoni Mossa. S'illegalisà la CNOC i persegui al moviment revolucionari.
En este context, se fon conformant una crisis generalisada, incrementada per la Gran Depressio entre 1929 i 1933, cuyos efectes en Cuba agravaren la situacio existent, generant una situacio revolucionaria. Casi totes les faccions de la societat s'organisaren per a fer front a Machado, comprenent un ample espectre politic.
El 20 de març de 1930 se realisà una folga general en la que participaren doscientos mil obrers baix la consigna “¡Avall Machado!”. Esta folga es considerada l'inici de la revolucio antimachadista junt en la Tángana estudiantil de setembre de 1933 que culminaren en agost de 1933 en atra folga general. Com resultat d'estes pressions, el 12 d'agost de 1933, Machado huyó del país.
La Revolucio del Trenta i el retorn a la democracia[editar | editar còdic]
La mediacio de l'embaixador estatunidenc Sumner Welles no pogue evitar la caiguda de Machado pero sí impedi el triumfo popular: Welles li ix al pas a la folga i recolzat per l'ABC i impon com president a Carles Manuel de Céspedes (fill) que governarà del 13 d'agost de 1933 al 4 de setembre de 1933.
El 4 de setembre de 1933 mediant un Colp d'Estat, el sargent Fulgenci Batista destituix a Céspedes. Esta sublevacio te el soport del Directori Estudiantil i Batista se convertix en Cap de l'Eixercit en el grau de coronel. Este Colp d'Estat crega el Govern de la Pentarquia que durarà apenes 6 dies des del 4 fins 10 de setembre de 1933. Baix l'autoritat del Directori Estudiantil i Batista, la pentarquia se transformà en el govern dels Cent Dies.
Este govern dels Cent Dies, encapçalat per Ramón Grau Sant Martín com President i Antoni Guiteras com Secretari de Governacio, critica i s'opon a l'Esmena Platt i presa mides de marcat caracter popular. Este Govern a pesar del gran soport popular fracassà el 15 de giner de 1934 degut a l'oposicio del Partit Socialiste Popular i tampoc fon reconegut per Estats Units.
Durant tot este periodo de 1935-1936 se mante una fragilitat politica que se materialisa en la presa de poder de tres presidents en dos anys, també se mante la politica militariste i repressiva de Batista com Cap de l'Eixercit. Se modernisa l'Eixercit i les tècniques repressives, es ofegada en sanc la folga general de març de 1935.
La Constitucio de 1940[editar | editar còdic]
Succeit este pel Periodo 1937-1945 de marcada estabilitat politica grans canvis democratics en el país. Entre estos canvis se manifiestan l'amnistia general per als presos polítics, mediant la qual foren deslliurats 3.000 persones en l'any 1937, la llegalisacio de Partits d'oposicio, el restabliment de l'Autonomia Universitaria en 1939 i fonamentalment la convocatoria a una Assamblea Constituent en 1939 que aprovà i redactà la Constitucio de 1940.
El 10 d'octubre de 1940 entrà en vigor la Constitucio de 1940, confeccionada en l'intervencio de tots els sectors polítics del país. La Convencio Constituent estigue integrada per 76 delegats representant a 9 partits polítics. En esta nova Carta Magna, que arreplegava importants reivindicacions populars, s'obri un nou periodo de llegalitat institucional, fon esta una de les Constitucions més alvançades de la seua epoca.
El primer govern d'esta etapa estigue presidit per Fulgenci Batista, cuya candidatura havia segut respalada per una coalicio de forces en la que participaven els comunistes.
Durant el govern de Batista, la situacio economica experiment una milloria propiciada per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, conjuntura que beneficiaria encara més al successor, Ramón Grau Sant Martín, qui resultà electe en 1944 gracies a l'ample espales popular que li granjearon les mides nacionalistes i democratiques dictades durant el seu anterior govern.
No obstant ni Grau, ni Carles Prío Socarrás (1948-1952) —abdos líderes del Partit Revolucionari Cuba Autentic—, foren capaços d'aprofitar les favorables condicions economiques dels seus respectius mandats.
Abdós Governs se caracterisaren per la repressio politica en successius assessinats de líderes opositors com els dirigents obrers Jesus Menéndez i Aracelio Iglesies, aplicant una forta censura de prensa mediant el decret “Mordaç” i fomentant la creacio de grups gansteriles que controlen el negoci de la droga, la prostitucio i els jocs prohibits.
Alguns militants del Partit Autentic, despagats en la llinia dels governs autentics, funden en 1947 baix la direccio de Eduart Chibás el Partit del Poble Cuba (Ortodox) com desprendiment del Partit Revolucionari Cuba (Autentic). El Partit Ortodox promet complir les promeses traïcionades pels autentics, el carisma de Chibás fon decisiu en l'acceptacio del poble.
Dictadura de Fulgenci Batista[editar | editar còdic]
Fulgenci Batista, dona el colp d'estat el 10 de març de 1952, a pocs mesos de celebrar-se eleccions en l'illa, en les que era casi un fet que eixira electe Roberto Agramonte, del Partit Ortodox. L'embaixada nortamericana comunica al Departament d'Estat dels EE.UU. que el colp era una sorpresa, més no obstant l'embaixador, William Beaulac, confessà més tart que ya sabia del pla. Als set del mati del mateix 10 de març, Batista s'entrevista en el coronel Hook, cap de la Missio de la Força Aerea de Cuba, per a demanar-li que li comunicara a l'embaixador que els acorts militars permanecerían vigents. El colp se realisà casi sense resistencia de Prio, a pesar de que varis estudiants universitaris s'oferiren immediatament per a protegir-ho.
Batista argumenta una elevada violencia i corrupcio generalisada com raons per al colp. Un artícul publicat en New York Daily News en 1958, titulat Mobster Money Cuban Boom, descrivia els plans de Batista en conjunt en la mafia nortamericana de construir una xàrcia d'hotels i cassinos a lo llarc de tot el maleco habanero, a canvi d'una millonaria suma. Ademés obri l'inversio nortamericana a la mineria en Moa, que l'anterior president Prío havia retengut. Aplicà una politica de reduccio de safra que redui el nivell d'ingressos del país, el qual deixà de percebre 400 millons de dolars, creciendo aixina la desocupacio al par que se reduix el salari real i el poder adquisitiu del poble. Prop d'un quart de la poblacio cubana era analfabeta, havia una sifra similar de desempleats i casi la mitat dels chiquets de 6 a 14 anys no anava a l'escola. Nomes el 10% de les vivendes rurals tenia electricitat. Havia 200 000 llauradors sense terra estant improductives 300 000 hectarees de terra en mans estrangeres o de terratinents cubans. El seu pla era ademés el millorament de les relacions en Estats Units, la construcció d'obres publiques que embelliren a les principals ciutats, a través de les quals desviava millonaries sumes de diners i conseguia atraure turisme nortamerica. Durant el seu govern cessà la violencia civil dels anys passats, per a ser reemplaçat per la violencia de les forces militars i paramilitares. Prosperaren la fam, la prostitucio i els jocs d'encert.
El Govern Militar substitui el Congrés per un Consell Consultiu, eliminà la Constitucio del 40 i establi els Estatuts Constitucionals. Liquidà la llibertat d'expressio, de reunio, de folga i establi la pena de mort, eliminà l'Autonomia Universitaria. Feu un simulacre d'eleccions en 1954, en les que resultà ganadador.
Com resistencia al Colp d'Estat sorgix la Generacio del Centenari, agrupacio de jóvens que, complint-se el centenari del natalici de Josep Martí, foren abandonant progressivament la tendència dels ortodoxos i s'inclinaren per l'idea de la lluita armada. Fidel Castre selecciona en 1953 a un grup de més de cent hòmens i els recluta per a un nou pla d'alçament. Despuix de mesos d'entrenament en la Granjita Siboney, decidixen que era moment d'assaltar el Quarter Moncada.
Revolucio i Socialisme (1959-actualitat)[editar | editar còdic]
Fidel Castre Ruz i un grup de revolucionaris atacaren el 26 de juliol de 1953 els quarters militars Moncada i Carles Manuel de Céspedes en Santiago de Cuba i Bayamo, respectivament. Al fracassar esta accio, molts dels assaltants foren assessinats pels soldats de Batista i atres foren empresonats, entre ells Fidel, el seu germa Raúl, Joan Almeida. Degut a la pressio popular i a la mare de Fidel Castre, que tenia relacions d'amistat en la llavors primera dama, i l'intervencio del llavors bisbe de Santiago de Cuba, Batista oferix una amnistia als presos polítics en 1955. Fidel Castre i els seus companyers viagen a Mexic a on se reorganisen baix el nom de Moviment 26 de Juliol.
El 30 de novembre de 1956 se produïx l'Alçament de Santiago de Cuba organisat per Frank Païs. Al mateix temps devia desembarcar el yate Granma en 82 expedicionaris que havia partit des de Mexic, entre els que se troben Fidel Castre, Raúl Castre, el Che Guevara, Camil Cienfuegos i atres. Pero per les condicions de mal temps els mateixos se retarden i aplegaren el 2 de decembre, desembarcant per la plaja de Les Colorades, una zona rodejada de manglares situat molt prop de la ciutat de Manzanillo.
Son sorpresos per l'eixercit de Batista en el Combat d'Alegria de Pietos i el grup de revolucionaris es delmat, conseguint aplegar a la Serra Mestra soles un chicotet grup a on desenrollen una guerra de guerrilles.
Fidel orde al Che Guevara i a Camil Cienfuegos portar la guerra fins Occident al front de les Columnes 2 Antoni Macetege i 8 Ciro Redo quins triumfen davant l'eixercit bastitano en varis combats, entre els quals se destaquen les batalles de Santa Clara i Yaguajay. El 31 de decembre de 1958 Batista huye del país al conéixer lo fet pels seguidors de Fidel Castre, deixant al front del país al General Eulogi Cantillo.
