Acrophyseter

Archiu:Acrophyseter deinodon skull.jpg

Acrophyseter (Acrophyseter)

Acrophyseter és un gènero de cetáceo extint que va viure durant el Mioceno fa aproximadament entre 12 a 7 millons d'anys, sent trobats els seus fòssils en la Formació Pisco de Perú.

Descripció

Archiu:Acrophyseter deinodon.jpg

Dents

Eren més menuts que els cachalotes actuals, en al voltant de 4 metros de llongitut. L'espècie A. deinodon tenia un rostre relativament curt i les mandíbules curvades cap a dalt. També a diferència dels cachalotes tenia grans dents en abdós mandíbules; 12 parells en la mandíbula superior i 13 parells en l'inferior. Estes dents eren grans, esmolats, i fermament ancorats en alvéolos profunts; el nom de l'espècie, deinodon prové del grec deinos, que significa terrible, i odon, dent. Les dents posteriors inferiors estaven molt agrupats lo que sugerixen que eren usats per a tallar, a diferència del método d'alimentació per succió que ampren els cachalotes moderns, els quals ni tan sols tenen dents en la seua mandíbula superior. Estes diferència impliquen que Acrophyseter s'alimentava d'assuts comparativament grans, tals com a ballenes menudes com Piscolithax, pinípedos com Acrophoca i pingüís com Spheniscus urbinai que varen viure en l'àrea per eixa época.

Vàries característiques craneals com el tamany de les dents i la presència d'esmalt dental —el qual no posseïxen els cachalotes moderns— indiquen que Acrophyseter és provablement el tàxon germà del grup de Brygmophyseter i Zygophyseter i el grup que comprén a Aulophyseter i els actuals fiseteroideos, els cógidos i fisetéridos.

Una segona espècie de Acrophyseter, A. robustus, ha segut nomenada de fòssils trobats en depòsits de les époques del Serravalliense al Tortoniense en la Formació Pisco.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Acrophyseter.