Diferència entre les revisions de "Calendari musulmà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ')
m (Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ')
Llínea 36: Llínea 36:
 
  H = any musulmà ([[hègira]])
 
  H = any musulmà ([[hègira]])
  
Estes formules servixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondència d'una data concreta la cosa és quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia més o manco. La causa d'este desfase és que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle llunar observable, la qual cosa porta a introduir un dia de més quan les observacions no coincidixen en el càlcul teòric.
+
Estes formules servixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondència d'una data concreta la cosa és quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia més o manco. La causa d'este desfase és que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle llunar observable, lo que porta a introduir un dia de més quan les observacions no coincidixen en el càlcul teòric.
  
 
==Notes==
 
==Notes==

Revisió de 08:09 30 gin 2019

El calendari musulmà és un calendari llunar. Es basa en cicles llunars de 30 anys (360 llunacions, de tradició sumeri). Els 30 anys del cicle es dividixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies es nomenen anys simples i es dividixen en sis mesos de 30 dies i atres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies es nomenen intercalars i es dividixen en set mesos de 30 dies i atres cinc de 29 dies. Anys i mesos varen alternant-se. És dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de dhu-l-hijja en els anys 2º, 5º, 7º, 10º, 13º, 16º, 18º, 21º, 24º, 26º i 29º de cada cicle de 30 anys.

Divisions del calendari musulmà

Mesos

L'any musulmà es compon de 12 mesos de 30 o 29 dies:

  1. muhàrram (en àrap, محرّم, muḥarram, /muħarːam/) (30)
  2. sàfar (en àrap, صفر, ṣafar, /sˁafar/) (29)
  3. rabí al-àwwal (en àrap, ربيع الأول, rabīʿ al-awwal, /rabiːʕulʔawal/), "primer rabí" (30)
  4. rabí al-àkhir (en àrap, ربيع الآخر, rabīʿ al-āḫir, /rabiːʕulʔaːχir/) o rabí ath-thani (en àrap, ربيع الثاني, rabīʿ aṯ-ṯānī /rabiːʕuθːaːniːʲ/) "últim rabí" o "segon rabí" (29)
  5. jumada al-ula (en àrap, جمادى الأولى, jumādà al-ūlà) o jumada al-àwwal (en àrap, جمادى الأول, jumādà al-awwal, /ʒumaːdalʔawal/), "primer jumada" (30)
  6. jumada al-àkhira (جمادى الآخرة, jumādà al-āḫira, /ʒumaːdalʔaːχira/), jumada al-àkhir (جمادى الآخر, jumādà al-āḫir, /ʒumaːdalʔaːχira/), jumada ath-thàniya جمادى الثانية, jumādà aṯ-ṯāniya, /ʒumaːdaθːaːniːʲ) o jumada ath-thani جمادى الثاني, jumādà aṯ-ṯānī, /ʒumaːdaθːaːniːʲ), "últim jumada" o "segon jumada" (29)
  7. ràjab (en àrap, رجب, rajab, /raʒab/) (30)
  8. xaban (en àrap, شعبان, xaʿbān, /ʃaʕabaːn/) (29)
  9. ramadan o ramadà (en àrap, رمضان, ramaḍān, /ramadˁaːn/) (30)
  10. xawwal (en àrap, شوّال, xawwāl, /ʃawːaːl/) (29)
  11. dhu-l-qada (en àrap, ذو القعدة, ḏū l-qaʿda, /ðulqaʕdah/) (30)
  12. dhu-l-hijja (en àrap, ذو الحجة, ḏū l-ḥijja, /ðulħiʒah/) (29 o 30)

Dies

Els dies de la semana són set:[1]

  1. yawm al-àkhad (en àrap, يوم الأحد, yawm al-aḥad, /jaumulʔaħad/) (primer dia)
  2. yawm al-ithnín (en àrap, يوم الإثنين, yawm al-iṯnīn, /jaumulʔiθnain/) (segon dia)
  3. yawm ath-thulathà (en àrap, يوم الثـﻻثاء, yawm aṯ-ṯulāṯāʾ, /jaumuθːalaːθaːʔ/) (tercer dia)
  4. yawm al-arbià (en àrap, يوم اﻷربعاء, yawm al-arbiʿāʾ, /jaumulʔarbaʕaːʔ/) (quart dia)
  5. yawm al-khamís (en àrap, يوم الخميس, yawm al-ḫamīs, /jaumulχamiːs/) (quint dia)
  6. yawm al-juma (en àrap, يوم الجمعة, yawm al-jumʿa, /jaumulʒumaʕah/) (dia de reunió)
  7. yawm as-sabt (en àrap, يوم السبت, yawm as-sabt, /jaumusːabt/) (dia del sabat)

El dia escomença en la posta del sol, i el mes escomença uns dos dies despuix de la lluna nova, quan comença a vore's el creixent.

Si es considera la diferència de dies entre el calendari llunar i el solar, i el fet de escomençar l'any en dates diferents, és observable la dificultat d'establir una correspondència entre el calendari musulmà i el cristià. N'hi han taules de correspondència d'anys, pero per a un càlcul ràpit i aproximat servixen les formules següents:

Per a passar de l'any musulmà al cristià G = H + 622 – (H/33) 
Per a passar de l'any cristià al musulmà H = G – 622 + (G - 622)/32
On: 
G = any cristià (calendari gregorià) 
H = any musulmà (hègira)

Estes formules servixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondència d'una data concreta la cosa és quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia més o manco. La causa d'este desfase és que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle llunar observable, lo que porta a introduir un dia de més quan les observacions no coincidixen en el càlcul teòric.

Notes

  1. Les transcripcions són els noms que els donen els àraps musulmans (i els àraps cristians i judeus als seus calendaris), ya que, a diferència dels mesos, molts musulmans conserven els noms en la seua llengua dels dies de la semana.