Fidel Castre flama al poble a la folga general per a derrocar el govern provisional establit en la fugida de Fulgenci Batista. Finalment entren en L'Havana a on se produïx el definitiu triumfo de la Revolucio. Una volta presa el poder, l'oposicio formà un nou govern. Com president fon nomenat Manuel Urrutia Lleó i com primer ministre Josep Mirà Cardona. Fidel Castre permanecía com Comandant en Cap de les Forces Armades. Se tractava d'un govern moderat en el que coexistien diverses tendencies.[17]
Abans de la seua victoria, Fidel Castre i els líderes d'atres moviments revolucionaris, redactaren el Manifest de la Serra Mestra[18] en el que se comprometeren a "celebrar eleccions generals per a tots els carrecs de l'Estat, les provincies i els municipis en el terme d'un any baix les normes de la Constitucio del 40 i el Codic Electoral del 43 i entregar-li el poder immediatament al candidat que resulte electe".[19] A pesar d'haver-se compromes a celebrar eleccions dins de 18 mesos, el govern descartaria complir en eixe compromis despuix del triumfo de la Revolucio. Plantejant que els governs anteriors havien segut perjudicials, corruptes, per al poble de Cuba, imperant la corrupcio i atres mals, ademés de ser sumisos als interés dels Estats Units que intentaria manipular les eleccions.[20] No fon fins el 30 de juny de 1974 que se celebraren les primeres eleccions en Cuba, encara que foren del tipo comuniste com establix la llei cubana actual.[21]
En 1959, el Govern Revolucionari escomençà a promulgar una série de decrets polemics que finalment portarien a l'eliminacio total del gran i mijana propietat privada, garantisant propietat nomes sobre immobles particulars, bienes de caracter personal i chicotets negocis que no apareixen reflectits clarament en la constitucio de 1976, pero que se permet tindre als cubans, açò sempre que no excedixquen certa cantitat de bienes dictada pel govern.[22] El 17 de maig de 1959 s'aprovà la llei de reforma agraria i de creacio del Institut Nacional de la Reforma Agraria (INRA) que se convertiria en el basament llegal per a la 1ra[23] i la Segona Llei de Reforma Agraria de Cuba. S'obri llavors un procés d'expropiacions i nacionalisacions que afectaren fortament a la classe alta i a les empreses NULLes. Aço fon mal rebut pel govern estatunidenc, que inclús des d'abans del triumfo escomençà a tindre la seua diferendo en la lluita cubana.[24][25] Simultaneament els sectors més conservadors en el govern (Mirà Cardona, Urrutia, López Fresquet) foren reemplaçats, al mateix temps que casi tota la classe alta propietaria de les plantacions i ingenis sucrers i un considerable sector de la classe mija abandonaven el país i s'instalaven principalment en Miami. Mes d'un millo de cubans han emigrat de Cuba des d'eixe moment; la gran majoria d'ells s'han establit en el sur de Florida (Miami, Hialeah) i New Jersei, mentres atres preferiren Espanya i Veneçuela. També existixen menudes comunitats en moltes atres parts del mon.
El 7 de novembre de 1960 el Che Guevara viajà durant dos mesos per Checoslovaquia, Unio Sovietica, Chinenca, Corea i Alemanya Democratica. Tant la Unio Sovietica com Chinenca se comprometeren a comprar la major part de la safra cubana. Quan finalisà la visita, Cuba tenia acorts comercials i financers, ademés de vinculs culturals, en tots els paísos del bloc Comuniste, relacions diplomatiques en tots menys Alemanya Oriental i acorts d'assistencia cientifica i tècnica en tots menys Albania.
El 3 de giner de 1961, en una de les ultimes mides del seu govern abans d'entregar el poder a John F. Kennedy, el president Eisenhower tallà les relacions diplomatiques entre Estats Units i Cuba.
El 15 d'abril de 1961 avions NULLs en insignies cubanes atacaren els aeroports de Sant Antoni dels Banys, Ciutat Llibertat i Santiago de Cuba, causant importants baixes. Al dia següent se declarà el caracter socialiste de la revolucio, seguint les idees de Karl Marx i Vladimir Lenin.
El 17 d'abril se produi un gran invasio en la Baïa de Porquerols. Les seues participants eren exiliats cubans entrenats i armats per la CIA en Nicaragua que tractarien de derrocar el govern. Portaven cinc barcos mercants, quinze lloses de desembarc, 1.500 hòmens fortament armats, 16 avions B-26, 5 tancs, camions i artilleria, pero enfrontarien una força de més de 30.000 hòmens be armats, entrenats i que havia rebut informes d'inteligencia sobre esta operacio.cita requerida
Rapidament el govern movilisà les Forces Armades i per al mati del 19 d'abril la brigada invasora havia segut derrotada.
A pesar de numeroses acusacions per part d'Estats Units, els presoners de la Invasio a Plaja Girón no foren torturats, encara que molts reportaren maltractes i vexacions. Posteriorment foren canviats per medicines i aliments per a chiquets denominant esta operació mercenaris per compotes.
Cuba escomençà a establir llaços més forts en la URSS, la qual li brindà soport i se converti en un gran importadora de sucre de canya, junt en atres estats socialistes.
A fins de juny de 1962, la Unio Sovietica i Cuba prengueren la decisio d'instalar missils atomics en Cuba; al rebre la URSS informe d'inteligencia sobre una suposta invasio directa dels Estats Units a l'illa; lo que entenien era l'unic modo de dissuadir a Estats Units d'invadir a Cuba, ademés de supondre per a les relacions sovietic-null un pas més en la Guerra Freda (en agost de 1961 s'havia construït el mur de Berlín, en febrer de 1962 s'havia produit el novelesc intercanvi de presoners conseqüencia del cas de l'avio espia U-2, i proseguia l'implicacio estatunidenc en el conflicte de Vietnam). El Che Guevara tingue una participacio activa en l'elaboracio del tractat entre Cuba i la Unio Sovietica, viajant alli a fins d'agost per a tancar-ho. El fet portaria a la nomenada crisis dels missils de Cuba que posà al món al bort d'una guerra nuclear i finalisaria en un dificultos acort entre Kennedy i Nikita Kruschev, pel qual Estats Units se compromete a no invadir Cuba i retirar els missils que tenia instalats en Turquina apuntant a la Unio Sovietica, i esta a retirar els missils cubans.
Durant la Guerra Freda, Cuba que quedà aïllada del restant dels paísos americans, sent bandejada de la OEA (esta mida fon abolida en juny de 2009), i sumament dependent de l'Unio Sovietica i el bloc comuniste. Cuba participà en vàries guerres en Asia (Yemen i Síria) i en Africa (Angola, Etiopía, Congo, Zaire, Guinea Bissau, Republica Arabiga Saharaui Democratica) a on derrotà a l'eixercit de Sudáfrica en Angola, influint en el derroque del apartheid i la lliberacio de Namíbia; també oferi soport economic, llogistic i politic a varis moviments guerrillers de Centroamérica i Sudamérica.
El Periodo Especial[editar | editar còdic]
Despuix de la caiguda de la Unio Sovietica a finals de 1991, la economia de Cuba pati una crisis, deixant-la essencialment paralisada perque les estretes bases economiques d'esta nacio se concentraven en uns pocs productes en pocs compradors. La pèrdua de casi 5 mil millons de dolars que el govern de l'URSS proveia a Cuba com ajuda, en forma d'exportacions garantisades per al mercat cuba del sucre i l'obtencio de petròleu barat, generà un impacte sever per a l'economia cubana.
En 1993 la situacio s'agravà molt mes. El comerç de Cuba disminui en un 80%, i les condicions de vida empijoraren. Aixina mateix, se disparà el numero d'immigrants cubans que buscava salvar la seua situacio economica en els Estats Units.
En 1995 se prengueren noves mides per a aliviar la situacio del país. Se fomentà l'inversio estrangera i se permeteren algunes molt llimitades formes d'iniciativa privada. Aço feu que poc a poc millorase alguna cosa l'economia cubana.
En 1998 el Papa Joan Pau II feu una visita a Cuba, en la qual se demanà alguna cosa més de flexibilitat a la societat cubana, aixina com al restant del mon, demanant apertura d'abdos parts.
A partir de la segona part dels noranta, la situacio del país s'estabilisà, en gran part degut a les divises rebudes pel turisme i per les remeses dels immigrants. Per a aquella epoca, Cuba tenia una casi normal relacio economica en la majoria dels paísos latinoamericanos, i les seues relacions en l'Unio Europea (que començà a proveir-la d'ajuda i prestams) havien millorat. Chinenca també emergi com una nova font d'ajuda i soport, a pesar de que Cuba s'havia aliat en els sovietics durant la divisió chinenca-sovietica dels anys xixanta.
No obstant, en octubre de 2004 el govern cuba anuncià el fi d'esta politica: a partir de novembre els dolars NULLs no serien llegals en Cuba, pero en canvi se canviarien per pesos convertibles cubans.
Sigle XXI[editar | editar còdic]
A partir de l'aplegada de Hugo Chávez al poder en Veneçuela s'establix una aliança estrategica entre els dos paísos en els sectors economic i politic, que més tart desencadenaria el naiximent del ALBA, organisme que ha causat un major desagarre de l'economia nacional.
Actualment mante estretes relacions politiques en Chinenca, Russia, Mexic, Veneçuela, Argentina, Bolívia, Brasil, Equador, Nicaragua, Espanya, entre atres paísos.
Cuba expandix la seua influencia a paísos del món sancer enviant medics, medicines i professionals de tot tipo. El pla d'alfabetización cuba Yo sí puc s'aplica en varis paísos d'America Llatina. A arraïl de la catastrofa provocada pel Huraca Katrina en l'any 2005, Cuba oferi enviar una brigada de medics internacionalistes em les zones danyades dels Estats Units, oferta que fon rebujada pel govern estatunidenc per considerar-la "innecessària i oportuniste". Cuba mante relacions comercials fonamentalment en Espanya, Canadà, Italia, Chinenca, Russia i Veneçuela. Pertanye al ALBA, lo que la convertix en socia comercial, cooperativa i solidaria de Bolívia, Veneçuela, Equador, Nicaragua, Dominica, Sant Vicent i Les Granadines i Fondaries.
