Ateles geoffroyi
La mona arrapa centroamericano, chango, mona arrapa o mona arrapa de Geoffroy (Ateles geoffroyi),[1] també es coneix com a mona arrapa de mans negres. L'espècie pertany a la família Atelidae (mones arrapa i aulladores).[1] És un dels mones del Nou Món més gran. El macho medix entre 38 i 50 cm, la femella entre 34 i 52 cm, abdós gèneros pesen de 4 a 6 kg i apleguen a viure de 27 a 30 anys. El seu tronc globular prim posseïx braços més llarcs que les seues extremitats inferiors i la seua llarga coa prensil soporta tot el seu pes, funcionant com a membre adicional. El seu dit polze és vestigial, a canvi els seus atres dits són llarcs i forts en forma de gancho; esta adaptació li permet balancejar-se entre les branques. El seu cap és menut i el hocico proporcional. El pelaje superior pot ser negre, café o rojós i el de la seua cara és a sovint marcat en una caraça pàlida de pell despigmentada al voltant d'ulls i hocico. Braços i peus són obscuros i les seues parts inferiors més pàlides (blanc, café pàlit o rojós). Es congrega en grups d'entre 6 i 40 membres disgregándose en grups més menuts durant la nit en procura de menjar. S'alimenta principalment de polpa de fruta. Requerix de grans espais per a subsistir.[1] Habita en el sur i est de Mèxic i en América Central[2] fins a Panamà, alcançant provablement l'extrem nort del Pacífic colombià. L'espècie és representativa de la selva tropical i té un paper ecològic sobreixent en la dispersió de llavors, participant en la regeneració i manteniment de la vegetació. La NOM-059-SEMARNAT-2010 de Mèxic li considera en perill d'extinció; i la UICN com a espècie en perill. Esta mona és font alimentícia de grups mestizos i indígenes d'América Central. També se li usa com a mascota. Per lo anterior, aixina com a la deforestación, cacera i malalties, les seues poblacions han disminuït. També és comercialisat perque la gent local creu que té propietats medicinals. El major risc per a l'espècie és la pèrdua d'hàbitat.[1]