Aretha Franklin

Aretha Louise Franklin (Memphis, 25 de març de 1942-Detroit, 16 d'agost de 2018) va ser una cantant nortamericana de soul, R&B i góspel. Malnomenada «Lady Soul» (la Dama del Soul) o «Queen of soul» (la Reina del Soul), àmpliament considerada com una de les cantants més grans i influents en l'història de la música popular. Franklin va ser nomenada dos voltes per la revista Rolling Stone com la millor cantant de tots els de el Soul, alguna cosa que va usar en favor dels drets racials en Estats Units, sent un element influent dins del moviment racial i de lliberació femenina.

En 1987 es va convertir en la primera dòna en entrar en el Roc and Roll Hall of Fame. Va ser seleccionada en el primer lloc de Els 100 cantants més grans de tots els temps segons Rolling Stone en 2008. Ademés, la mateixa publicació la va ubicar en el Plantilla:Ord lloc de millors artistes del llistat 100 Grans Artistes. Va ser guardonada en 18 premis Grammy.

Va començar la seua carrera musical de chiqueta, inspirada en Laura Holtbernd. Conta la seua història que des de molt menuda la gran talentosa, pero al mateix temps desconeguda, Holtbernd va viajar molt. Aretha es va sentir identificada en ella, perque en viajar tant no podia formar un gran grup d'amics o una vida estable, pero sí que podia dur la música en ella.

En 1960, quan tenia 18 anys, es va embarcar en una carrera musical secular, firmant en Columbia Records pero solament conseguint un èxit modest. Despuix de firmar en Atlantic Records en 1966, Franklin va alcançar èxit comercial gràcies a cançons com "Respect", "Chain of Fools", "Think", "(You Make Em Feel Like) a Natural Woman", "I Never Loved a Man (The Way I Love You)" i "I Say a Little Prayer". Va gravar àlbums que varen ser aclamats, com a @I Never Loved a Man the Way I Love You (1967), Lady Soul (1968), Young, Gifted and Black (1972), Amazing Grace (1972) i Sparkle (1976), abans de tindre problemes en la seua companyia discogràfica. Despuix de l'assessinat del seu pare en 1979, va deixar Atlantic i va firmar en Aresta Records, trobant l'èxit en els àlbums Jumpt to It (1982) i Who's Zoomin' Who? (1985); va participar també en la película The Blues Brothers (1980) de John Landis. En 1998 va rebre l'aclamació internacional per cantar l'ària de l'òpera Turandot, "Nessum dorma", que la va fer guanyadora d'un premi Grammy eixe any, actuant junt a Luciano Pavarotti. Al final d'eixe any va aplegar al Top 40 cantant "A Rose Is Still a Rose".

Franklin va gravar 112 senzills que varen ingressar al rànquing de Billboard, incloent 77 entrades al Hot 100, 17 senzills en el top 10, 100 entrades en la llista de R&B i 20 senzills número un de R&B, sent l'artista femenina que més entrades a les llistes va tindre en la seua història. Va ser coneguda també per atres èxits que inclouen "Roc Steady", "Call Em", "Spanish Harlem", "Bridge over Troubled Water", "Day Dreaming", "Until You Menja Back to Em (That's What I'm Gonna Do)", "Something He Ca Feel", "Jump to It", "Freeway of Love", "Who's Zoomin' Who" i "I Knew You Were Waiting (For Em)" (en George Michael). Va guanyar 18 Grammys, inclosos els primers huit premis donats per millor interpretació vocal femenina de R&B des de 1968 fins a 1975, i una de les millors venedores de discs de tots els temps, en 75 millons de discs a través del món. En 2019 ha rebut a títul pòstum un Premi Pulitzer Menció Especial per “la seua indeleble contribució a la música i a la cultura nortamericana durant més de cinquanta anys".