En l'any 2006 Fidel Castre cedi la presidencia (de forma provisional degut al seu estat de salut) al seu germa i per llavors vicepresidente Raúl Castre. A començaments de 2008 Raúl fon finalment elegit pel parlament com nou president, despuix de la renuncia definitiva de Fidel. Aço fon vist per alguns sectors com un traspas de poder hereditari i antidemocrático, a pesar de que se compliren les regles que establix la Constitucio. No obstant atres estan esperançats per la nomenada "transformacio socialista" promoguda per Raúl Castre, a on s'iniciaren una série de reformes encara molt incipients per a democratisar la vida en l'illa. Aço ha inclós el recomençament del dialec polític en l'Unió Europea i les esperances d'atre en el nou president estatunidenc Barack Obama, que ha promes un dialec "sense precondiciones en els enemics d'Estats Units", per supost Cuba inclosa.
La política exterior del nou govern cuba ha segut definida com ¨exitosa¨, pels més diversos analistes. Gracies a l'aument de paísos membres latinoamericanos que recolzen el reingres de Cuba en la OEA, finalment fon aprovada a començaments de juny de 2009 la possibilitat de que tornase a entrar en l'organisacio, de la que fon bandejada en 1962, encara que el govern cuba ha ratificat que no es el seu desig tornar a una organisació que califica de "vetusta" i "despuixtigiada". Les relacions estrategiques en grans potencies com Rússiai Chinenca s'han vist enfortides.
En 2008 Cuba entra oficialment al Grup de Riu, lo que posa punt final a l'aïllament de l'illa caribeña del restant del continent. En març de 2009, Costa Rica anuncià el restabliment de relacions diplomatiques en L'Havana; despuix del triumfo de Mauricio Funes, candidat elegit en comicis electorals en El Salvador, se donà a conéixer com part del seu programa el restabliment de les relacions en el govern de L'Havana, d'esta manera Cuba conte en l'espales de tots els paísos de l'area, i aislando la politica unilateral del govern estatunidenc.
En el dia d'apertura de la V Capdamunt de les Américas, celebrada en Port Espanya, el president estatunidenc Barack Obama, en mig de pressions dels seus pars latinoamericanos, encapçalats pel brasiler ¨Lula¨, reconegué que l'embargament economic a Cuba ha segut un fracàs a lo llarc dels 47 anys que s'ha aplicat i que està preparat per a que la seua administració junta en el govern cuba s'involucren en una ampla gama d'assunts en els que inclogue drets humans, llibertat d'expressio, reformes democratiques, drogues i assunts economics. Aço despuix de que dies abans alçara algunes restriccions a ciutadans d'EU en familiars en Cuba, com la de viajar a l'illa o la remesa de remeses i oferí "buscar un nou començament en Cuba". El dialec escomençà en el sí de Cuba a una proposta feta per Obama, per a escomençar les conversacions en respecte a la migracio illegal i el trafic de drogues.
En març de 2009, en mig d'una reestructuración ministerial de més llarc alcanç, foren destituits dels seus carrecs el vicepresidente Carles Lage Dávila i el canciller Felip Pérez Roc, representants de la generacio intermija, acusats d'ambicio de poder i desllealtat a la Revolucio. A nivell internacional, en la XXXIX Assamblea de la Organisacio dels Estats Americans desenrollada en Sant Pere Sula a principis del més de juny, fon anulada la resolucio del 31 de giner de 1962 emesa per este organisme, que suspengue a este país com membre de l'entitat.
A amijanats d'abril de 2010 en el VI congrés del governant Partit Comuniste Cuba (PCC) aprovà 313 reformes economiques els quals inclouen permetre viages de turisme a l'estranger i la compra-venda d'autos i vivendes, una major autonomia a les empreses estatals i mesures per a impulsar les inversions estrangeres, l'eliminació de la doble circulacio monetaria,l'alçament de les restriccions per a que els particulars puguen establir chicotets negocis i conrear terres per conte pròpia[26][27]
Estat[editar | editar còdic]
Forma de govern[editar | editar còdic]
Des del triumfo de la Revolucio Cubana (1959), el sistema politic de Cuba ha segut el d'una democracia popular; es dir un estat socialiste convencional, en una socialisacio (estatización i en ocasions, cooperativización) dels mijos de produccio. Per casi cinquanta anys, el país fon dirigit per Fidel Castre, primer com primer ministre (1959) i despuix com president del Consell d'Estat, el màxim orgue eixecutiu, i el Consell de Ministres (1976), actualment a l'envie del seu germa Raúl Castre.
L'actual Constitucio de Cuba, reformada en 2002,[28] establix que Cuba es un Estat socialiste de forma irrevocable, impedint qualsevol modificacio del regim socioeconómico. La Constitucio diu en el seu artícul 5 que
A partir de l'any 1959, les terres foren someses a dos radicals reformes agraries en les que se llimita la tinencia de terres a tres cavalleries per una sola persona que, segons la constitucio del 1976, previa autorisacio estatal, poden incorporar les seues terres unicament a cooperatives de produccio agropecuaria o vendre-les o permutar-les a l'Estat, o a cooperatives i agricultors chicotets[29] i l'autogestión dels organismes productius. No obstant, des de la crisis economica provocada pel fi del Consell d'Ajuda Mutua Economica (CAME), el govern ha promogut una apertura a l'inversio de capital estranger en condicions de privilegi front a l'inversio que pogueren fer els cubans. Les inversions de l'exterior són permeses sempre que el capital estranger no siga més del 49 per cent del capital invertit en una industria.
Les forces opositores al govern cuba argumenten que una de les raons de la permanencia en el poder de Castre des de 1959 se deu a la combinacio d'un sistema de partit unic —segons l'articul 5 de la Constitucio de la Republica de Cuba de 1976, el Partit Comuniste de Cuba es definit la "força dirigent superior de la societat i de l'Estat"— en l'impossibilitat de promoure organisacions opositores, en referencia a l'articul 62 de la Constitucio vigent que establix:
El sistema de govern cuba ha segut acusat de violar els drets humans.[30]
Poders de l'Estat[editar | editar còdic]
El parlament unicameral cuba, la Assamblea Nacional del Poder Popular, es l'orgue suprem del poder de l'Estat. Te la potestat constituent i llegislativa, aixina com l'atribucio de triar als membres dels orguens eixecutius, judicials i complementaris d'instancia superior. Està integrada en l'actualitat per 609 diputats, proposts per una Comissio Nacional de Candidatures d'entre els delegats municipals (50%) i atres persones en reconegut prestigi politic, economic, social o cultural (50%). Esta candidatura es ratificada o rebujada pel poble en les eleccions generals que tenen lloc cada cinc anys, considerant-se ratificat cada candidat que cuente en el 50% dels vots valits. Els diputats representen directament als ciutadans dels municipis pels que han segut postulats. Estos no estan agrupats per partits polítics, al ser Cuba un sistema unipartidista, encara que la seua ampla majoria milita en el Partit Comuniste de Cuba. El parlament cuba te una escasa activitat plenaria, apenes sis dies per cada any. El restant del temps treballa en comissions permanents o temporals.
El Consell d'Estat (elegit pel parlament) es l'orgue superior que representa al parlament entre cada un de les seues periodos plenaris de sessions. Te la condicio de jefatura colegiada de l'Estat i està compost pel seu President (Cap d'Estat i de Govern), un Primer Vicepresidente (que ho es també del Govern), cinc vicepresidentes, un Secretari i vintitres membres. Este orgue te potestat llegislativa plena, a través de decrets-lleis que deuen ser ratificats pel parlament.
El govern cuba, colegiat en el Consell de Ministres es qui ostenta les funcions eixecutives. Els seus membres són elegits pel parlament o pel Consell d'Estat, per temps indefinit i individualment (encara que en determinades dates s'han efectuat renovacions majoritaries, l'ultima el 2 de març de 2009). Està integrat pel President i el Primer Vicepresidente del Consell d'Estat, per un numero indeterminat de vicepresidentes (actualment 6), que poden ser o no ministres, el seu Secretari, el restant dels ministres i els presidents d'atres entitats en ranc de ministeri. El govern cuba sesiona en ple o selectivament en caracter semanal.
Els atres orguens superiors són el Tribunal Suprem Popular, que encapçala el cos judicial únic de la nacio, la Fiscalia General de la Republica, com garant de la llegalitat dels ciutadans i institucions, i la Contraloría General de la Republica, que eixercix de màxim orgue auditor de l'economia i les finances de l'Estat.
Simbologia[editar | editar còdic]
Segons la llei 452 de Símbols Nacionals, promulgada en la Ciutat de L'Havana, el 27 de decembre de 1983, són símbols nacionals:
- La Bandera, issada per primera volta per Narcizo López el 19 de maig de 1850 en Cárdenas, Matances. Proclamada com l'ensenya nacional el 11 d'abril de 1869.
- El Escut nacional cuba, nomenat també el Escut de la Palma Real, creat en 1849.
- La Bayamesa (Himne de Bayamo), himne nacional. Interpretat publicament per primera volta el 11 de juny de 1868.
Organisacio politica-administrativa[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Organisacio politica-administrativa de Cuba.
A lo llarc de la seua història Cuba ha tengut diferents estructures politic-administratives. A partir de 1976, a tenor en l'aprovacio d'una nova Constitucio, adoptà una nova Divisió Politica-Administrativa que estructurà l'espai geografic de l'archipelec cuba en 14 provincies i un municipi especial. A la seua volta les provincies foren dividides en municipis sumant estos la cantitat de 169. El 1 d'agost de 2010, l'Assamblea Nacional aprovà una modificacio la segmentacio de la Provincia de L'Havana en dos noves provincies quedant dividit el país en 15 provincies i un municipi especial, contant a partir de llavors en 168 municipis. Els canvis entraren en vigor a partir del 1 de giner de 2011.
|
| |
| |
Sistema electoral[editar | editar còdic]
En octubre de 1992, el Parlament cuba aprovà per unanimitat una nova Llei Electoral que, per primera volta, establi el vot directe i secret en les eleccions provincials i nacionals. La decisio de modificar la Constitucio aprovada en referendum en 1976 per a triar pel vot directe, universal, secret i voluntari de la poblacio als membres del Parlament i les Assamblees Provincials del Poder Popular fon sugerida en l'IV Congrés del Partit Comuniste celebrat en octubre de 1991; es dir, en la difícil conjuntura economica que vivia l'illa despuix de la desarticulacio de la Unio Sovietica i el camp socialiste europeu.
