Corts Valencianes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Composició Corts Valencianes eleccions autonòmiques 2023

Grups polítics actualment[editar | editar còdic]

Govern (53)

     PPCV (40)      VOX (13)

Oposició (46)      PSPV-PSOE (31)     Compromís (15)


Les Corts Valencianes (Oficialment Les Corts) són l'òrgan llegislatiu principal de la Generalitat Valenciana i, per tant, de la Comunitat Valenciana (Espanya), és dir són el Parlament de la Comunitat Valenciana. Actualment les Corts tenen com a seu el Palau de Benicarló també conegut com Palau dels Borja en Valéncia.

Organisació, normativa i composició[editar | editar còdic]

Segons el Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, les Corts Valencianes són l'institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, triats per la via de sufragi universal directe, lliure i secret.

La denominació Corts Valencianes s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, pero el sistema de representació, competències i funcionament no són semblants a les de les Corts Valencianes històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblea) i real-.

L'Estatut d'Autonomia menciona fonamentalment les Corts Valencianes en el seu segon capítul, títul III, encara que també hi ha referències en atres artículs. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenrollen l'Estatut, el Reglament de les Corts Valencianes regula l'organisació i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts es va aprovar en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament s'ha modificat en diverses ocasions. El Reglament actual és del 18 de decembre de l'any 2006.

Segons l'Estatut les Corts Valencianes es componen d'un número no inferior a 99 diputats (la Llei Electoral valenciana fixa eixe número en 99 diputats), triats cada quatre anys per mig de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. La província és la circumscripció electoral. En la VI llegislatura varen correspondre 30 diputats per la circumscripció de Alacant, 33 diputats per la de Castelló i 36 diputats per la de Valéncia. L'Estatut d'Autonomia també establix que per a poder obtindre un banc, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en número de vots, l'exigit per la Llei Electoral valenciana (5% del total de vots emesos en tota la Comunitat). Per a les llistes que superen el 5%, el sistema que s'utilisa és el Sistema d'Hondt.

La seua representació actual, d'acort en els resultats de les eleccions autonòmiques celebrades el 28 de maig de 2023, és la següent:

Història[editar | editar còdic]

Posteriorment a la conquista i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei en representants de les tres classes socials (noblea, que controlava la base militar, el clero i la burguesia), per a obtindre prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven estes reunions, i a principi del sigle XIV ya es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts Valencianes.

No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any 1261 en Valéncia, en la que el rei va jurar i va promulgar els Furs de Valéncia.

Com a mostra de l'importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li varen fer la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Ona, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts en 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, Pere III el Gran, que va fixar la convocatòria de les talls al primer més de cada regnat.

Estes eren les úniques reunions preceptives pero el rei reunia les Corts a vegades en atres ocasions, segons tinguera necessitat.

En l'any 1302, Jaume II va establir l'obligació de la seua celebració cada tres anys. Més tart, Pere el Cerimoniós, en les Corts de Valéncia de 1336, va confirmar esta celebració trienal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).

És durant el sigle XIII i principis del XIV quan es varen afegir el restant de viles i llocs del Regne de Valéncia, fins a les corts de 1329, a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.

A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, en les Corts de Valéncia de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoy, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Burriana, Caudete, Castelló de la Plana, Castellfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, Valéncia, La Vila Joyosa, Vila-real, Xàtiva, Xérica i Xixona.

Les Corts de Valéncia de l'any 1418 crega la Generalitat Valenciana, en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del sigle XV quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.

En la unificació de les corones de Castella i de Aragó, les Corts Valencianes varen perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el sigle XVI. Açò es fa més evident en el sigle XVII. De fet, la decadència és clara i les últimes varen ser celebrades a Valéncia en 1645. Finalment, despuix de la Guerra de Successió Espanyola en 1707 i els decrets de Nova Planta, es va abolir el dret foral valencià.

Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de Valéncia, fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en 2006 en la ciutat d'Elig.

Funcions de les Corts Valencianes[editar | editar còdic]

Les Corts tenen com a funcions bàsiques:

Funció llegislativa[editar | editar còdic]

En l'elaboració i aprovació de les lleis de la Generalitat Valenciana.

Funció presupostària[editar | editar còdic]

Que consistix en la tramitació i aprovació de la llei de presuposts de la Generalitat Valenciana, aixina com també el seu control, la vigilància i el compliment.

Funció de control polític[editar | editar còdic]

En el control de l'acció del Consell durant tota la llegislatura.

Atres funcions[editar | editar còdic]

Les Corts també complixen atres funcions: Electiva, designacions i nomenaments; iniciativa llegislativa davant de les Corts Generals; presentació de recursos d'inconstitucionalitat; personació en els recursos presentats contra les lleis aprovades per les Corts; presentació de l'iniciativa de reforma de l'Estatut d'autonomia; convenis de colaboració en l'Estat i atres comunitats autònomes; relacions en el Síndic de Greuges, Sindicatura de Contes, Acadèmia Valenciana de la Llengua, etc....

Actualment i des de juny de l'any 2023 ostenta la presidència de les Corts Valenciens Llanos Massó Linares, del partic polític Vox.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Casey, James (1988). Historia del pueblo valenciano II - De Reino a Provincia, de la Valencia foral a la absolutista (1609-1707). p. 458.
  • Furió, Antoni (1995). Història del País Valencià. pp. 67, 339-340.
  • Junta Electoral de la Comunidad Valenciana (2023). «Publicación de los resultados finales y la relación de diputados y diputadas electos en las elecciones a Les Corts Valencianes celebradas el día 28 de mayo de 2023.». https://www.cortsvalencianes.es/
  • Narbona, Rafael; Muñoz, Rosa; Cruselles, Enrique (1988). Historia del pueblo valenciano. pp. 276-277.
  • Salvador Esteban, Emilia (1988). Un aspecto del comercio canario de exportación en el siglo XVI: las relaciones con el puerto de Valencia. p. 401.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons