Ardipithecus ramidus
Ardipithecus ramidus (del afar ardi 'sol', del gr. pithekos 'mona' i del afar ramid 'raïl') és una espècie extinta d'homínit, provablement un hominino (primat bípedo) i potser un ancestro del ser humà. Ardipithecus ramidus és una espècie d'australopitecino de la regió Afar, en l'Etiopia del Plioceno enjorn, fa 4,4 millons d'anys.
A diferència dels homínits moderns, A. ramidus presenta adaptacions tant per a caminar sobre dos cames (bipedismo) com per a la vida en els arbres (arboralidad). En tot, no hauria segut ni tan eficient en la bipedación com els humans, ni en la arboralidad com els grans simis no humans. El seu descobriment, junt en el de simis del Mioceno, ha modificat l'interpretació acadèmica respecte al últim ancestro comú dels chimpansés i els humans, que ha passat de l'idea de que tal s'assemblava molt als chimpansés, orangutanes i goriles actuals a la de que va ser una criatura sense un anàlec anatòmic modern.
L'anatomia facial sugerix que els machos de A. ramidus eren menys agressius que els chimpansés moderns, #lo que es correlaciona en major conte parental i monogàmia en primats. També s'ha sugerit que va ser un dels primers antepassats humans en utilisar un proto-llenguage, possiblement capaç de vocalisar al mateix nivell que un bebé humà. Açò es basa en evidència d'arquitectura craneal, àngul de base craneal i dimensions del tracto vocal similars als dels sers humans, tots els quals són pedomórficos en A. ramidus en comparació als chimpansés i els bonobos. Açò sugerix que la tendència cap a formes pedomórficas o jovenils, evident en l'evolució humana, pot haver començat en A. ramidus. Donades estes característiques úniques, s'ha argumentat que en A. ramidus podem tindre la primera evidència de formes de comportament social similars a les humanes, socialidad mediada vocalmente, aixina com majors nivells de prosocialidad a través del procés de autodomesticación, tot la qual cosa sembla estar associat en els mateixos canvis subjacents en l'arquitectura del cràneu. Els A. ramidus semblen haver habitat boscs i corredors de arbustos entre sabanes, i eren omnívoros generalisats.