El procés electoral està compassat en la llei electoral.[31] Els candidats a Delegats a les Assamblees Municipals del Poder Popular no són elegits per partits sino mediant assamblees de cada barri o circumscripcio electoral, a on qualsevol ciutada pot propondre als seus candidats (baix el sistema d'una democracia sense partits). En l'assamblea s'expliquen les qualitats de les persones propostes, i en una votacio a ma rastollada dels veïns se decidix per majoria les candidatures finals.[32] Per a aquells ciutadans elegits la campanya electoral parrandona la publicacio d'una breu biografia i la seua foto. En les eleccions poden votar tots els ciutadans majors de 16 anys. El reconte dels vots es public, per lo que pot ser observat per qualsevol ciutada, ya siga cuba o estranger.[33][34]
Despuix de l'eleccio a ma rastollada dels delegats de base estos deuen, des de la reforma de 1992, ser aprovats pel vot secret dels electors, per a formar les Assamblees Municipals. Este requisit també s'aplica a les Assamblees Provincials i a l'Assamblea Nacional, pero per a estes cambras les precandidaturas són presentades per les Comissions de Candidatures,[35] integrades per organisacions de masses, tals com els Comites per a la Defensa de la Revolucio i el Central de Faeners de Cuba.[36] Les candidatures que presenten estes comissions deuen contindre un 50% de delegats de base, mentres que el restant són personalitats de la ciencia, la cultura, faeners destacats, atletas d'alt rendiment, estudiants destacats, dirigents de sectors clau de l'economia nacional i els servicis, entre atres.[37]
En les bolletes per a triar els Diputats a l'Assamblea Nacional hi ha una casella especial que permet votar per tots els candidats d'una volta, i són elegits tots aquells candidats en més de la mitat dels vots. Esta última manera de votar es promoguda pel govern cuba, qui diu que ella constituïx una mostra d'unitat front al govern d'Estats Units. Ademés eixa possibilitat es una mostra de que les decisions deuen ser colegiades entre persones de diferents procedencies socials i pensaments.[38][39]
Les critiques a la credibilitat democratica de les eleccions cubanes se referixen tant al particular regim de llibertats politiques en que se desenrollen –prohibición de qualsevol partit politic excepte el comuniste, de qualsevol propaganda considerada antirrevolucionaria, monopoli estatal de tots els mijos de comunicacio, etc.– com al sistema electoral mateix.
En quant a este, s'objecta en primer lloc el método de designacio de candidats: el método de ma rastollada per als candidats a delegats de base perque supon segons els critics un element coactiu; i el de la designacio directa per part de les Comissions de Candidatura dels candidats a representants provincials i nacionals perque se qüestiona l'independència i representatividad d'estes, a l'estar constituïdes per representants d'unes organisacions de masses presuntament dominades pel Partit Comuniste, que aixina s'asseguraria d'antemano l'adhesio de les assamblees[40]
Per atra part, l'eleccio per votacio secreta dels candidats te la caracteristica de que el numero de representants a triar es el mateix que el de candidats, per lo que no constituiria una verdadera eleccio sino un referendo.[40]
Atres critiques se referixen a la pressio per al eixercici del vot, cuya omissio implicaria perdre possibilitats per a trobar treball o perdre la plaça en l'universitat.,[41] aixina com la poca relevancia de l'Assamblea Nacional en sí i dels delegats individuals.[42]
En febrer de 1993 se celebraren les primeres eleccions d'este tipo. A estes estaven convocats set millons i mig de cubans, dels quals votà un 97%. Els grups opositors interns cridaren a votar en blanc o nul com fòrmula de rebuge al govern de Castre, esperant obtindre més d'un 30% de vot nul o blanc, pero obtenint soles un 10% cita requerida. La presencia policial en les urnes fon discreta, unicament se contà en la vigilancia d'escolars.Plantilla:Afegir referencies Fidel Castre era un dels 582 candidats a diputats que, en candidatures tancades, se somete al vot directe i secret dels ciutadans, junt en 1190 delegats a les 14 Assamblees Provincials. Fidel Castre votà en la província oriental de Santiago de Cuba, per un de cuyos distrits era candidat a diputat. En els anys posteriors, foren chiquets de l'Unio de Pioners els que custodiaven les urnes.[34]
En les eleccions llegislatives de 2008, Fidel i Raúl Castre foren electes diputats per a la Assamblea Nacional per més del 98% dels vots.[43]
Forces Armades i Defensa[editar | editar còdic]
L'organisme encarregat de la defensa del país són les Forces Armades Revolucionaries. Castre ha esgrimit el perill d'una agressió militar per a mantindre unes Forces Armades que són unes de les més grans, en relacio a la poblacio total del país, i més preparades d'America Llatina, puix Cuba ha segut victima d'innumerables actes calificats pel seu govern com terroristes i per l'oposicio de lluita contra una dictadura, encara que lo cert es que estos actes han costat vides humanes, com fon la del turiste italia Fabi Doni Celmo. Ademés d'incontables danys materials fonamentalment en el sector del turisme.[44]
Tot jove cuba te l'obligacio llegal de complir el Servici Militar Actiu durant un o dos anys, depenent de si ha conseguit matricular-se o no en un centre d'educacio superior. El servici militar femeni es voluntari.
En la desaparicio del nomenat camp o bloc socialiste o comuniste, la defensa del país se vio afectada per la tall de suministrament d'armes i en això el deterior de la defensa. Davant estes circumstancies s'han creat alguns mijos importants de combat en senzilles industries del país, com bucs chicotets de guerra, carros artillats i fusils. Cada volta més els alts mandos militars cubans s'involucren en activitats empresarials tal i com succei en Rússiadespuix del comunisme.[45]
Relacions internacionals[editar | editar còdic]
A arraïl de l'empresonament de casi un centenar d'opositors, i el fusilament de tres seqüestradors d'una llosa de passagers durant la primera mitat de l'any 2003 per a emigrar cap als Estats Units, la Unio Europea firmà una resolucio que redui drasticament el nivell de les relacions diplomatiques en Cuba. El govern cuba, en resposta, eliminà els contactes diplomatics en l'Unio Europea, fins que, a principis del 2005 i a proposta del govern espanyol, els reprengue.
Actualment, el govern de Cuba mante estretes relacions en Chinenca, Veneçuela, Bolívia, Equador i en general America Llatina i les represes relacions en Europa principalment en Espanya. Seguix perdent mils de millons anualment pel bloqueig economic, financer i comercial que soste el govern d'EE. UU. des de 1959. Cuba recolza incondicionalment a paísos de Latinoamérica i ha ajudat a paísos en desastres com el terremot de Pakistán, el tsunami de Indonèsia i molts atres paísos que ha solicitat ajuda humanitaria enviant brigades mediques, aliments i atres recursos per al benefici dels més necessitats.
La politica exterior de Cuba s'adherix oficialment als principis basics del Dret Internacional: el respecte a la sobirania, l'independència i l'integritat territorial dels Estats; l'autodeterminación dels pobles; l'igualtat dels Estats i els pobles; el rebuge a l'injerencia en els assunts interns d'atres Estats; el dret a la cooperacio internacional en benefici i interés mutu i equitatiu; les relacions pacifiques entre els Estats, i demes preceptes consagrats en la Carta de les Nacions Unides. D'acort al govern cuba, la base de la politica exterior cubana són l'internacionalisme, l'antiimperialismo, la solidaritat i l'unitat entre els paísos del Tercer Mon.
El govern de Cuba condena tota practica hegemonista, injerencista i discriminatoria en les relacions internacionals, aixina com l'amenaça o l'us de la força, l'adopcio de mides coercitives unilaterals, l'agressio i qualsevol forma de terrorisme, incloent el terrorisme d'Estat.
Cuba te relacions diplomatiques en 180 paísos. Dispon de 143 missions diplomatiques en 116 paísos, d'elles, 113 embaixades, 1 Seccio d'Interesses, 2 Consulats Generals, 19 Consulats, 4 Oficines Diplomatiques i 4 representacions davant Organismes Multilaterales.
Economia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Economia de Cuba.
Des de l'any 1962, el sistema politic-economic de Cuba ha segut unipartidista i estatalista, identificat en el marxisme-leninismo. De fet, la majoria dels mijos de produccio estan baix el control directe del govern aixina com la força de treball. El percentage de faeners empleats pel sector public caigue d'un 91% en 1981 a un 76% en l'any 2000.[46] Des dels 1990s, existix un moviment cap a més oficis en el sector privat. Les inversions del capital estranger requerixen l'aprovacio del govern. El 85,2% de la poblacio en edat laboral te nivell mig superior, i el 30% son professionals i tecnics, d'ells el 61,3% son dones.[47] A partir de juny de 2009 se permete el pluriempleo per a palejar la crisis mundial i el envelliment poblacional.[48]
La caiguda de la Unio Sovietica, el principal subministrador i mercat de Cuba, inaugurà el Periodo Especial. Per a superar la crisis, causada pel fi de la CAME, el govern promogue l'inversio de capital estranger, firmant acorts en paísos com Chinenca, Italia, Canadà i Veneçuela, entre atres.
Des d'amijanats del 2005, l'economia cubana actual enfronta a un procés de recuperacio deguda a les seques i els huracans, que han provocat danys als cultius d'exportacio i de consum nacional, el racionament energético. Respecte al consum d'electricitat, Cuba ha portat la revolucio energetica, aixina nomenada pel govern per a promoure la necessitat de l'aforro, nous mijos d'obtencio d'energia i concientizar al poble cuba. El PIB creció a partir d'eixe any de manera accelerada alcançant:
En 2013 com part de les reformes economiques portades avant pel govern de Raúl Castre, la força laboral de 5,1 millons de persones està empleada en un 77% per institucions estatals i un 23% en activitats privades.[53]
El embargament estatunidenc sobre Cuba ha impactado a la recuperacio economica el país, segons el govern i ONG's com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, el mateix ha segut condenat abrumadoramente en 17 ocasions consecutives en la ONU.
Les monedes oficials són el Pes cuba (dividit en 100 centavos) i el Pes cuba convertible (CUC) (US$ 1,08 des d'abril de 2005). La conversio entre el CUP i el CUC està fixada en 1 CUC = 25 CUP.
