Diferència entre les revisions de "Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931''' va ser un anteproyecte d'[[Estatut d'Autonomia|Estatut d'autonomia...») |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
L'anteproyecte va ser desenrollat per una comissió promoguda per l'[[Casa consistorial de Valéncia|Ajuntament de Valéncia]] (l'alcalde era [[Agustín Trigo]]) baix iniciativa del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) i de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV), pero en el qual va participar també el [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]]. Redactat en [[valencià]] constava de 28 artículs i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era prou moderat en les seues pretensions. Pero els núcleus del PURA de [[Castelló]] i [[Alacant]] es varen negar a secundar-ho per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava als [[Nacionalisme valencià|valencianistes]] de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA. | L'anteproyecte va ser desenrollat per una comissió promoguda per l'[[Casa consistorial de Valéncia|Ajuntament de Valéncia]] (l'alcalde era [[Agustín Trigo]]) baix iniciativa del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) i de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV), pero en el qual va participar també el [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]]. Redactat en [[valencià]] constava de 28 artículs i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era prou moderat en les seues pretensions. Pero els núcleus del PURA de [[Castelló]] i [[Alacant]] es varen negar a secundar-ho per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava als [[Nacionalisme valencià|valencianistes]] de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA. | ||
| − | Despuix de la seua presentació l'[[11 de juliol]] de 1931, l'[[1 de novembre]] de [[1932]] es va celebrar l'Assamblea d'Alcaldes de Valéncia, en la qual 229 municipis de 263 varen votar a favor del text. El [[27 de novembre]] la Conjunció Pro-Estatut va organisar un mítin multitudinari en [[Alzira]] en favor de l'autonomia. | + | Despuix de la seua presentació l'[[11 de juliol]] de 1931, l'[[1 de novembre]] de [[1932]] es va celebrar l'Assamblea d'Alcaldes de Valéncia, en la qual 229 municipis de 263 varen votar a favor del text. El [[27 de novembre]] la Conjunció Pro-Estatut va organisar un mítin multitudinari en [[Alzira]] en favor de l'autonomia. L'oposició de les forces hegemòniques en les institucions i la victòria de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1933|eleccions generals espanyoles de 1933]] va parar la campanya a favor de l'estatut durant el [[segon bieni de la Segona República Espanyola]]. |
El treball es va iniciar de nou en febrer de [[1936]], despuix de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions generals d'eixe any]], i en respal de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. En abril de 1936, [[Angelí Castenyer]], membre del [[Partit Valencianista d'Esquerra]] i tinent alcalde de Valéncia va iniciar de nou conversacions en els alcaldes de Castellón de la Plana i d'Alacant; el 16 de juliol, es va constituir en Castelló una Comissió pro Estatut, que va proyectar realisar un referèndum per a setembre. El debat sobre l'Estatut va ser interromput per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i els acontenyiments revolucionaris vixcuts en tot el país. | El treball es va iniciar de nou en febrer de [[1936]], despuix de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions generals d'eixe any]], i en respal de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. En abril de 1936, [[Angelí Castenyer]], membre del [[Partit Valencianista d'Esquerra]] i tinent alcalde de Valéncia va iniciar de nou conversacions en els alcaldes de Castellón de la Plana i d'Alacant; el 16 de juliol, es va constituir en Castelló una Comissió pro Estatut, que va proyectar realisar un referèndum per a setembre. El debat sobre l'Estatut va ser interromput per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i els acontenyiments revolucionaris vixcuts en tot el país. | ||
Revisió de 20:01 26 març 2017
L'Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931 va ser un anteproyecte d'Estatut d'autonomia per a la Comunitat Valenciana publicat en juliol de 1931,[1][2] moment en el qual es va intentar dotar per primera volta en l'història recent al poble valencià d'autonomia.
Desenroll
L'anteproyecte va ser desenrollat per una comissió promoguda per l'Ajuntament de Valéncia (l'alcalde era Agustín Trigo) baix iniciativa del Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) i de la Dreta Regional Valenciana (DRV), pero en el qual va participar també el Centre de Cultura Valenciana. Redactat en valencià constava de 28 artículs i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era prou moderat en les seues pretensions. Pero els núcleus del PURA de Castelló i Alacant es varen negar a secundar-ho per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava als valencianistes de l'Agrupació Valencianista Republicana (AVR) i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA.
Despuix de la seua presentació l'11 de juliol de 1931, l'1 de novembre de 1932 es va celebrar l'Assamblea d'Alcaldes de Valéncia, en la qual 229 municipis de 263 varen votar a favor del text. El 27 de novembre la Conjunció Pro-Estatut va organisar un mítin multitudinari en Alzira en favor de l'autonomia. L'oposició de les forces hegemòniques en les institucions i la victòria de la CEDA en les eleccions generals espanyoles de 1933 va parar la campanya a favor de l'estatut durant el segon bieni de la Segona República Espanyola.
El treball es va iniciar de nou en febrer de 1936, despuix de la victòria del Front Popular en les eleccions generals d'eixe any, i en respal de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. En abril de 1936, Angelí Castenyer, membre del Partit Valencianista d'Esquerra i tinent alcalde de Valéncia va iniciar de nou conversacions en els alcaldes de Castellón de la Plana i d'Alacant; el 16 de juliol, es va constituir en Castelló una Comissió pro Estatut, que va proyectar realisar un referèndum per a setembre. El debat sobre l'Estatut va ser interromput per la Guerra Civil i els acontenyiments revolucionaris vixcuts en tot el país.
Vore també
Referències
- ↑ Les institucions polítiques del País Valencià segons l'avant-projecte d'Estatut d'Autonomia d'onze de juliol del 1931, Isidre Molas, Primer Congrés d'Història del País Valencià, 1974, Vol. 4, ISBN 84-600-5660-0, pàgs. 691-700.
- ↑ Anteproyecte de l'Estatut valencià en la Constitució de 1931 i reacció dels partits polítics valencians davant el fet estatutari, Mancebo Alonso, 2000.