Arquitectura gòtica anglesa
L'arquitectura gòtica anglesa o gòtic anglés (English Gothic) és el nom del estil arquitectònic que va florir en Anglaterra des d'al voltant de 1180 fins al voltant de 1520.
De la mateixa manera que l'arquitectura gòtica d'atres parts d'Europa, el gòtic anglés es caracterisa per l'us de arcs de mig punt, sostres rodejats, contraforts, grans finestrals i agulles. L'estil gòtic va ser introduït en Anglaterra des de França, a on els diversos elements varen ser per utilisats junts per primera bolta en un únic edifici en el cor de la basílica de Saint-Denis, al nort de París, construïda pel abad Suger i dedicada l'11 de juny de 1144.[1] Les primeres aplicacions de l'arquitectura gòtica en Anglaterra de gran escala estan en la catedral de Canterbury i en la abadia de Westminster. Moltes de les característiques de l'arquitectura gòtica havien evolucionat naturalment a partir de l'arquitectura romànica (a sovint coneguda en Anglaterra com arquitectura normanda). Esta evolució pot vore's més particularment en la catedral normanda de Durham, que posseïx una de les primeres voltes de creueria altes coneguda.
El gòtic anglés es va desenrollar seguint llínees paraleles, que a voltes divergixen, a les del gòtic de l'Europa continental. Els historiadors dividixen tradicionalment el gòtic anglés en diferents periodos, que poden ser a la seua volta subdividits per a definir en precisió els diferents estils. L'arquitectura gòtica va continuar florint en Anglaterra durant cent anys en acabant de que els preceptes de l'arquitectura de la Renaixença es formalisaren en Florència a principis del sigle XV. En Anglaterra l'estil gòtic va donar pas a la Renaixença a finals del sigle XVI i el sigle XVII, pero va ser restablit en el sigle XVIII com un estil acadèmic i va tindre gran popularitat com arquitectura neogòtica a lo llarc del sigle XIX.
Moltes de les obres més grans i millors de l'arquitectura anglesa, sobretot les catedrals migevals, es varen construir en gran mesura en estil gòtic. Aixina també castells, palaus, grans cases, universitats i molts edificis civils més chicotets sense pretensions, com a cases de caritat (almshouses) i sales de comerç. Un atre grup important d'edificis gòtics en Anglaterra són les iglésies parroquials, les quals, de la mateixa manera que les catedrals migevals, a sovint són d'abans, de fundació normanda.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Honour, H. and J. Fleming, (2009) A World History of Art. 7th edn. London: Laurence King Publishing, p. 376. ISBN 9781856695848