Diferència entre les revisions de "Conquista de Mèxic"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Història de Mèxic}} La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament del Imperi Asteca, per tropes del regne de Castella baixe l…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Història de Mèxic}} | {{Història de Mèxic}} | ||
| − | La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament | + | La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament de l'[[Imperi Asteca]], per tropes del [[regne de Castella]] baix la conducció d'[[Hernán Cortés]], en nom del rei [[Carles I d'Espanya]] i a favor del [[Imperi espanyol]] entre els anys [[1519]] i [[1521]]. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en l'[[independència de Mèxic]] que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels [[Mèxic|Estats Units Mexicans]]. |
| − | El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys | + | El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys d'endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicans, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en les que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats. |
| − | Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre 1521 i 1525 en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser | + | Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre els anys 1521 i [[1525]] en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser assentants els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de Lleó]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)|Nova Viscaya]] i atres territoris d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del [[sigle XVI]], discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica|territorial]] espanyola i resistència indígena. |
| − | Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen | + | Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen l'''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home. |
[[Categoria:Història de Mèxic]] | [[Categoria:Història de Mèxic]] | ||
Última revisió del 19:26 2 feb 2023
La conquista de Mèxic es referix principalment al desmantellament de l'Imperi Asteca, per tropes del regne de Castella baix la conducció d'Hernán Cortés, en nom del rei Carles I d'Espanya i a favor del Imperi espanyol entre els anys 1519 i 1521. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en l'independència de Mèxic que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels Estats Units Mexicans.
El 13 d'agost de 1521 la ciutat de Mèxic-Tenochtitlan va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys d'endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicans, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en les que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats.
Posteriorment es varen desenrollar unes atres expedicions i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre els anys 1521 i 1525 en la zona central, nort i sur del territori dels actuals Mèxic i Amèrica Central, les quals varen ser assentants els primers llímits del Virregnat de Nova Espanya. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i alvançats espanyols: Califòrnia, la península de Yucatán, la zona occidental coneguda com Nova Galícia, la zona nordest coneguda com Nou Regne de Lleó, la zona nort a on es trobava la Nova Viscaya i atres territoris d'Amèrica del Nort i Central. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del sigle XVI, discorrerien aproximadament tres sigles de dominació territorial espanyola i resistència indígena.
Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les cròniques d'Índies redactades en el sigle XVI, de les que destaquen l'Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya de Bernal Díaz del Castell, qui va participar en les campanyes bèliques, les cartes de relació d'Hernán Cortés al rei Carlos I d'Espanya, i l'obra de Francisco López de Gómara, coneguda com Història general de les Índies, qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home.