Dobsonia chapmani

Dobsonia chapmani és un megamurciélago que viu principalment en la regió de Negres, en les Filipines. També es varen trobar dos menudes poblacions en la província de Cebú en Filipines. De la mateixa manera que atres #rat penat frugívoros en esquena nueta, les seues ales es troben a lo llarc de la llínea mija dels seus cossos, #lo que ho convertix en un volador molt àgil. Es posa en coves, en àrees a on poca llum penetra la penombra. Una volta va ser tan abundant que va deixar montons de guano, que varen ser utilisats pels miners com a fertilisant.

A mitan de la década de 1980, el bosc de les terres baixes va ser reemplaçat per plantacions de canya de sucre i el #rat penat va desaparéixer. En 1996 l'espècie va ser declarada extinta per la UICN, ya que no s'havia avistar cap des de 1964, pero el #rat penat va ser redescubierto en 2000. L'espècie sobreviu ara en cantitats molt menudes. El #rat penat viu en coves i ix de nit per a menjar frutes de les selves tropicals locals. En acabant de que es varen talar els boscs per a donar pas a les plantacions de sucre, la població de #rat penat es va reduir dràsticament i els pocs que queden encara són caçats per la seua carn. Ara els #rat penat residixen en les poques àrees de bosc que queden, i si es talen, és provable que l'espècie s'extinguixca. El bosc a on viuen els #rat penat en Cebú està protegit contra la tala, pero no hi ha mides de conservació en Negres.

Descripció física

Dobsonia chapmani és un #rat penat frugívoro de gran tamany que viu en el surest d'Àsia en Filipines i les illes circumdants. Medix 218-221 mm des del morro fins a la coa i pesa 125-143 g. Les ales d'este #rat penat es conecten en la llínea mija de l'esquena donant-li una apariència nueta/sense pèl.

Tamany del grup

Es desconeix la densitat de població d'esta espècie; en el passat, el tamany de les colónies rara volta superava els 300-400 individus.

Hàbitat

El #rat penat preferix les coves de pedra calcàrea en el bosc. Els hàbitats forestals, consistixen en vegetació nativa naturalment oberta i arbustiva com: batino (Alstonia macrophylla), hindunganon (Macaranga sp.), tubug (Ficus septica) i matamban (Mallotus sp.), Que creixen en pendents pronunciades. Com a aliment, el #rat penat també utilisa els clars agrícoles circumdants que estan plantats en abacá (Musa textilis), gabi (Colocasia esculenta) i cocos (Cocos nucifera). Solament unes 60 ha. queden de terres boscoses per a esta espècie, tot la qual cosa està fòra del parc nacional protegit Central Cebu.

Dieta

Com el seu nom ho indica, esta espècie menja molts tipos de frutes, per #lo que actua com una espècie important per a la dispersió de llavors.

Grans amenaces

Fins a fa solament uns anys, es pensava que esta espècie estava extinta per tres amenaces comunes. La primera és la sobreexplotació d'estos #rat penat per a obtindre carn pel seu gran tamany. La segona i més devastadora amenaça és la deforestación, que és inevitable per la creixent població humana. L'últim factor és que no es prenen mides per a protegir l'hàbitat d'esta espècie, a excepció d'algunes àrees menors en el municipi de Carmen.

Amenaces secundàries

• El canvi climàtic pot interrompre les temporades de reproducció i afectar l'hàbitat llimitat d'este #rat penat.
• Diversitat genètica pel coll de botella poblacional que es produïx a baixa densitat de població.

Esforços de conservació

En el municipi de Carmen en l'illa de Cebú, el govern local ha format un grup de coordinadors de protecció ambiental que patrullen i denuncien violacions en l'hàbitat del #rat penat frugívoro d'esquena nueta de Filipines. El deure estos coordinadors és inspeccionar els "santuaris" de les coves, com els va nomenar el govern municipal, i informar els canvis en l'hàbitat i la caça de #rat penat. També s'està portant a terme un proyecte de reforestació. Moltes atres ciutats estan seguint els passos de Carmen i es tornen proactivas per a salvar a este #rat penat. També hi ha una llei que s'aplica a abdós illes, que és la Llei de la República 9147 o la Llei de Protecció i Conservació dels Recursos de Vida Selvada. Esta Llei, entre atres objectius, conserva i protegix la vida selvada i el seu hàbitat. Esta espècie també es coneix com espècie insígnia en moltes àrees en les que viu. En 2013, Bat Conservation International va incloure a esta espècie com una de les 35 espècies de la seua llista de prioritat mundial de conservació.

Atres llectures

• Flannery, Tim; Schouten, {{{nom2}}}; Heinemann, {{{nom3}}} (2001). Gap in Nature. ISBN 0-87113-797-6.
• Mallari; Tabaranza Jr., {{{nom2}}}; Crosby, {{{nom3}}} (2001). Key Conservation Sites in the Philippines.