Segons The World FactBook[54] en la seua edicio 2006, el Producte Intern Brut (PIB) de Cuba alcança els 45510 millons, en un creiximent real del 9,5%. Segons la mateixa font, el PIB se dividix de la següent manera:
| Exportacions a | Importacions de | ||
|---|---|---|---|
| Païs | Percentage | Païs | Percentage |
| Plantilla:NLD | 25,8% | Plantilla:VEUEN | 15,2% |
| Plantilla:RUS | 21,1% | Plantilla:ITA | 14,5% |
| Plantilla:VEUEN | 18,3% |  Espanya
|
13,7% |
| Plantilla:GOS | 13,3% | Plantilla:FRA | 6,5% |
| Plantilla:CHN | 10% | Plantilla:GOS | 5,7% |
| Espanya
|
6,8% | Plantilla:CHN | 5,3% |
| Atres | 4,7% | Atres | 39,1% |
- Agricultura: 5,1%
- Industria: 27,2%
- Servicis: 67,6%
La força laboral activa està composta per 4,82 millons de persones, en una baixa taxa de desocupacio (1,9%); el 78% d'esta força laboral treballa per al estat, que controla els mijos de produccio nacionals.
La balança economica es deficitaria, ya que les exportacions alcancen els 2.956 millons de dolars; mentres que les importacions ascendixen a 9.510 millons de dolars.
El deute extern ascendix a 16.620 millons en moneda convertible més 15.000-20.000 millons a Russia.[55][56]
Les principals industries son: turisme, sucre, petroleu, tabac, construccio, níquel, acer, ciment, maquinaria agricola, indústria farmaceutica. Entre les produccions agricoles destaquen: canya de sucre, tabac, citrics, cafe, arros, papas, frijoles. També es important la produccio ganadera.
Sistema de seguritat social en salut en Cuba[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Sistema Nacional de Salut (Cuba).
Tots els ciutadans cubans residents en el país tenen dret a rebre assistencia en totes les institucions de salut, la qual es gratuïta. L'Estat garantisa el dret a rebre atencio medica de la següent forma: en la prestacio de l'assistencia medica i hospitalaria gratuïta, mediant la xàrcia d'instalacions de servici medic rural, dels policlínicos, hospitals, centres profilactics i de tractament especialisat; en la prestacio d'assistencia estomatológica gratuïta; en el desenroll dels plans de divulgacio sanitaria i d'educacio per a la salut, exámenes medics periodics, vacunacio general i atres mides preventives de les malalties. En estos plans i activitats coopera tota la poblacio a través de les organisacions de masses i socials.
L'Estat cuba concedix a la dona faenera llicencia retribuida per maternitat, abans i despuix del part, i opcions laborals temporals compatibles en la seua funcio materna.
Tot cuba te acces a medics, enfermers, especialistes i medicines.[57] En l'actualitat, existixen 22 Facultats de Ciencies Mediques, distribuides per totes les provincies del país. Existixen facultats que reben soles a estudiants estrangers com l'Escola Latinoamericana de Medicina en L'Havana (ELAM) i moltes atres en tot el país que en l'actualitat implementan un nou model d'educacio baix els convenis en Veneçuela en el marc del ALBA, donant oportunitat a estudiants de baixos recursos provinents de Veneçuela, Bolívia, Fondaries i Equador estajats en residencies estudiantiles.[58][59][60]
La Salut Publica de l'illa ha guanyat el reconeiximent dels organismes mundials i regionals especialisats.[57] Cuba brinda ajuda medica a atres paísos com Bolívia, Fondaries, Veneçuela i molts atres.[61]
Cuba posseïx una de les més baixes taxes de mortalitat infantil del mon, en un index de 5,3 per cada mil naixcuts vius durant l'any 2007.[62]
Educacio[editar | editar còdic]
A l'alcançar l'independència els subsegüents governs promogueren l'educacio en Cuba. Encara que este sector mai gojà d'amples recursos se deu reconéixer que s'instaurà un sistema d'educacio primaria publica, gratuïta i obligatoria. Degut a aço, Cuba consegui nivells d'educacio satisfaents al ser comparat en el restant de paísos de l'America Llatina. Per eixemple, en l'any 1959 els nivells d'analfabetisme oscilaven entre el 8,5%,[63] el 23% o el 30%.cita requerida
En el triumfo de la Revolucio Cubana se donà un impuls fonamental al sector educacional. En 1961 s'organisà una campanya nacional d'alfabetización. Aço feu que en la practica s'erradicara l'analfabetisme en Cuba. D'igual manera, l'obligatoriedad de l'educacio s'estengue al sext grau.
En l'actualitat, l'ensenyança en Cuba es gratuïta a tots els nivells des dels centres escolars primaris, secundaris, politecnics, els bachilleres i les universitats.[64][65]
La Universitat de L'Havana es un conjunt de facultats especialisades que desenrolla l'ultim nivell educacional als estudiants que hagen conseguit obtindre-la.
Es el centre de major importancia en l'illa i el més reconegut, posseïx events, bolletins i museus.[66][67] Existixen ademés varis centres universitaris d'alt nivell i prestigi en cada una de les provincies. Les seues integrants generalment són membres de la Federacio Estudiantil Universitaria.[68][69]
En maig del 2008, Cuba figurà en primer lloc entre els paísos d'America Llatina i el Carip en l'informe sobre Educacio per a Tots realisat per la Unesco, ocupant el posat 23 en la classificació global, liderada per Noruega.[70]
Ciencia i tecnologia[editar | editar còdic]
Des de l'inici de Cuba, han existit cientifics dedicats a tals temes que han contribuit en els seus estudis al coneiximent de la naturalea en Cuba. Molts d'ells coleccionistes i biolecs que donaren les seues coleccions que ara s'exponen en els Museus d'Historia Natural d'este país. El govern de Cuba en el sigle XXI ha dedicat un major empenyorament a les ciencies com la botanica, la zoologia i la geologia. En elles se desenrollen cientifics reconeguts actualment que han fet nous guanys i investigacions. Molts d'estos temes han segut també molt coneguts entre la poblacio a través dels cursos com Universitat per a Tots de Naturalea Geologica de Cuba i boscs de Cuba. En elles mediant videos i diapositives explicades per especialistes se mostren temes tan importants de Cuba com els demes.
Cuba contà en figures ilustres de la medicina i biotecnología cuyos descobriments hui encara són aplicables. Entre ells Carles J. Finlay, que lluità contra la febra groga. En l'actualitat conte en un desenroll en este sector en centres de gran prestigi com el D'Ingenieria Genetica i Biotecnología, el d'Hemo-Derivats i el Centre d'Inmunología Molecular, tots localisats en el Pol Cientific de l'oest de L'Havana. Els quals cuentan en grans guanys en vacunes com la Pentavalente de la qual Cuba es l'unic país del Tercer Mon i segon de tot el planeta en posseir-ho nomes despuix de França, conte ademés en vacuna contra l'Hepatitis B, el tetanos i importants ensachos clinics en l'area del sarata.
Com s'ha mencionat en la sanitat cubana, Cuba se destaca enormement en este sector gracies a la dedicacio i profesionalismo dels cada volta més medics graduats. Alguns dels majors guanys estan en la biotecnología en l'elaboracio de medicaments i vacunas. Despuix del periodo especial, en l'embargament economic sobre Cuba, la mateixa escomençà a produir i perfeccionar els medicaments i vacunes en l'objectiu d'evitar la seua escassea en el país. Ademés s'aplica com mig alternatiu la medicina verda, amprada abans que els medicaments actuals. Les vacunes són distribuides com ya s'ha mencionat a la poblacio jove, gracies a productes elaborats contra malaltiaes practicament erradicades.[71]
En quant a informatica, en febrer de 2009 escomençà a desenrollar-se en Cuba una distribucio GNU/Linux creat per professors i alumnes de l'Universitat de Ciencies Informatiques.[72] S'espera que esta distribucio, nomenada Nova, reemplace paulatinament al software privatiu. També se deu recalcar que Cuba posseïx ordenadors en tots els centres educacionales, des del nivell primari fins l'universitari, en este ultim se conte en conexio a internet i intranet; per eixemple Infomed un portal d'excelent calitat de la branca de medicina.[73]
Mijos de comunicacio[editar | editar còdic]
Els mijos de comunicacio en Cuba són de titularidad publica i estan en mans de l'Estat central i dels municipis corresponents. La politica informativa la dirigix el PCC.
La radi i la televisió son propietat de l'Estat. El Institut Cuba de Radi i Televisio (ICRT) constituïx l'institucio que controla les transmissions radials i televisives.
Televisio[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Televisio de Cuba.
La televisió en Cuba està en mans de l'Estat baix la marca Televisio Cubana.
Canals d'alcanç nacional:
Adicionalment cada capital provincial i atres municipis rellevants tenen un canal de televisió d'alcanç local. Estes produïxen telenovelas, programes humoristics, serials, aventures, animats, documentals, musicals, d'actualitat i polítics, molts dels quals són de procedencia estrangera fonamentalment de Brasil, Estats Units i Espanya.[74]
Radi[editar | editar còdic]
La primera emissora que transmete en Cuba fon la 2LC de Lluïs Cases Romer, el 22 d'agost de 1922. El 10 d'octubre de 1922, la primera transmissio de la PWX, es considerada oficialment com l'inici de la radiodifusio, moment en el qual se transmete —en espanyol i en angles— un discurs inaugural del llavors president de la Republica, Alfret Zayas.
La Xarcia Nacional de la Radi en Cuba conte en 91 emissores: 1 internacional, 6 nacionals, 18 provincials, 66 municipals, aixina mateixa existixen 84 estudis municipals de radi, distribuits per tot el territori nacional.
