Diferència entre les revisions de "Botifler"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Blason France moderne.svg|thumb|''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la [[Casa de Borbó]]]]
 
[[Archiu:Blason France moderne.svg|thumb|''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la [[Casa de Borbó]]]]
  
'''Botifler''' és el [[malnom]] en que es va nomenar en el [[Regne de Valéncia]] als partidaris de [[Felip V d'Espanya |Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] i que s'oponia al de «Maulets» o «Imperials», els malnoms que rebreren els partidaris de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]. De la mateixa manera que en Valéncia, també en els atres estats de la [[Corona d'Aragó]] els partidaris i detractors de la Casa d'Àustria o de la Casa de Borbó reberen diferents renoms.
+
'''Botifler''' és el [[malnom]] en que es va nomenar en el [[Regne de Valéncia]] als partidaris de [[Felip V d'Espanya |Felip V]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] i que s'oponia al de «[[Maulets]]» o «Imperials», els malnoms que reberen els partidaris de [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]]. De la mateixa manera que en Valéncia, també en els atres estats de la [[Corona d'Aragó]] els partidaris i detractors de la Casa d'Àustria o de la Casa de Borbó reberen diferents renoms.
  
Des de llavors i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara és amprat en Valéncia per referir-se als "valencians traïdors", tots aquells que colaboren en els enemics de Valéncia. L'etimologia del malnom botifler prové de l'expressió francesa «''beauté fleur''» —bella flor— en referència a la flor del lliri —[[flor de lis]]—, dorada sobre fondo blau que compon l'escut d'armes de la [[Casa de Borbó]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=nbgnxykCs2QC&lpg=PA71&ots=iymDJ4b-Jr&dq=Antoine%20Dupuy-Vauban&hl=ca&pg=PA70#v=onepage&q&f=false Palma a través de la cartografía (1596-1902)]</ref>
+
Des de llavors i fins a l'actualitat el malnom ''botifler'' encara és amprat en Valéncia per referir-se als "valencians traïdors", tots aquells que colaboren en els enemics de Valéncia. L'etimologia del malnom botifler prové de l'expressió francesa «''beauté fleur''» —bella flor— en referència a la flor del lliri —[[flor de lis]]—, dorada sobre fondo blau que compon l'escut d'armes de la [[Casa de Borbó]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=nbgnxykCs2QC&lpg=PA71&ots=iymDJ4b-Jr&dq=Antoine%20Dupuy-Vauban&hl=ca&pg=PA70#v=onepage&q&f=false Palma a través de la cartografía (1596-1902)]</ref>
 +
 
 +
Esta facció lluità pels interessos dels nobles en una nova [[Espanya]] centralisada en la que s'eliminaren els drets sobre la terra que tenía el poble. El seu distintiu era una veta groga nyugada al braç.
  
 
==Ús durant la Guerra de Successió Espanyola==
 
==Ús durant la Guerra de Successió Espanyola==
Llínea 12: Llínea 14:
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
*[[Guerra de Successió]]
 
*[[Guerra de Successió]]
 +
*[[Felip V]]
 
*[[Maulets]]
 
*[[Maulets]]
  

Última revisió del 18:06 26 gin 2019

Botifler. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó

Botifler és el malnom en que es va nomenar en el Regne de Valéncia als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oponia al de «Maulets» o «Imperials», els malnoms que reberen els partidaris de Carles III. De la mateixa manera que en Valéncia, també en els atres estats de la Corona d'Aragó els partidaris i detractors de la Casa d'Àustria o de la Casa de Borbó reberen diferents renoms.

Des de llavors i fins a l'actualitat el malnom botifler encara és amprat en Valéncia per referir-se als "valencians traïdors", tots aquells que colaboren en els enemics de Valéncia. L'etimologia del malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de lis—, dorada sobre fondo blau que compon l'escut d'armes de la Casa de Borbó.[1]

Esta facció lluità pels interessos dels nobles en una nova Espanya centralisada en la que s'eliminaren els drets sobre la terra que tenía el poble. El seu distintiu era una veta groga nyugada al braç.

Ús durant la Guerra de Successió Espanyola[editar | editar còdic]

Durant la Guerra de Successió Espanyola el malnom «botifler» es va amprar en el Regne de Valéncia per a referir-se als valencians partidaris dels Borbons.

Esparcióse por toda España la aclamación ejecutada en Viena de Austria de rey de España en la persona del serenísimo archiduque Carlos. [..] Estas voces hicieron impresión generalmente en España y en particular empezaba a distinguirse dos partidos, en Cataluña, con sobrenombres distintos. A los que consideraban inclinados a las Dos Coronas [borbòniques] los llamban butifleros y éstos, a los que discurrían ser del partido austríaco, imperiales. Estos nombres tuvieron principio y se originó esta distinción en el combate que en 11 de junio de 1702 hubo en las cercanías de Nimega entre las Dos Coronas y los aliados, mandados los primeros del duque de Borgoña, guiado de la grande experiencia militar del mariscal de Boufflers, [..] Esta noticia llegó a Barcelona en los avisos públicos muy favorable a las Dos Coronas. De este hecho empezó como en sombra este renombre. Tomó cuerpo de otro combate en las cercanías de Amberes entre Eckeren y Cahapelle [..] Los avisos publicados en España le escribieron muy favorables [a les Dos Corones borbòniques]. Los extranjeros daban favorables a los aliados el suceso. De este segundo hecho quedaron distinguidos los partidos. Los que creían o esparcían sucesos favorables a las Dos Coronas eran llamados butifleros y los que divulgaban o creían sucesos favorables al rey Carlos y sus aliados eran considerados con el nombre de imperiales. Esta distinción y renombre ocasionó muchos infortunios y desgracias, y duró todo el curso de la guerra. Y aunque en 10 de marzo de 1711[sic] murió el mariscal Boufflers, no terminó el renombre y creció siempre el encono entre los dos partidos, conservándose aún después de terminada la guerra en España. En el Reino de Valencia se distinguían en mauletes y fanáticos [..] En Aragón en renombre de anjuinos y archiduquistas.
[2]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Palma a través de la cartografía (1596-1902)
  2. Castellví, Francisco de: Narraciones históricas, vol.1; pp.420-421

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Sales, Núria; Els Botiflers (1705-1714); Ed. Dalmau