Anar al contingut

Diplogale hosei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
civeta de les palmeres de Hose (Diplogale hosei)


La civeta de les palmeres de Hose (Diplogale hosei), és un mamífer carnívor pertanyent a la família Viverridae endèmic en el nort de Borneo.[1] També és coneguda com tani (en Dusun), toni (en Kadazan), perayen (en Penen) o musang hitam pudar (en Malàsia).

Lo poc que es coneix sobre esta espècie prové principalment de 17 #espècimen en diferents museus del món (el primer d'ells obtingut per C. Hose en 1891 en Sarawak). No va ser fins a 1997 quan el primer eixemplar viu va ser capturat en Brunei;[2] no obstant, va ser lliberat als dos mesos. No existix cap individu de l'espècie en captiveri.

És l'única espècie del gènero monotípico Diplogale.[3]

Apariència

[editar | editar còdic]

La part superior (des del nas fins a la coa, incloent la cara externa de les quatre extremitats) és obscura (marró obscuro a marró negruzco) i la part inferior (des de la barbeta a la punta de la coa i la cara interna dels membres) és blanca o de color blanc en una llaugera tenyida grisa.[4] Té un rogle gris al voltant dels ulls, té vibrisas molt llargues de color blanc. Els dos orificis nassals protruyen àmpliament i en forma divergent cap als costats. La planta dels peus són pàlides i les almohadillas plantares de color marró. Els dits dels peus estan parcialment palmeados, en pegats de pèl curt entre les almohadillas.[4]

La llongitut corporal d'esta civeta és de 472 – 540 mm, en una coa de 298 – 346 mm, té un pes estimat entre 1,4 – 1,5 kg i 40 peces dentals.[4]

Comportament

[editar | editar còdic]

La civeta de les palmeres de Hose és tant crepuscular com nocturna i es creu que és de les més terrestres entre les civetas de les palmeres.[5] es pensa que construïx guaridas en cavitats entre les roques i troncs d'arbres.

Poc se sap sobre la dieta de la civeta de Hose; es creu que s'alimenta de peixos menuts, camarones, carrancs, granotes i insectes entre roques cobertes de verdet i rieres. L'únic individu que va permanéixer captiu s'alimentava solament de carn de peix i no consumia frutes, la dieta preferida de totes les civetas de Borneo.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es té registre de l'espècie, solament en algunes localitats de Sarawak i Sabah en costat malayo de Borneo i en Brunei; no es té registre fiable de la seua presència en Kalimantan (costat indonesi de Borneo).

S'han reportat molt pocs albiraments en el seu mig natural de l'espècie, realisant-se la majoria principalment en el bosc de montanya de baixa altitut i boscs madurs mixts d'arbres de la família Dipterocarpaceae.[6]


Alguns albiraments recents, inclouen una captura en Brunei[7] i una foto obtinguda d'una cambra trampa en el bosc baix del Parc Nacional de Kinabalu en Sabah.[8] Una atra foto obtinguda en Kalimantan sembla provindre de l'espècie, pero la seua procedència és discutida.[9]

Sembla ser que els hàbitats preferits de l'espècie és el bosc humit, musgoso, prop de roques cobertes de verdet i caigudes d'aigua.

Conservació

[editar | editar còdic]

Actualment, els factors per a determinar el seu futur a llarc determini, com la densitat de població, ranc de distribució i patrons de dispersió són per complet desconegudes, sent impossible per això implementar mides específiques de protecció. No existixen àrees protegides dins del seu ranc que puguen albergar una gran població; no obstant, en Brunei i Sabah, es hn reportat individus en Parc Nacional Temburong i el Parc Nacional de Kinabalu. La Llista Roja de la UICN la va catalogar en 2008 com espècie vulnerable[10] Esta classificació es basa en lo restringit del seu ranc de distribució i la pèrdua extensa del seu hàbitat a causa de la deforestación i la conversió dels boscs en àrees de cultiu. la caça pot incrementar l'amenaça per a l'espècie. És possible que l'espècie siga catalogada en un nivell més alt d'amenaça en la mida que es posseïxca més informació sobre la seua població i distribució; es considera urgent l'inici d'estudis sobre estos tòpics per a l'espècie.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:MSW3
  2. Yasuma, S. (2004). Observations of a live Hose’s Civet Diplogale hosei. Small Carnivore Conservation 31: 3–5.
  3. Jennings, A. P. & G. Veron (2009). «Family Viverridae (Civets, Genets and Oyans)», in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2009). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 232. ISBN 978-84-96553-49-1.
  4. 4,0 4,1 4,2 Payne, J., Francis, C. M., & Phillips, K. (1985). A field guide to the mammals of Borneo. The Sabah Society with World Wildlife Fund Malaysia, Kota Kinabalu and Kuala Lumpur, Malaysia.
  5. Mathai, J., Hon, J., Juat, N., Peter, A., & Gumal, M. (2010). Small carnivores in a logging concession in the Upper Baram, Sarawak, Borneo. Small Carnivore Conservation 42: 1 – 9
  6. Van Rompaey, H., & Azlan J., M. (2004). Hgose's Civet, Diplogale hosei. Small Carnivore Conservation 30: 18–19
  7. Yasuma, S. (2004) Observations of a live hose's civet Diplogale hosei. Small Carnivore Conservation 32: 12-14.
  8. Wells, K., Biun, A. & Gabin, M. (2005). Viverrid and herpestid observations by camera and small mammal cage trapping in the lowland rainforests on Borneo including a record of Hose’s civet, Diplogale hosei. Small Carnivore Conservation 32: 12-14.
  9. Chapron, G., Veron, G. & Jennings, A.P. (2006). New carnivore species in Borneo may not be new. Conservation News. Oryx 40: 134
  10. Diplogale hosei en la llista roja de la UICN.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]