Prensa escrita[editar | editar còdic]
El diari de major circulacio es el Granma, Orgue del Cómite Central del PCC. Ademés se destaquen semanals com els diaris provincials i les revistes jovenils. Entre els diaris cubans se troba:
Per als jóvens i chiquets se troben:
Cuba posseïx diverses rets digitals i revistes web.[75]
En Cuba se permet la publicacio d'algunes revistes a l'Iglesia Catolica i a atres denominacions cristianes, per supost tenen que ser pagades per cada iglesia, pero qualsevol ciutada pot subscriure's a elles. Aixina en L'Havana l'Iglesia Catolica publica revistes com Paraula Nova (mensual, de l'arquebisbat de l'Havana) i Espai Llaïcal (mensual), etc. En la diócesis de Pinada del Riu se publica Vitral (cada dos mesos). La Diócesis d'Holguín per la seua part "Cocuyo"; i aixina també cada Diócesis, moviment pastoral i moltes parroquies publiquen la seua pròpia revista o bolleti en temes eclesiales d'interés, instruccio religiosa i noticies de l'Iglesia. De tots els bolletins el que major alcanç te en tota la Nacio es Vida Cristiana que se publica en L'Havana, te una aparicio semanal i aplega a la totalitat dels catolics en el país. Hui dia l'Iglesia procura alcançar una major inclusio dins dels mijos de difusio com la televisió i la radi als que no te l'acces, per a un major alcanç i llibertat de la seua actuacio pastoral
Internet i noves tecnologies[editar | editar còdic]
En quant a les noves tecnologies de l'informacio, el govern cuba, en la primera década del sigle XXI, pogue aumentar el nivell informatic que posseïa, adequant-se en les noves tecnologies. Escomençà des de les universitats, fins actualment l'educacio primaria. En l'objectiu de l'ensenyança i la produccio i maniobrabilidad en bancs, botigues i industries els informatics cubans han creat software de calitat prou acceptable. Radiquen en multimèdies educatives per als nivells escolars en casi totes les assignatures, ademés de programes per a manejar l'informacio o crear-la i agilitar l'antic treball manual.
Fins ara, l'acces a Internet es a través de satelits, lo que resulta costós i llent: Per eixemple, Cuba dispon de tan soles de 65 megabits per segon per a pujar informacio i de 124 megabits per segon per a baixar o descarregar informacio. El fet de que l'illa requerixca esta conexio per satelit se deu principalment a l'embargament estatunidenc contra Cuba[76] que li impedix obtindre l'Internet per mig de cables de fibra optica com els atres paísos,[76] perjudicant l'acces per a particulars i per a organisacions internacionals, com IFLA,[77] Amnesty International,[78] Freedom House,[79] Reporters sense fronteres[80] u Open Net Initiative.[81]
En Cuba existia fins 2008 un numero molt llimitat de 190.000 usuaris privats d'Internet. La majoria d'estos usuaris privats de Internet eren medics, el seu proveïdor es el Ministeri de Salut Publica (Infomed) i en la seua majoria soles tenen acces a llocs del domini local (.cu) i a llocs d'atres dominis generalment de temes relacionats en la medicina i per a uss d'investigacio.
En 2009 el govern permet el lliure accés a Internet en les oficines de correus.[82] Cuba conte en 1351 dominis registrats (.cu) i 2500 llocs Web, d'ells, 135 pertanyents als mijos de prensa. Existixen ademés alguns proveïdors que oferixen conexions a Internet per a estrangers residents en l'illa.
Recentment, el govern de Raúl Castre també ha alçat les restriccions als ciutadans en materia de comunicacions i ha permes la tinencia de computadoras, DVD, celulars, etc.[83] Paralelament, el govern cuba firmà un acort en Veneçuela per a llançar un cable submari de fibra optica des de La Guaira que permeta a Cuba i a atres paísos[84] (Jamaica, Haití i Trinitat i Tobago) dispondre d'Internet d'alta velocitat per a 2010.[76]
En juliol de 2008, el govern d'EE.UU., mediant la seua Oficina d'Interesses en L'Havana, declarà que oferia a Cuba la possibilitat de conectar-se a Internet mediant les seues companyies.[85] L'embargament economic prohibía a Cuba l'acces als cables submarins que passen a soles 32 quilometros del maleco.
Drets humans[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Drets Humans en Cuba.
Plantilla:Estatus-HRC-país Cuba es membre fundador del Consell de Drets Humans de la Organisacio de les Nacions Unides, sent elegida per a la vicepresidencia del mateix en 2010.[86] Ademés te un dels majors IDH del continent.cita requerida
L'incompliment al respecte i defensa dels drets humans proclamat en la firma d'estos acorts, no obstant, ha segut denunciat per orguens internacionals i la dissidencia cubana.[87][88][89][90][91]
Demografia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Demografia de Cuba.
Segons senyes de l'ultim cens, la poblacio resident en l'illa en l'any 2002 fon de 11.177.743 habitants, dels quals 50,03% eren dones i 49,97% hòmens.[92] En 2009, Cuba te una poblacio de 11.242.621 habitants segons l'Oficina Nacional d'Estadístiques (O.N.I.), organisme estatal encarregat de portar les senyes demografiques cubans.[93] Se tracta del país més poblat del Carip insular, la seua densitat de poblacio es de 102,3 hab/km2. L'edat promig dels cubans es de 35,1 anys,[94] i el 16,3% de la poblacio sobrepassa els 60 anys d'edat (2007).[95] La esperança de vida promig es de 78 anys, una de les més elevades de America Llatina.[93]
Etnografia[editar | editar còdic]
| Grup % | 1899 | 1907 | 1919 | 1931 | 1943 | 1953 | 1981 | 2002 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Blancs | 66.9 | 69.7 | 72.2 | 72.1 | 74.3 | 72.8 | 66.0 | 65.05 |
| Negres | 14.9 | 13.4 | 11.2 | 11.0 | 9.7 | 12.4 | 12.0 | 10.08 |
| Mulats | 17.2 | 16.3 | 16.0 | 16.2 | 15.6 | 14.5 | 21.9 | 24.86 |
| Asiatics | 1.0 | 0.6 | 0.6 | 0.7 | 0.4 | 0.3 | 0.1 | 1.0 |
Cuba es una societat multirracial en forts orígenes en la peninsula Iberica i en el continent africa. En Cuba està present d'igual forma una gran comunitat de l'antic espai post sovietic, aixina com chinencs també.
Entre els problemes insuficientment resolts estan el baix percentage que els negres representen en sectors de l'economia emergent, i la seua baix acces d'ells a les remeses que s'envien des de l'exterior, degut a la composicio etnica de l'emigracio cubana.
Principals centres urbans[editar | editar còdic]
-L'Havana: ubicada en l'extrem occidental de l'illa. Principal pol cultural i economic. Ciutat cosmopolita de 2,2 millons d'habitants.
-Santiago de Cuba: ubicada en l'extrem sur-oriental de l'illa. Segona ciutat del país en importancia economica, cultural i demografica. 430.000 habitants.
-Camagüey: centre-orient. Ciutat cuyo centre historic es Patrimoni de l'Humanitat. 330.000 habitants.
-Holguín: nort-orient: Ciutat de 280.000 habitants, en plages d'arenes blanques i aigües calides com Guardalavaca, Pesquero, Plaja Esmeralda i atres més que són de gran interés turistic.
Migracio[editar | editar còdic]
Uns dos millons i mig de cubans viuen actualment en l'estranger. Cuba, que era receptora d'immigrants fins 1958, te casi el 20% de la seua poblacio fora de l'illa per motius personals, polítics i economics entre atres. Els principals destins són Estats Units, Port Ric, Espanya, Alemanya, Russia, Veneçuela, Mexic, Canadà, Bahamas, Illa Caima, etc.cita requerida
La Llei de migracio cubana requerix que els ciutadans cubans obtinguen del Ministeri de l'Interior un permis tant per a l'entrada com per a l'eixida del territori nacional.[99]
Religio[editar | editar còdic]
La religio predominant es el Cristianisme catolic romà, pero també se toleren diferents denominacions protestants tals com els evangelics, adventistas, testics de Jehová, metodistes, presbiterians, etc. Paralelament la santería, o regla de huit, s'ha establit com religio reconeguda.
La Iglesia Catolica aplegà a Cuba en els primers conquistadors i fon la de major expansio. La majoria dels cubans han segut batejats, encara que la participacio activa es molt menor. Numerosos són els temples catolics als llarc del país, en la Capital: la Seu de L'Havana, l'Iglesia del Sagrat Cor (jesuïta), l'Iglesia del Carme (Carmelites), l'Iglesia de l'Espirit Sant, la de la Verge de Regla, la de Sant Llazer en el RacoSant Llazer (Cuba), l'Iglesia de la Caritat del Coure en L'Havana i el Santuari-Basilica de la Verge de la Caritat del Coure en la província de Santiago de Cuba, per nomes mencionar unes poques. L'Iglesia de Remeis en una joya de l'art barroc, en un retaule chapat en or.
Despuix del nomenament d'un verdanc (Jaume Ortega) i la visita del Papa Joan Pau II, s'ha produit una apertura dels mijos de comunicacio, se declarà feriat el 25 de decembre i s'han autorisat provessons durant la Semana Santa i la festa de la Verge de la Caritat del Coure el 8 de setembre.
A conseqüencia de la tracta esclavista prolongada per varis sigles, durant l'etapa colonial s'introduiren en Cuba diverses manifestacions religioses, d'acort en els diferents pobles que aplegaren des d'Àfrica en el trascolament d'hòmens. Des de llavors, lo hispa i lo africa constituïxen els dos troncs etnoculturales principals de la nacionalitat cubana, en la que també coincidixen atres cultures (caribeña, estatunidenc, chinenca i del restant d'Europa), en un complex procés de transculturación i entravessament, que ha portat com conseqüencia una composicio sui géneris.
Derivada de la cultura yoruba se generà la nomenada Regla de Huit, popularment coneguda com santería, que te com centre de cult a un panteo de deïtats (orishas), cada un d'ells investit en diferents mits, atributs i poders. Entre els més importants estan: Olofin, Olorun i Oloddumare, com poders suprems i Changó, Yemayá, Obatalá, Ochún i Elegguá (entre atres), més propencs als creents. En Cuba el cult als orishas africans integrà les diferents deïtats de les regions d'a on procedien els esclaus en un cos religios unic, La Regla de Huit. Les persones que practiquen la santería se les flama santers, els sacerdots de la religio (babalaos) també estan les santeres quins no poden tindre un ranc més alt com la sacerdocía. La forma més sistematisada i complexa d'esta expressio està en el cult a Ifá - deïtat cuyo atribut principal es l'endevinament -, sostengut per les maximes autoritats sacerdotals, els Babalawos.
