Caedocyon
Caedocyon és un gènero extint de mamífer omnívoro (similar a un gos) de la família dels Canidae que va viure en Amèrica del Nort durant el Oligoceno fa entre 30.8—20.6 millons d'anys aproximadament.[1]
Encara que un carnívor, la dentició sugerix que este animal va ser hipercarnívoro o mesocarnívoro.[2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Caedocyon va ser nomenat per Wang (1994). El seu espècie tipo és Caedocyon Tedfordi. Va ser assignat a Canidae per Wang (1994) i Munthe (1998).[4]
De la mateixa manera que atres membres antics i extints d'esta subfamília, Caedocyon és una forma molt primitiva de cánido. La seua posició dins de l'estudi evolutiu d'Hesperocyoninae no està clara. No obstant, s'identifica per haver acurtat els premolars superiors, engrandit els caniniformes superiors incisius, aixina com la part superior reduïda dels molar. El seu simple, alt premolar i la precisió de la seua oclusió sugerixen una relació en Paraenhydrocyon. Representat per un únic cràneu parcial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat] Caedocyon: Basic info.
- ↑ R. M. Nowak. 1991. Walker's Mammals of the World. Maryland, Johns Hopkins University Press (edited volume) II
- ↑ Q. Ji, Z.-X. Luo, C.-X. J.R. Yuan Wible, J.-P. Zhang, and J.A. Georgi. 2002. The earliest known eutherian mammal. Nature 416:816-822
- ↑ K. Munthe. 1998. Canidae. in C. M. Janis, K. M. Scott, and L. L. Jacobs (eds.), Evolution of Tertiary mammals of North America 124-143