Derivada d'expressions dels pobles subordinats al Regne del Congo, en Cuba se practica la nomenada Regla Conga, Pal Mont o Pal Mayombe, conjunt de formes religioses que se centren en el cult a les forces naturals. Donat que no s'han trobat calcigades de les mateixes en Africa, molts investigadors han aplegat a la conclusio que se gestà en l'illa, a on te gran força.
| Data | Nom en castella |
|---|---|
| 1 de giner | Dia de la Lliberacio. Aniversari del triumfo de la Revolucio |
| 1 de maig | Dia Internacional dels Treballadors |
| 26 de juliol | Dia de la Rebelia Nacional. Aniversari a l'assalt del quarter Moncada |
| 10 d'octubre | Inici de les guerres d'independència |
| 25 de decembre | Nadal |
Atra expressio d'orige africa, localisada en la zona occidental del país, es l'agrupacio secreta masculina Abakuá, també coneguda com ñañiguismo, sorgida a principis del siglo XX. En les societats abakuá s'han creat estructures que comprenen varis grups locals. Existixen temples centenaris en Cienfuegos, Palmira, i en varis pobles de Matances i L'Havana, que unen en families a grans grups de sacerdots, i més recentment se creó l'Associacio Cultural Yoruba de Cuba, que agrupa un numero determinat de babalawos o santers del cult ifá.
Atra expressio religiosa difosa en la societat cubana ho constituïx el espiritisme, sorgit en Estats Units i sistematisat en Europa, com versio religiosa del pragmatisme estatunidenc i de l'empirisme filosofic. Aplegà a Cuba a amijanats del siglo XX i escomençà a diversificar-se en vàries vertents, barrejades en elements de les religions d'orige africa i del cristianisme, i en una marcada referencia a lo quotidia.
També se practica el cristianisme protestant, el qual aplegà al país en relatiu retardament, obstaculisat per disposicions colonials que protegien a l'Iglesia Catolica. Esta professio de fa s'establi en l'illa a lo llarc dels primers cinquanta anys de republica, en soport de les juntes missioneres NULLes, d'a on procedix el protestantisme cuba, reproduint-se la diversitat de denominacions tipiques de la societat estatunidenca.
Atres practiques religioses practicades són el judaisme, entre persones pertanyents a la comunitat hebrea la qual conte en vàries sinagogues. Agrupacions de tall filosofica-religios-orientaliste, com la Societat Teosofica i la comunitat bahá'í aixina com grups minoritaris de yoga, budisme, confucianismo. La maçoneria cubana conte en més de 29.000 integrants, inscrits en 314 llogies repartides per tot el territori nacional.[100]
Cultura[editar | editar còdic]
Musica i danses[editar | editar còdic]
Entre els generos tradicionals se troba el son cuba i guaguancó. En el siglo XX se popularisaren atres ritmes molt ballables. Entre ells el chachachá, el mambo, la guaracha i el danzón. Hui en dia la guaracha cubana es coneguda en tot el món en el nom de salsa originada en els EE. UU. lloc precis New York per l'immigracio dels distints musics de tota Latinoamérica. En l'actualitat se ballen encara molts d'estos ritmes i se practiquen en les cases de cultura. Entre els més ballats actualment estan la conga i la roda de cassino, aixina com la timba. En l'actualitat no nomes en Latinoamérica sino en el món sancer.
Deports[editar | editar còdic]
Cuba se destaca en deports com el béisbol, boxeig, judo, atletisme i voleibol. Aço ultim ho demostrà en els ultims jocs panamericans en un bonegat joc que finalisà en la seua victoria contra Brasil. Cuba també es un país molt bo en el lanzamiento de javalina, tenint un 5 posat en els jocs olimpics del 2008. En alçament de peses Yohandriz Hernández conseguix carregar 215 kilogramos en els passats jocs olimpics de Beijing del 2008. Cuba consegui quedar com subcampeón Mundial en el primer Classic Mundial de Béisbol de l'any 2006, la competencia de maxima categoria en eixe deport.
Lliteratura[editar | editar còdic]
Plantilla:Vt La lliteratura de parla hispana en el territori cuba, s'inicia en la conquista i colonisacio espanyola. Els conquistadors portaven conseguixc cronistes que redactaven i descrivien tots els acontenyiments importants, encara que en punt de vista espanyols i per a un public llector espanyol. El més important croniste que aplegà a Cuba en el sigle XVI fon Fray Bertomeu de Les Cases autor, entre atres obres, de “Historia de les Indies”.
Arquitectura[editar | editar còdic]
L'arquitectura en Cuba se vio manifestada principalment en l'etapa colonial. En ella se portà la cultura d'Espanya en la seua influencia barroca. Les primeres viles eren constituïdes per una iglesia rodejada de les diverses cases.cita requerida Estes cases tenien un pati interior o central i estaven cobertes de reixes. Existixen magnifiques construccions religioses com el convent de Sant Francesc de L'Havana. Ademés per a la defensa se feren grans forts prevenint l'atac de pirates i bucaners. En l'etapa republicana se construiren grans edificis com El Capitoli, calcat a image del de Washington, i atres grans edificis com el Focsa i l'Havana Hilton posteriorment Havana Lliure.
Despuix del triumfo de la Revolucio l'arquitectura pati una forta influencia sovietica en la seua obsessio per la simetria i l'aforro de l'espai i se construiren barris sancers a l'estil dels barris obrers de Moscou o Minsk. Al caure el mur de Berlín l'arquitectura rebe corrents més diverses i se produi el boom dels hotels 5 estreles d'impressionants fachades de vidre i acer a l'estil dels moderns rascacielos de Manhattan o d'atres metropolis latinoamericanas com Mexic, D. F. o Caracas. També s'ha portat a veta un procés de restauracio de l'añejo centre historic de la ciutat que conte en grans baluarts arquitectonics de totes les corrents i tendencies des del barroc fins l'art eclectic.
Pintura[editar | editar còdic]
La pintura de Cuba escomença a destacar a inicis del sigle XX. Entre els principals pintors se troben Wilfredo Lam, qui te obres seues expostes en el Museu d'Art Modern de Nova York i en el Museu Regina Sofía de Madrit, René Portocarrero, Amelia Peláez i Carles Enríquez. Entre els pintors actuals d'importancia estan Tomás Sánchez, Humberto Jesus Castre Garcia, Josep Bedia, Artur Conca, Nelson Domínguez, Roberto Fabelo i Alexis Leyva (Kcho).
Cine i teatre[editar | editar còdic]
Cuba ha fet despuix del triumfo revolucionari un cine en escasos recursos pero molt reconegut i mereix una mencio. Entre els films del sigle XX se troben La Mort d'un Burocrata, Memories del Subdesarrollo, Cecilia, Llucia, Fraula i Chocolate (Nominada als premis Oscar en 1994) i La Bella de l'Alhambra. Entre els films recents i amplament reconeguts se troba L'Edat de la Pesseta, Viva Cuba i Madrigal. Molts dels quals han resultat nominats als premis Goya i al festival de Cannes, inclús en guanyadors.cita requerida
Gastronomia[editar | editar còdic]
La gastronomia de Cuba es una fusio de cuines espanyoles, africanes i del Carip. Les receptes cubanes compartixen les sabuderies de la combinacio entre les especias i les tècniques combinades de la cuina espanyola i africana, en unes certes influencies caribeñas en especias i tasts. Existixen influencies dels esclaus africans que conreaven, en la seua majoria canya de sucre en les plantacions, mentres que en les ciutats constituiren generalment una minoria. Les plantacions de tabac foren habitàdes principalment per llauradors espanyols pobres, sobre tot de les Canaries. La part de l'este de l'illa també rebe cantitats masivas d'immigrants francesos, haitians i del Carip, principalment durant la revolucio haitiana; aixina com faeners estacionals per a la collita de la canya de sucre, sobre tot espanyols, durant els anys 50. Aço implicà que la cuina cubana se convertira en alguna cosa localment tradicional.
Entre els plats més menjats estan el arros, les viandes (principalment el banana), les llegumes i la carn de porc. Entre els plats tipics se troba el congrí, elaborat en un caldo de frijoles i arros. Estan els tamales (el dacsa es un plat des dels aborigens cubans en l'encara menjat casabe) i tostons i borriols realisades en bananes vianda. En les festes lo més codiciat i amprat es el tipic porc rostit en vara a foc llent.[101]
Artesania[editar | editar còdic]
En Cuba, els artesans en gran nivell en les seues obres s'agrupen com membres de l'Associació Cubana d'Artesans Artistes (ACAA)[102] en el qual cas reben un carnet d'acort a la seua manifestació i aprovació de l'eixecutiu nacional, integrat per destacats artesans i artistes de la plàstica cubana. D'esta forma queda garantisat la comercialisació i promoció de les seues obres a través d'Institucions Culturals, com el Fondo Cuba de Bens Culturals,[103] que organisen i promouen events dins del país i en l'exterior. Estos artesans laboren de forma independent en les seues propis tallers i són recolzats per la direcció política i econòmica del país, se'ls considera com creadors artístics.
La artesania es variada, agrupant-se en set manifestacions artístiques i s'ha vinculat estretament al desenroll del turisme Internacional, ademés del mercat Nacional, jugant un paper important, en el rescat de la identitat nacional, puix l'esforç ha segut dirigit a recrear artísticament els nostres valors, costums populars i cubania, en els seus dissenys, materials amprats, ademés de generar aporte econòmic al desenroll del país, els artesans realisen obres d'excelent calitat demostrant una gran mestrage en l'ofici, molts d'ells han rebuts distints mèrits nacionals i internacionals, que ho fan ser Grans artesans. Son fidels exponent de la cultura cubana.
La seua maxima representacio artistica dins del país, es La Fira Internacional d'Artesania (FIART)[104] que se celebra en el més de decembre de cada any, a on s'otorguen els premis FIART, Sagell d'Excelència, L'Obra de la Vida, i en edicions anteriors, Premi de la Unesco. Esta fira es convocada pel Centre Nacional de Desenroll de l'Artesania, en conjunt en atres institucions del país, Cuba otorga la vicepresidència d'artesania per a Amèrica llatina i el Carip, a on cada any sumen el número d'artesans en la calitat de les seues obres, quedant un poc arrere sense perdre de vista el caràcter repetitiu de les mateixes, devenint aixina en una artesania artística, representativa dins de les Arts plàstiques.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ PNUD. hdr.undp.org (ed.): «"Informe sobre Desenroll Huma 2013"» (en espanyol) (html). Consultat el 01/05/13.
- ↑ Cf. Informe sobre desenroll huma, 2009, pág. 157.
- ↑ Cf. WWF – World Wide Fund for Nature, Living Planet Report 2006, pág. 21.
- ↑ Cf. Guije.com, «Cuba i l'orige del seu nom».
- ↑ Cf. [http://members.dandy.net/~orocobix/terms1.htm#anchor269781 «DICTIONARY -- TAINO INDIGENOUS PEOPLES OF THE CARIBBEAN»].
- ↑ Cf. «Etimologia de Cuba», en etimologias.dechile.net.
- ↑ Cf. «The World Factbook», en cia.gov.
- ↑ http://www.one.cu/aec2008/senyes/2.2.xls)
- ↑ MiPais.cuba.cu
- ↑ Andrea A.J., Overfield O.H.. , Houghton Mifflin Company. ISBN 0-618-37040-4.
- ↑ ’’Involución i autarquía: l'economia espanyola entre 1890 i 1914’’. Joan Muñoz, Joan A. Alonso Ferro, Joan Martín Fernández. Editorial Complutense, 2002, Pág. 22
- ↑ Tinga Junguito, Antoni ¿Per que fon Espanya un país en alta proteccio industrial? Evidencies des de la proteccio efectiva 1870-1930. Universitat Carles III, Document de Treball 02-03, 2001
- ↑ L'exportació de l'indústria cotonera catalana en el primer terç del sigle XX. L'importància de les rets comercials. Prat, M. X Simposium d'Historia Economica, Universitat de Santiago de Compostela, 2005
- ↑ Izard, M. (1974): “Comerç lliure, guerres colonials i mercat america”, en J. Nadal i G. Tortella (eds.), Agricultura, comerç colonial i creiximent economic en l'Espanya Contemporanea, Barcelona 1974, Ariel, pp. 295-321.
- ↑ Trask, Davit F. (1996), The War with Spain in 1898, Lincoln: University of Nebraska Press, ISBN 0-8032-9429-8, http://books.google.com/books?id=2f0Gf0DQfmUC, pág. 9
- ↑ ¿Com sorgi l'idea de formar un govern revolucionari? (2)
- ↑ Familia Chibás > Raul Antoni Chibás > Manifest Serra Mestra
- ↑ Familia Chibás > Raul Antoni Chibás > Manifest Serra Mestra
- ↑ ¿Com sorgi l'idea de formar un Govern Revolucionari? (1)
- ↑ Constitucio de la Republica de Cuba
- ↑ Constitucio de la Republica de Cuba
- ↑ llei de reforma agraria
- ↑ Diplomacia i Revolucio.
- ↑ Profundisa Fidel Castre en el Diferendo Estats Units-Cuba.
- ↑ http://www.informador.com.mx/internacional/2011/291460/6/per-primera-volta-en-mig-sigle-cubans-viajaren-com-turistes.htm
- ↑ http://internacional.elpais.com/internacional/2013/07/10/actualitat/1373425078643943.html
- ↑ Mes de huit millons de cubans respalen en la seua firma el proyecte de modificacio constitucional.
- ↑ s:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba
- ↑ (en angles) Human Rights Watch: Cuba
- ↑ Llei Electoral de la Republica de Cuba.
- ↑ Video divulgatiu sobre el sistema electoral cuba.
- ↑ :: Eleccions en Cuba 2005 :: Revista Bohemia :: Revista Ilustrada d'Analisis General
- ↑ 34,0 34,1 http://www.cubaportal.org/es/IC/EE/opcion02.asp
- ↑ Llei Electoral, arts. 85 i 86 http://www.cubaminrex.cu/mirarcuba/Laisla/leyelectoral.htm
- ↑ Llei Electoral, art. 68. http://www.cubaminrex.cu/mirarcuba/Laisla/leyelectoral.htm
- ↑ http://www.dict.uh.cu/Revistes/Flacso%202006/VOl.%201%20No.2/artDLLopez1.pdf
- ↑ Cobertura informativa del diari Granma
- ↑ Articul de reflexio de Fidel Castre sobre el tema.
- ↑ 40,0 40,1 http://cubanosincensura.blogspot.com/2009_07_01_archive.html.
- ↑ http://www.asueldodemoscu.net/?p=1115
- ↑ http://isla12pm.blogspot.com/2007/10/opinin-pblica.html
- ↑ Raúl Castre, en més soport popular que Fidel
- ↑ http://www.granma.cubaweb.cu/seccions/cdh61/condene/index.html
- ↑ Forces Armades Revolucionaries.
- ↑ Social Policy at the Crossroads Oxfam America Report
- ↑ Govern de Cuba: Cens de 2002
- ↑ «Nota Oficial».
- ↑ «Centro per a la Promocio del Comerç Exterior de Cuba - CEPEC».
- ↑ «Centro per a la Promocio del Comerç Exterior de Cuba - CEPEC».
- ↑ «Centro per a la Promocio del Comerç Exterior de Cuba - CEPEC».
- ↑ «Centro per a la Promocio del Comerç Exterior de Cuba - CEPEC».
- ↑ http://temps.infonews.com/2013/07/28/especials-106385-cuba-dona-atra-puntada-en-la-construccion-de-la seua-model.php
- ↑ World Factbook Redirect — Central Intelligence Agency
- ↑ Cuba's Foreign Debt.
- ↑ CIA - The World Factbook - Cuba.
- ↑ 57,0 57,1 Reconeix la ONU guanys de Cuba en medicina familiar
- ↑ Cuba: Integracio latinoamericana contra el neoliberalismo
- ↑ Cuba: Pedagogic holguinero rebra estudiants latinoamericanos
- ↑ Cuba otorga noves beques a estudiants latinoamericanos
- ↑ Recuperen la visió més d'un millo de pacients en programa cuba-veneçola
- ↑ Descendix mortalitat infantil a 5,3
- ↑ 707 000 cubans deixaren de ser analfabets.
- ↑ L'educacio en Cuba.
- ↑ El Desenroll de l'Educacio en Cuba.
- ↑ La Fornal Martiana obri les seues Portes.
- ↑ Museu d'Historia Natural Felip Poey.
- ↑ Senyes generals d'universitats de Cuba.
- ↑ Universitats de Cuba.
- ↑ «Unesco reconeix a Cuba com eixemple d'educacio en America Llatina». Organización Iberoamericana de Joventut (7 de maig de 2008). Consultat el 11 de febrer de 2013.
- ↑ L'Associacio Medica del Carip (AMECA-CMA).
- ↑ Una nova distro Nova Linux (Cubana)
- ↑ Cuba llança la seua pròpia versio del sistema Linux per a ordenadors
- ↑ «Portal de la televisió cubana.» (en español).
- ↑ Mijos de Comunicacio: Periodics.
- ↑ 76,0 76,1 76,2 Cuba to connect to internet in 2010
- ↑ "Profunda preocupacio dels bibliotecaris sobre les accions de Cuba per a restringir l'acces a Internet", consultat 2008-06-13.
- ↑ "Cuba: noves prohibicions a la llibertat d'expressio" (consultat 2008-06-13.)
- ↑ "Country Report: Cuba (2007 edition)" (consultat 2008-06-13).
- ↑ "Llista dels tretze enemics de l'Internet".
- ↑ "Cuba", report publicat el 2007-05-09.
- ↑ «BBC Mon - America Llatina - Cubans ya naveguen en internet».
- ↑ DattatecBlog|Novetats de Dattatec
- ↑ Cuba se conectarà a Internet a través de Veneçuela|The Inquirer ES
- ↑ AFP: EEUU oferix a Cuba conexio a internet mediant les seues companyies
- ↑ El Universal. «Cuba presidirà la vicepresidencia del Consell de Drets Humans ...». Consultat el 1-7-2010.
- ↑ Amnesty International Report 2009
- ↑ Reporters sense fronteres, Classificacio Mundial de seguritat per als periodistes.
- ↑ Directori.org CUBA: Alarming Statistics of Human Rights Violations in First Half of 2009
- ↑ Centre per a l'apertura i desenroll d'America Llatina, Informe "Index de compromis internacional en els drets humans 2004
- ↑ Nacions Unides, Situacio dels drets humans en Cuba
- ↑ Font: Oficina Nacional d'Estadístiques de Cuba.
- ↑ 93,0 93,1 Oficina Nacional d'Estadístiques de Cuba. «Panorama Territorial. Cuba 2009.». Consultat el 4-5-2010.
- ↑ Cuba-Hotels. «Guia Oficial de Cuba».
- ↑ Oficina Nacional d'Estadístiques de la Republica de Cuba. Quadro 3.3 - Poblacio mija segons grups d'edats, sexes i zones, any 2007 (Archiu excel)
- ↑ Cuba 1953 UN Statistics; Ethnic composition. Pague: 260.May take clave to lloeu pague
- ↑ Cuba Statistics Demographic and Immigrants to the USA. Pague 156.
- ↑ TAULA II.3 POBLACION PER COLOR DE LA PELL I GRUPS D'EDATS, SEGUN ZONA DE RESIDENCIA I SEXE
- ↑ Font: Gasseta Oficial de la Republica de Cuba. Llei de Migracio.
- ↑ Maçoneria en Cuba.
- ↑ cuba.cu - Cuina Cubana.
- ↑ Associació Cubana d'Artesans Artistes
- ↑ Fondo de Bens Culturals
- ↑ Fiart
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cuba.- Lloc del Govern de la República de Cuba.
- Assamblea Nacional del Poder Popular.
- Oficina Nacional d'Estadístiques Ent encarregat de generar i divulgar estadístiques sobre Cuba.
- Infomed. Portal de Salut de Cuba
- Cubarte. Portal de la cultura cubana
- Artícul de Cuba en referencia a comunicació
- Cuba lliteraria. Portal de la lliteratura cubana
- Artícul de Cuba en l'Ecured cubana
- Emigració en Cuba (en engonals)
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà | |